Com ja vaig mencionar en el “Detallet
d’història” passat, avui continuarem amb la figura del pare,
veurem quines funcions tenia dins de casa seva i que passava quan el
patriarca moria.
Figures i funcions de la família victoriana: El Pare PART 2
El pare era una figura important
dins i fora de casa, era el que mantenia la família i qui
procurava pels ingressos de la llar, ara veurem la part privada de la
figura del pare a la família.
La casa del pare:
Encara que estigui fora amb freqüència,
el pare segueix dominant la casa. Te les seves zones
exclusives com: La sala de fumar i del billar, a la que es retiren
els cavallers per xerrar després dels menjars; la biblioteca, ja que
els llibres i la bibliografia segueixen sent coses d’homes, o el
despatx, en el que els nens només hi entren tremolant.
En canvi les dones que treballaven fora
de casa no podien tenir el seu despatx propi.
Quan feien balls o sopars a casa, a la
sala d’estar el grup dels cavallers se solia col·locar al centre i
de peu , mentre que el de les senyores s’asseien al voltant fent un
cercle, era un model de gènere.
La decoració de la casa era més
masculina del que es creia, ja que al acostar- se el casament,
l’interior era decorat pel futur gendre en relació a la seva mare
política, d’acord amb els manuals mundans.
També ensenyava a la seva dona com es
tenia que vestir i com es tenia que pentinar per ressaltar la seva
bellesa.
Si eren rics, en comptes de
desentendre’s de la casa, la poblaven amb les seves adquisicions de
col·leccionista.
En el cas que tinguessin un taller, els
homes convertien les seves dones, filles o germanes en les seves
secretàries.
El pare tenia tot el poder per
fer i refer les vides dels seus fills.
La mort del pare:
L’escena de la mort del pare es
la més important, la més carregada de tensió i de significació.
El llit del moribund es on es diuen els adéus, on es transmeten els
poders, de les grans reunions, dels perdons i les reconciliacions, no
menys dels nous rancors originats en l’injustícia del desenllaç.
La mare en canvi mor discretament; viuda, sola, d’edat avançada,
ha vist marxar als seus fills; només en rares ocasions segueix
conservant les decisions en els negocis i la clau del rebost.
Alguns prefereixen morir rodejats de
família i llegar el negoci familiar als fills. Altres
prefereixen morir fent un gran banquet rodejats d’amics i família.
La mort del pare dissol la
família, fa possible l’existència de les altres famílies
i l’alliberació dels individus. D’aquí el desig que a vegades
existeix de la seva mort, i el rigor de la llei contra el parricidi.
La supressió del dret a testar,
autèntic assassinat del pare, permet i estimula la divisió
dels patrimonis i dissol el poder dels patriarques.
Aquí acaben les funcions del pare
en la família i com portaven la seva vida dins i fora de la
seva llar. Eren els que tenien tot el poder per prendre decisions i
per portar prosperitat o pobresa a les seves famílies. No era
fins a la seva mort quan la resta de la família era lliure
per fer i desfer a la llar.
Espero que us hagi agradat el meu
“Detallet d’història” sobre els pares i espero
seguiu gaudint de més costums de l’època victoriana.
Salutacions ^^
