Detallets d'història


ATENCIÓ!! Aquesta secció s'actualitzarà cada Diumenge, llegiu de gust!! :D
(ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Les làpides :D

 Hola a tots! Avui estreno nova secció! “ Detallets d’història” , en aquesta secció hi aniré penjant detalls  referents a l’època Victoriana i a futures cultures que vagin sortint a les meves obres.
Els penjaré cada diumenge i explicaran coses referents a aquesta època que puguin enriquir  i completar tot el que vagi sortint a la meva obra Akuun.

Avui faré referent a les làpides:

 
Les làpides

En aquesta època el tractament de la sepultura dels morts arriba a la seva màxima esplendor, van començar a fer làpides més grans , més sòlides i amb molta més ornamentació. Era d’esperar que la família del difunt es gastés lo màxim que pogués per pagar un monument apropiat per l’estatus social i la posició del difunt. Els monuments es caracteritzaven per ser de granit gris suau i tenien un simbolisme, que podia ser religiós, sobre la professió del difunt o simbolitzar la mort.

El símbols més freqüents són:

Urnes: Signe clàssic de la cremació romana
Corones: Símbol de la vida eterna, per la seva forma circular que no té començament ni fi.
Obeliscs: Símbol egipci de la vida eterna.
Dones desconsolades: Símbol d’una dona vestida amb una túnica lleugeres, físicament cansades de tan plorar i repenjant-se en una mà, a vegades en una urna o una creu.
Religiosos: Creus i àngels
Símbols de professió: espases per un general, pinzells per un pintor,etc.

Aquesta ha sigut la primera entrada sobre aquesta meravellosa època, aniré ampliant la informació sobre el dol, però si en voleu saber més aquí us deixo unes pàgines molt interessants on hi ha més informació:

http://es.prmob.net/l%C3%A1pida-mortuoria/muerte/memorial-100703.html

http://anacronicos.foroactivos.net/t244-el-luto-victoriano#18930

M'acomiado cordialment i fins al pròxim detallet! :D
............................................................................................................................
( ENTRADA EN EL BLOC )

 " Detallets d'història " L'espiritisme :D
Hola a tots, el detallet d’història d’avui tracta sobre l’espiritisme que va tenir el seu màxim esplendor en aquesta meravellosa època, l’època victoriana.


L’Espiritisme:

En aquesta època es va despertar un gran interés pels fantasmes. Però no estava ben vist exposar en públic que agradaven aquests temes, eren coses que es mantenien en secret i fins i tot dins de les famílies era mal vist.
En aquesta època estava tot tan calculat i tan saturat que la gent buscava coses noves en que distreure’s i l’espiritisme va ser una d’elles, va ser una manera d’alliberar-se d’aquesta opressió. La Reina Victòria en va ser una gran aficionada .

Molt sovint es pensa que l’espiritisme es propi de classes baixes i sense educació, però no es així un dels principals promotors de l’espiritisme va ser Sir Arthur Conan Doyle, el creador del cèlebre Sherlock Holmes.
La majoria dels aficionats a l’espiritisme eren gent que havia perdut algun esser estimat o volien saber on havien deixat les riqueses els parents morts, hi ha gent que deia que havia vist el fantasma d’ Ana Bolena en el palau de Buckingham i no és d’estranyar que augmentes l’afició per l’espiritisme fins a finals del segle XIX.

Hi va haver dos maneres que es van popularitzar per contactar amb els esperits:

La Ouija: Es tractava d'una taula amb l'alfabet, números i un vidre ampliat el qual creava paraules impulsades pels dits del "contactant".

Un mèdium:  s'asseia amb els altres participants, s'apagaven els llums i tots s’agafaven de les mans per concentrar energia i atraure els esperits. En aquells dies les mèdiums cobraven més pels seus serveis ja que en aparença eren més efectives.

També hi havia molts mèdiums que eren uns xarlatans.

Després de la mort de Victòria, el 1901, la parafernàlia moralista es va anar diluint i amb ella la moda espiritista. No obstant això va continuar per alguns anys i en l’actualitat també hi ha persones aficionades a l’espiritisme, així que no s’ha perdut, però el seu màxim esplendor va ser en l’època Victoriana.

Podeu trobar més informació en aquests enllaços:
http://www.oocities.org/fasenlinea/el_espiritismo_en.htm
http://epocavictoriana.foroactivo.com/t12-fantasmas-victorianos

Espero que us hagi agradat i seguiu llegint les meves entrades, fins el pròxim Diumenge.


Salutacions! :D

 ...................................................................................................................................................................
(ENTRADA EN EL BLOC)
" Detallets d'història " Els pentinats :D
Hola a tots, en el detallet d’història d’avui us presento la manera de pentinar-se que tenien els homes i les dones de l’àpoca victoriana.




Homes:

En el període que va des de 1840 fins el 1865, els homes portaven el cabell més o menys llarg i es va posar de moda portar bigoti, els grans mostatxos, les patilles i la barba en punta.
Després del 1860, els cabells es van anar portant més curts , però les barbes i els bigotis van continuar portant-se. Els cavallers normalment feien servir ceres i olis per mantenir els seus bigotis en forma i fins i tot  una mena de protectors per mantenir la forma mentre dormien. Cap a finals de segle molts van preferir tenir la seva cara afaitada i el cabell curt.

Dones:

Les dones, des de 1840 fins a 1860, feien servir rodets a la part superior del cap , i combinaven rodets amb rinxols que penjaven dels costats del cap. Adornaven els seus cabells amb pintes, flors, fulles, perles o cintes enjoiades. Solien pentinar-se amb la ratlla al mig i amb un rodet a la nuca. A prop de 1860 els rodets es van tornar d’ús general , les dones feien servir rulos per mantenir els seus cabells rinxolats mentre dormien. A partir d’aquest any van ser més populars els rinxols i ondulacions .
Prop de 1880 es va posar molt de moda l’estil “ pompadour”, que tractava de aixecar el cabell cap amunt a la part central del cap i deixar caure rinxols als costats. Una variant va ser “ l’estil francès”, que era el cabell amuntegat a la part superior del cap i rinxols al front. L’estil “Gibson Girl” es va posar de moda des de 1890 fins al entrar al segle XX. Per aconseguir aquest estil las dones es posaven a la part frontal del cap postissos de cabell, guardant el que quedava dels seus raspalls en un recipient de Cerámica, bronze, o cristall.

Hi ha moltes més curiositats sobre l’estil de pentinar i els diferents instruments que feien servir per cuidar el cabell, encara que molts dels productes que feien servir danyaven els cabells.

Algunes imatges de diferent pentinats:

 




 

Aquí hi ha webs de referència per aprofundir en el tema:

http://thehistoryofthehairsworld.com/el_cabello_en_el_siglo19.html
http://www.victoriana.com/VictorianHairStyles/civilwarhairstyles.htm
http://www.victoriana.com/VictorianHairStyles/victorianhairstyles-1867.html


Espero que us hagi agradat la nova entradeta de “Detallets d’història”, la pròxima setmana seguirem amb més curiositats sobre la vida diària de la gent de l’època.

Salutacions i fins la pròxima! :D

 ...................................................................................................................................................................


(ENTRADA EN EL BLOC)


 " Detallets d'història " L'arquitectura. :D


Hola a tots, en el detallet d’història d’avui parlarem sobre l’arquitectura de l’època victoriana i de com eren de meravellosos els edificis i els comerços  d’aquella època.



Arquitectura

Es coneix com arquitectura victoriana a un estil de construcció que va sorgir a mitjans del segle XIX, en mig de part del regnat de Victoria I d’Anglaterra  i que va tenir impuls en el Regne Unit, les seves colònies i Estats Units.

Aquest tipus d’arquitectura va sorgir basant-se en el ressorgiment  d’antics estils arquitectònics . Entre ells gòtic, romànic, Reina Ana, segon imperi, italianitzat o clàssic, grec, folk,  arts and Kraft, etc.

Aquí us anomenem una sèrie de característiques que es mostraven en aquesta arquitectura:
  • Estaven decorades amb una gran ornamentació en tots els seus estils.
  • Hi havia una gran abundància d’extensions de la vivenda com porxos, galeries, bow windows, torres, etc.
  • Hi havia una gran creativitat i diversitat en els plànols, les façanes i els materials.
  • Els aguilons en els extrems del sostre, els llindes, els costats de les finestres, la barreja de colors dels maons i moltes altres decoracions de la façana, distingeixen aquesta arquitectura.


A partir de 1850 es va començar a utilitzar el maó com a material de construcció  i es va imposar a l’estuc, que s’utilitzava abans.

Us deixo unes webs per aprofundir en aquest tema:

http://www.proyectoyobra.com/arqvictoriana.asp

http://guxlightyear.com/arquitectura-victoriana-estilos-arquitectonicos-britanicos-i/

http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=9&t=3398


Espero que us hagi agradat aquesta ressenya sobre la meravellosa arquitectura i decoració d’aquesta època.


Ens veiem en el pròxim detallet d’història del diumenge que bé.


Salutacions i fins la pròxima: ^^

 .................................................................................................................................................................


 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Etiqueta per als nens

Hola a tots, en el "Detallet d'història" d'avui parlarem sobre l'etiqueta que feien servir els nens de l’època.

Etiqueta per als nens 

 L'etiqueta a l'època victoriana era molt important per la posició social de la família, tenien que  respectar totes les normes que establia l'etiqueta.

Etiqueta a casa

* Mai tenien que respondre o discutir amb una persona més gran que ells o amb els seus pares.
* Es tenien que aixecar quan algú entrava a l'habitació, tenien que saludar educadament  i el mateix al acomiadar-se.
* Mai havien de córrer, parlar en veu alta interrompre o contradir, i sempre tenien que ser responsables dels seus germans petits.
* S'esperava que aprenguessin bons modals a la taula, com organitzar bé una taula, entendre correctament els convidats d'una festa i com causar una bona impressió.

Etiqueta personal

* Els nens tenien que estar ben nets i polits.
* El seu cabell tenia que estar ben pentinat, les ungles netes.
* Les seves sabates tenien que estar ben netes i al roba planxada.
* Tenien que tenir una bona postura i anar tan a la moda com poguessin.

Etiqueta a l'escola

* Els nens tenien que estar en peus quan el professor entrés a la classe, així com quan volgués respondre una pregunta.
* No podien fer preguntes i necessitaven un permís per poder parlar.
* Es dirigien als seus professors com a: senyor, senyoreta o senyora, no podien parlar, moure’s, arribar tard a una classe o utilitzar la seva mà esquerra per escriure.
* El càstig per ofendre generalment era una pallissa.

 Etiqueta social

* S'esperava que fossin tranquils, educats i civilitzats en tot moment.

* Existien moltes regles relacionades amb presentar-se, escriure cartes d’agraïment, saber quan parlar o quan callar i dirigir-se a un amfitrió o amfitriona.

( L'etiqueta social es la més important, ja que, el nen representava  a la família )


Com veieu els nens també tenien un gran nombre ne regles que tenien que seguir per no avergonyir a la família o rebre un càstig.

Link per ampliar informació:

http://www.ehowenespanol.com/etiqueta-victoriana-ninos-info_198079/

Espero que us hagi agradat i seguiu llegint en el detallet d'història del diumenge que bé.

Salutacions i arreveure. ^^
.................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" La vestimenta de l'home victorià

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre les diferents peces de roba que 

 portaven els homes  de l'època victoriana. Les preferències que tenien passaven per tons 

 foscos i una gran atenció al detall, s'espera que un home porti un barret, armilla y abric en 

 públic, sinó es considerava inapropiat.


La vestimenta de l'home victorià




Elements bàsics

Un dels elements més bàsics a l'armari de qualsevol home és l'armilla. Aquesta peça va ser 

 considerada com l'eix del conjunt d'home. Les armilles poden ser de colors brillants o foscos i 

 amb freqüència s'utilitza per canviar el to del vestit

 diferent armilla , així canviava l’aparença del conjunt. S'utilitzava la llana o el cotó per el dia a 

 dia o a l'oficina, en canvi els de seda es feien servir pels esdeveniment formals.


Els barrets també eren molt importants, hi havien moltes variacions populars. Els barrets de 

 copa estaven reservats per ocasions formals i el bombí per l'ús diari, encara que el barret de 

 copa també, en algunes ocasions,  s'utilitzava en el dia a dia.


 L'abric típic d'aquesta època es  representava per ser llarg fins als genolls i era un element 

 bàsic de l'armari de qualsevol home.



Accessoris

Corbates, els rellotges de butxaca i els bastons van ser molt populars.

Corbates: Podien ser primes i bàsiques o amples i amb volants.

Rellotges de butxaca: Els de més bona qualitat es consideraven símbols d'estatus.

Bastons: Podien ser simples, coberts amb una capa de bronze o decoració.


Una altre cosa indispensable per tot cavaller era portar sempre les mans cobertes amb 

 guants per evitar tocar a la gent directament amb la mà despullada, això valia tan amb 

 homes com amb dones.


Espero que us hagi agradat la descripció de la roba que portaven els homes en aquesta època.


 Us deixo el link amb la informació aquí:

http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=10&t=3773


 Salutacions i fins el diumenge que bé. :3

 ................................................................................................................................................................
(ENTRADA EN EL BLOC)
"Detallets d'història" Els carruatges de l'època victoriana
Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre els carruatges que feien servir les persones d'aquella època. Hi ha molts tipus de mitjans de transport però, jo m'he centrat en aquests els " carruatges".

Els carruatges

Carruatges en la ciutat de Londres:

Cap al 1840 els principals mitjans de transport eren: el cotxe de punt, el cabriolé i l'omnibús.


Cotxe de punt:

 El Hackney Coach' ve del la paraula francesa 'haquenee', que significa “cavall per llogar”; en realitat eren carruatges vells que les famílies nobles havien retirat i s'utilitzaven com a mitjà de transport a Londres en el segle XVII. Les parades estaven situades en els patis de les posades i ha les parades pròximes als carrers principals.


Els cabriolés:  

També es llogaven, dissenyats en 1823 per David Davies. Estaven pintats de groc, tenien dues rodes, eren lleugers i estaven tirats per un cavall, el conductor anava assegut en un pescant darrere del seient del passatger. Hi podien pujar dues persones, i fins i tot tres hi anaven molt estrets i era més confortable que el  cotxe de punt. Era un vehicle obert, i el fred i la pluja afectaven directament als passatgers, encara que després es van afegir unes mitges portes per protegir més als passatgers.

Omnibus: 

El Omnibus, introduït a Londres el 1829, era un mitjà de transport col·lectiu: es tractava d'un carruatge tancat, amb capacitat per a entre vuit i vint persones, al sostre s'hi podia posar equipatges. Era com un autobús de línia. Seguia una ruta establerta amb diferents parades i es pot considerar un precursor del tramvia.




aquí us deixo uns links d’interès on podeu ampliar informació i descobrir altres tipus de vehicles:





Espero que us hagi agradat tan com a mi els magnífics carruatges on anaven els senyors i les senyores en el seu dia a dia,  fins al pròxim detallet d'història del diumenge que ve.

Salutacions! :3


..................................................................................................................................................................


(ENTRADA EN EL BLOC)
"Detallets d'història" La roba interior d'una dona victoriana. :3

Hola a tots , en el detallet d’història d’avui us parlaré sobre les diferents capes de roba interior que portaven les dones de l’època victoriana.

   Roba interior d’una dona victoriana

La roba interior de les senyores i senyoretes d’aquesta època constava de múltiples peces :

Una camisa sense mànigues:  Es posava sota la cotilla i és la que cobria la part superior del cos.
Després es posaven unes mitges i els anomenats “pantaletas”

Els pantalons bombatxos o “ pantaletas”: Són una adaptació de les calces masculines  que es van portar des del segle XIV, per les dones eren més curtets i amb molts més detalls que els masculins.

Tipus:  Bloomers i Baque.

La Cotilla:  En un principi la cotilla es lligaven des de darrera amb ajuda, però cap al 1829 es va inventar un sistema de tancament perquè elles mateixes se’l poguessin col·locar .

La Crinolina o mirinyac: Després de posar-se la cotilla, es posaven dins d’una carcassa d’anelles que es lliga a la cintura, aquest tipus de carcassa s’havia deixat de portar fins que al 1850 la van tornar a posar de moda.

Enagos: Se’n posaven dos a  sobre, podien ser senzilles o molt complicades,  per donar més volum al vestit.

A sobre de totes aquestes capes de roba es posava el vestit.

Aquí us deixo webs d’interès per si voleu consultar més informació :

http://www.taringa.net/posts/femme/14189921/La-historia-de-la-lenceria-Megapost.html
http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=13&t=118
http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=13&t=348
http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=13&t=2382

Així es com les dones victorianes  s’arreglaven cada dia per fer visites o assistir a reunions socials.

Imatges:









Espero que us hagi agradat el detallet d’història d’avui i seguiu llegint el Diumenge que bé.



Salutacions i fins aviat: :D

................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)
"Detallets d'història" Il·luminació en l'època victoriana ^^

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre l’ il·luminació de l'època victoriana.

Il·luminació en l'època victoriana



La forma més comú d'il·luminació era la làmpada d'oli, l'oli estava fet a partir de la pell i la grassa de les foques i orques; el líquid es posava en un recipient tancat menys per una obertura on s'hi posava una metxa de lli o cotó. El combustible ascendia per la metxa i s'encenia quan arribava a l'extrem. 

A principis del segle XIX es va implementar el gas com a combustible i l'oli es va deixar de fer servir menys per la gent a aquí no li arribava el gas. Es feien servir tres tipus de làmpada de gas:

El cremador de tipus Argand:  Feia servir una metxa tubular tancada en mig de dos cilindres metàl·lics, alimentat per petroli. 

Els cremadors en forma de vano: En els que el gas sortia d'una reixeta o d'un parell de forats als costats del cremador i cremava formant una flama plana.

La làmpada de gas incandescent: En que la flama escalfava una reixeta fina fins a fer que es tornés d'un color vermell blanc. 

 En definitiva el querosè era molt més net, barat i segur que l'oli.

A finals del segle XIX es va inventar la làmpada elèctrica incandescent i fluorescent, que va desbancar a les altres dos.

Aquí us deixo unes webs per si voleu ampliar informació:








Espero que us hagi agradat i seguiu llegint el diumenge que bé per més detallets d'història.

Salutacions i fins aviat. :D

..................................................................................................................................


 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Les targetes de visita per a homes.

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre  les targetes de visita i els carnets de ball.
Targetes de visita per a homes



En l'època victoriana era un costum que quan anaves a visitar algun parent o amic deixessis, en un lloc ja estipulat per poder deixar-ne, una targeta de visita.

Normalment les targetes de visita solen ser: de cartró sense esmaltar, grans i casi quadrades.

Per indicar el motiu de la visita es doblava un cantó de la targeta:

En el cantó superior esquerra: Quan està doblet simbolitza que es fa una visita normal.

En el cantó superior dret: Quan està doblat simbolitza que es farà una visita de felicitació, es fa per realitzar una visita de felicitació per algun esdeveniment feliç tals com matrimonis o naixements.

En la part inferior esquerra: Quan es marca aquesta opció es per indicar el comiat.

En la part inferior dreta: Es marca per indicar el condol.



Aquí us deixo webs per ampliar informació:

Per veure coses sobre l'etiqueta i correcció:

http://www.victoriana.com/Etiquette/

http://www.victoriana.com/library/ccard.html

Més endavant ampliaré la informació amb les targetes per a dones.

Espero que us hagi agradat i fins al proper detallet d'història. :D


Salutacions.

..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Targetes de visita per a dones


Hola a tots en el detallet d'història d'avui parlarem sobre la segona part de les targetes de visita, aquest cop per a dones.

Targetes de visita per a dones


 Com ja vaig dir en l'anterior entrada referida als homes, cada cop que es rebia una visita es deixava una targeta 

Normes que s'han de seguir en aquests casos:

Deixar targetes del seu marit: Era d'entendre que una dona casada quan anava a fer una visita a una altre dona casada deixava una targeta seva i a més a més dos del seu marit 
(una per ser la mestressa de la casa i l'altre per al seu marit).

Només una visita a les grans ciutats: Es creia suficient fer només una visita, a les grans ciutats, en tot l'any.

Visites obligatòries: Després de l'esmorzar del casament, un dinar, un sopar, una partida de cartes, o qualsevol entreteniment de la nit a la que has sigut convidat, s'ha de fer després de cada esdeveniment.

En un casament: Si es rep una invitació per a l'esdeveniment  s'ha d'enviar targetes a aquells que figurin en l’ invitació i als recent casats.

També se n'han de deixar quan s'assisteix a una tarda de te ( a les grans ciutats)

Només s'ha de respondre amb una nota  amb el reconeixement de la invitació.

No rebre una resposta: No s'ha de pensar que no es vol ser rebut perquè no hagin respost encara, pot ser per múltiples coses ( malaltia, treball, viatges, etc. )

S'ha de rebre cordialment la visita d'un conegut després d'un llarg temps.

Fins aquí les normes que s'havia de seguir en rebre visites i deixar les targetes, era mal vist no seguir aquestes normes. Algunes també serveixen per als homes.

Aquí us deixo la web amb informació:

http://www.victoriana.com/library/ccard2.html

Espero que us hagi agradat i ens veiem el diumenge que bé.

Salutacions. ^^

.................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Els Barrets per a dones. :D
Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre els barrets que duien les dones de l’època victoriana.

Els Barrets per a dones


 Des de la coronació de la Reina Victoria,  l'any 1837, va deixar de portar-se els barrets grans i es va passar als " Bonetes" els quals són més petits i amb  adorns modestos.

 Característiques dels barrets victorians: La majoria d'ells estaven fets de palla , estaven folrats i tenien l'ala ample per protegir a les senyores del sol.

Accessoris: Els accessoris canviaven cada temporada , incloent flors, cintes y vels. La forma del bonete no canviaria, en canvi el forro i els accessoris serien nous cada temporada. Un accessori molt popular eren els ocells.

Canvis graduals de l'estil: Els barrets van evolucionant a la part que els pentinats. Durant l'any 1850 els bonetes es van tornar més plans i s'ubicaven més endarrere del cap i en les següents dècades es va inventar el bonete cullera.

Les cordes dels bonetes eren amples i sostingudes per un fermall sota la barbeta, uns altres tenien ganxos de canya coberts de seda per formar una segona ala per protegir-les del sol. En 1850 un Livorno de palla d'ala ample va ser molt popular.

Barrets matinals: També solien fer servir gorres matinals i  barrets d'esmorzar a casa. Eren més senzills i s’adornaven amb encaix i cintes, es podien portar sota el bonete per anar al carrer i les dones grans l’utilitzaven per sortir i combinaven amb els seus vestits.

Les dones podien fer mil i una combinacions d'accessoris en el seu bonete per cada celebració o esdeveniment, espero que us hagi agradat el detallet d'història d'avui i espero seguiu llegint el diumenge que bé.


Aquí us deixo uns links d’interès:

http://www.ehowenespanol.com/sombreros-mujeres-vistoriana-info_48057/

http://www.victoriana.com/Victorian-Hats/


Salutacions i fins aviat. :D


.................................................................................................................................
(ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" Les temporades socials a Londres. :3


Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre les temporades socials que se celebraven a Londres en l'època victoriana.

Les temporades socials a Londres en l'època victoriana.



Les temporades socials a Londres han format part de la seva cultura des del segle XVII.

Normalment la funció d'aquests tipus d'esdeveniment era la recerca de matrimoni per part de les joves, les ajudaven les seves mares o protectores que les aconsellaven per donar la millor impressió possible.

La temporada era relativament curta, va des de finals de Març principis d'abril a començaments d'Agost.

Se solien fer una gran diversitat d'entreteniments:

Març - Abril 
  • The Grand National (se celebra un dissabte a principis d'abril) la competició eqüestre de carreres d’obstacles més famosa de Gran Bretanya. 
  • Les sessions del Parlament (Després de Pasqua) Comença la temporada a Londres. 
Maig

  • Obertura de l'exposició d'estiu a la Reial Acadèmia de les Arts: s'hi podien veure tot tipus d'exposicions i indicava l'inici dels balls a la cort i concerts de gala.
  • S'obria la temporada d'òpera al Covent Garden(Royal Opera House): representaven tot tipus d'òpera i també ballets.
Juny

  • Carreres de Derby a Epsom:(primer cap de setmana de Juny) la primera gran carrera de cavalls de la temporada.
  • Processió de vaixells d'Eton: (se celebrava  el 4 de Juny) Se celebrava l'aniversari del Rei George III.
  • Carreres d'Ascott: (tercera setmana de Juny) Era la carrera de cavalls més popular de Gran Bretanya.
Juliol

  • Reial Regata de Henley: (primera setmana de Juliol) Competició de rem en el Tàmesis.
  • Campionat de cricket entre Harrow contra Eton; Oxford contra Cambridge: (campionat anual)
  • Carreres de cavalls de Goodwood: (duraven 5 dies)
Agost

  • Setmana de Cowes: (principis d'Agost) era la regata més llarga.
  • 12 d'Agost: fi de la temporada a Londres.
Esdeveniments privats de la temporada:

  • Balls:era l'esdeveniment més popular de la temporada.
  • Recepcions: Es feien per relacionar-se les grans personalitats de la vida política de la Gran Bretanya.
  • Esmorzars,dinars a l'aire lliure, festes al jardí i sopars.
  • Vetllades musicals.
  • Visites per prendre el té.
  • Concerts, obres de teatre i òpera.
  • Passejar per Hyde Park.
Aquí us deixo webs per ampliar informació:

http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=10&t=2511&start=90

http://anacronicosrecreacionhistorica.blogspot.com.es/2013/06/la-temporada-londinense-durante-la-era.html

Espero que us hagi agradat i ens veiem en el pròxim detallet d'història.

Fins aviat.

............................................................................................................
(ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" Els balls


Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem d'un esdeveniment social molt popular a l'època victoriana, els balls.

Els Balls.



En els balls era on la societat victoriana ensenyava el seu millor comportament. Cada cosa allà estava regulada per un codi molt estricte i qui es sortia d'aquest es prenia com una ofensa greu.

Preparatius:

Hi havia varies maneres d'organitzar un ball, la més comú era que varies persones que els hi interessava organitzar el ball es reunissin i triessin un gerent.

Gerent o comitè organitzador: 
S'encarregaven de procurar una sala pel ball, contractar una orquestra de quadrilla , fer els preparatius pel sopar i enviar invitacions  aquí volguessin convidar.

Menjar: 
Les begudes tenien que ser servides als convidats durant el ball, un bar era necessari , servien te i Café, gels, bescuits,pastissos, pastes,gelats i emparedats. Si es servia un sopar es feia en una sala apart. La part amb més substancia , es componia d'aus, pernil, llengua,etc. Les melmelades, la blanc-sarna, la bagatela, la coca espurnejada, etc. s'afegien amb discreció. Res sobre la taula requeria ser tallat; les aus estaven tallades anteriorment, i es mantenien unides per cintes.

La nit del ball:

Venir a l’invitació d'una senyoreta, el cavaller seria puntual a l'hora assenyalada. Per pujar al carruatge ell li donaria la mà a la senyoreta perquè pugés i ell s'asseuria davant d'ella, mai al costat, si no fos el cas que li ho digues. No era obligat anar a l'hora assignada del ball, fins i tot era de moda anar una hora després. Les dones casades anaven acompanyades dels seus marits i les solteres amb la seva mare o amb una acompanyant.
Al baixar del carruatge el cavaller ajudava a baixar a la senyoreta, amb la mà, i la conduïa al guarda-robes de senyores mentre ell anava al de senyors.

El guarda-robes de senyor i de senyora: 
Dins de cada un hi havia varis criats per ajudar a la senyoreta a arreglar-se o al cavaller a guardar els seu abric. També els donaven unes butlletes, dos d'iguals, per enganxar a l'abric o el xal, així alhora de la sortida no hi haurien confusions.

En el saló de ball:

 Els gerents donaven l'ordre a l'orquestra perquè comencés a tocar.

Preferències de ball dels cavallers: 
 Normalment els cavallers es fixaven en la bellesa de les noies de la sala. Els cavallers entraven a la sala i si estaven acompanyats conduïen a la senyoreta a un seient. Es procuraven un programa per a ells i la seva acompanyant, ell la presentava als seus amics i tots escrivien els seus noms en el carnet de ball de la senyoreta. El cavaller tenia que ballar primer amb la senyoreta que l'acompanyava i després podia cedir el seu lloc a un amic.

Preferències de ball de les senyoretes: 
Les senyoretes no podien rebutjar cap invitació d'un cavaller si no fos que ja hagués promès un ball a un altre cavaller. Les senyoretes més sol·licitades podien ajudar a altres menys afortunades recomanant-les  a algun dels cavallers amb qui havia ballat. Les senyoretes tenien que mostrar-se reservades i no mostrat cap preferència per ningun cavaller.

Les amfitriones de la casa procuraven que totes les senyoretes ballessin.

Presentació:

Quan un cavaller era presentat a una senyoreta tenia que vigilar com es presentava, les senyoretes eren molt susceptibles amb la primera impressió. Si ella acceptava el cavaller apuntava el seu nom al carnet de ball, feia una reverència i es retirava.

El ball:

Els cavallers intentaven entretenir a les senyoretes amb qui ballaven parlant de diferents temes, un cop acabat la tornaria  aportar al seu seient. Un cavaller no podia comprometre més de 4 balls a una senyoreta, tenia que deixar-la ballar amb altres senyors o amics que arribessin tard.

El final del ball:

Al finalitzar el ball els convidats abandonaven sigil·losament la casa per no molestar als amfitrions. Era de bona educació fer una visita al llarg de la setmana per conversar sobre lo agradable que havia sigut la vetllada o simplement deixar una targeta.


Aquest cop ha sigut llarg el contingut, però, espero que us hagi agradat i interessat el tema tractat aquesta setmana.

Aquí us deixo més informació:






Salutacions i fins la setmana que bé. :3

..................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)
"Detallets d'història" el menjar.
Hola a tots, avui el tema que tractarem serà el dels àpats que la gent de l'època victoriana solia fer.
El menjar



Com avui dia , en l'època victoriana l'esmorzar era l’àpat més important del dia. En aquella època, l'esmorzar era el primer plat fort al que arribarien a succeir 9 més.

Les classes mitjanes i baixes no poden permetre’s excessos. L'esmorzar era molt substanciós perquè aguantessin fins al sopar que era el segon àpat més substanciós.

Tipus d'aliments segons la zona:

El camp: Era el lloc on millor s'esmorzava, es disposava amb facilitat de fruita fresca, llet, carn o ous frescos.

La ciutat: No era el lloc on es menjava millor però es trobaven altres coses com pans torrats, pernil, melmelada i te.

Depèn de la classe social es podia menjar millor o pitjor.

Classe social alta: Els esmorzars eren molt abundants i molt variats així que, com s'ho prenien amb calma, es podien allargar varies hores.

  • Aliments: El porridge, amb crema i mantega, kipper ( salmó o arengada salada i fumat), pastissos de carn, crema de fruites ( també es feia servir com a farcit d’empanades i cassoletes), pa resen fet, mel i café eren altres delícies que solien aparèixer a les abundants taules dels esmorzars victorians.


Classe treballadora: La dieta d'aquesta classe social era molt pobre comparada amb l'alta, menjaven aliments bàsics i poc més.

  • Aliments: Solien menjar per sopar un tros de pa i una ceba, també solien menjar patates, una mica de mantega, formatge o bacon, i te amb sucre.


L'alimentació en aquesta època no era gaire saludable, l'esmorzar era molt pesat i menjaven massa carn i aliments amb grasses.

Per últim cal afegir la tradició del te. Es va introduir en el segle XVII, les classes altes van ser qui la va convertit en una de les tradicions angleses.

L'hora del te:

Normalment el te se servia entre les 4 i les 5 de la tarda, venia acompanyat de scons, crema de llet i sandvitxos de cogombre en rodanxes fines amb la crosta tallada, entre altres coses també es servien galetes, pastissos, coques i panets amb mantega o melmelada.

Aquí uns enllaços per ampliar informació:





Espero que us hagi agradat i ens veiem en el següent detallet d'història.


Fins aviat. :3

 ..................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)


"Detallets d'història" La mortalitat infantil :(


Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre la mortalitat infantil. En l'època victoriana, desgraciadament, hi havia molta mortalitat infantil deguda a varietat de coses, tot seguit explicarem les diverses raons.

La mortalitat infantil en l'època victoriana



Abans de la il·lustració, la gent es preocupava molt poc per la vida dels nens. Però a mitjans del segle XIX les classes mitges comencen a agafar consciència de l'existència de la infància com un període privilegiat de l'existència. Els nens deixen d'estar al marge de la vida quotidiana i comencen a conviure amb els pares d'una manera més natural i propera.

A les classes populars no era pas així, els nens estaven destinats a treballar dur des de 
l’ infància y no van poder gaudir d'aquesta etapa de la vida.

Ben entrat el segle XX això canvia, aquest canvi cobra sentit en una època de gran mortalitat infantil, deguda, entra altres coses, a les malalties ( tisis, escarlatina,diftèria,diarrea infantil...) i a la deficient assistència mèdica, a la falta d’higiene i de cures, així com la pobresa vinculada a unes condicions de vida insalubres. Per això miren de millorar les condicions dels parts, es van buscar alternatives a l'abandonament de fills il·legítims, es va lluitar contra l’infanticidi, es va tractar de millorar l’ higiene, es van imposar controls a la indústria alimentaria, etc.

A les classes que s'ho podien permetre, contractaven els serveis d'una nodrissa que cuidava dels nens. Quan es demanava una nodrissa hi havia un seguit d'instruccions:

  • Característiques físiques: Que fes bona olor, que fos corpulenta,que tingués totes les dents, que no fos nerviosa, que no tingui erupcions a la pell o cicatrius, etc.
  • Característiques morals: Caràcter dolç i tranquil·litat habitual de l'ànim.
  • Característiques intel·lectuals: Ocupacions domèstiques, intel·ligència i sentit comú.


Les classes populars, al no poder permetre’s una nodrissa, deixaven els nens en mans de coneguts que sovint els alimentaven amb biberons en mal estat. Pasteur, a partir de 1888 va millorar els aparells esterilitzadors, però fins a arribar aquí , van tenir que morir molts nens.

Els pares que perdien els fills, ja ben entrat el segle XIX, entraven en un estat de sofriment molt gran. La religió ajudava a afrontar el moment, esperant un retrobament a l'altre vida.

També era molt popular tenir records dels que se n'havien anat: tros de cabell o joies amb cabell, màscares funeràries o retrats.

Aquí us deixo enllaços per ampliar informació:


Pobres les famílies d'aquella època amb la mort de tants nens :(

Espero que us hagi agradat l'entrada i fins al pròxim Detallet.

Salutacions. :D


..................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Els criats. :D

 IMPORTANT! Ho sento  per penjar-ho tard, però ahir vaig tenir uns problemes i no vaig poder-la penjar, disfruteu de la lectura avui! ^^

 Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre els criats de l'època victoriana.

Els criats



Les classes socials mitjanes altes i altes solien tenir varis criats al seu servei per realitzar les diferents feines de casa. Els criats victorians d'aquestes cases tenien una etiqueta  de vestir específica.

Colors:
Normalment feien servir el negre, gris o blanc i a vegades el blau. Els colors brillant i vibrants estaven prohibits, ja que aquests només estaven reservats per els senyors de la casa.

Estil i disseny:

Els vestits de les criades victorianes tenien que ser conservadors i simples en estil. La simplicitat era requerida per poder fer els treballs diaris, i també perquè era considerat impropi per a un criat o criada que el  confonguessin amb un cavaller o dama de la casa. 

Tipus:

  • La roba de les dones: consistia en vestits llargs foscos que arribaven fins a terra i que cobrien completament els braços i les espatlles. 
  • La roba dels homes:  Variava depenent del tipus de treball que fessin, però era gairebé sempre molt simple i incloïa pantalons llargs i una camisa senzilla.

Tipus de criats:

Majordom: Ocupava un dels llocs més importants entre els criats de la casa. Tenia freqüentment la responsabilitat de gestionar i dirigir als altres criats. Els majordoms havien d'estar nets i utilitzar roba fosca simple però elegant i regularment incloïa guants blancs.

  • Roba:Tenia que ser semblant a la de l'amo, però menys elegant.

Donzella: Les donzelles de la casa van prendre la posició de cap de la cura de la llar.

  • Roba: Portaven vestits llargs, negres i a vegades davantal blanc.

Mainadera: Les mainaderes eren considerades en un rang superior sobre les donzelles i altres criats i tenien privilegis i llibertats extres.

  • Roba: Solien vestir vestits de color blau amb un davantal blanc i un bonete blanc.

Els horaris que seguien durant el dia els diferents criats va des de les 6 del matí fins a les 11:15 que anaven a dormir.

HORARI D'UNA CRIADA VICTORIANA

06:00 Encendre l'estufa i començar a preparar l'esmorzar

08:00 Unir-se a la família per a les pregàries i començar a servir l'esmorzar

09:15 Retirar i netejar l'esmorzar

10:00 Discutir els menús amb la senyora de la casa

10:30 Fer la sopa, preparar les espècies i començar a fer el dinar

12:00  Servir el menjar

12:45  Retirar i netejar el menjar

01:30  Netejar l'estufa a fons (Dimarts, Dijous); Coure (dimecres / dissabte); Polir la
plata (Dilluns); Rentar la porcellana xinesa (Dissabtes alterns)

04:30  Preparació del Te

05:00  Començar a preparar el sopar

08:00  Servir el sopar

09:30  Neteja de els plats del sopar i la cuina (ajudada per les altres criades en torn rotatiu)

11:15  Anar a dormir.

Aquí us deixo webs per ampliar informació:

http://www.ehowenespanol.com/vestidos-sirvientes-victorianos-info_48444/
http://www.sociedadaugusta.com/ARCHIVOS/sirvienta.pdf


Espero que us hagi agradat i fins al proper detallet d'història.

Salutacions :3



...................................................................................................................................................................
(ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" La salutació.

 Hola a tots, en aquest detallet d'història d'avui parlarem sobre que tan correcte havia de ser la manera de saludar de les dames i els cavallers de l'època victoriana.

La salutació




En la manera de saludar es veia l'educació i l’elegància de les dames i cavallers d'aquella època.

Tot seguit les diferents regles que havien de seguir a l'hora de saludar:

  • La presentació no podia ser ni amistosa ni familiar
  • la dona serà qui digui la modalitat del petó i el cavaller mai s'avançarà a la salutació
  • les dames mai oferien la seva mà al ser presentades a un cavaller, sempre  saludaven inclinant el cap i dient un " m'alegro de conèixer-lo" o " és un plaer conèixer-lo, senyor"
  • Els cavallers podien fer un petó a la mà de la dama , al front o a la galta.
  • Petó a la galta era una manera de saludar molt intima:
  1. Entre Homes: es fregaven  lleument les galtes, en cas de contacte amb els llavis seria en caire familiar.
  2. Entre les dones estava molt estes com a forma de salutació
  3. En tot cas havia de ser sec i silenciós.
  • L'home adoptaria una postura bastant formal, amb els peus junts i les cames rectes. Una expressió digna i dreta.
  • L'home ha d'inclinar-se sobre la mà de la dona , que l'aixecarà sense forces per facilitar el gest.
  • Ell la portarà cap a la seva boca amb suavitat i decisió, sense forces.
  • Per fer el petó a la mà no hi havia d'haver cap obstacle entre mig, l'home havia d'estar davant la dona.
  • Mai s'havia de fer aquesta salutació només a certes dones, a menys que sigui una recepció molt solemne llavors només calia que en fes a l’amfitriona i a les dones de més edat.
  • Mai s'havia de mirar fixament durant grans períodes de temps sinó es podia donar l'afecte d'hostilitat o de desig d'arribar a un contacte més íntim.
  • Un home mai baixarà la vista per sota de la cara d'una dona.
  • Quan donar un petó a la mà es veia excessiu es feia servir un altre gest. Acostar la mà de la noia i fer un gest amb el cap , aquest era adequat per senyoretes molt joves.
  • Es tenia que posar de en peus davant d'una persona gran o d'una de més rang.
Buuff quantes normes, no recordar-se'n d'alguna era molt mal vist.

aquí us deixo uns enllaços per ampliar informació:

http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=10&t=192

http://www.protocolo.org/internacional/europa/protocolo_en_el_reino_unido_inglaterra.html


Espero que us hagi agradat i fins al proper detallet d'història. :3


..................................................................................................................................
(ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" El llenguatge dels ventalls. :D
Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre el llenguatge dels ventalls. A l'època victoriana  els ventalls eran un accessori molt comú entre les dones, era indispensable portar-los en les reunions socials.

El llenguatge dels ventalls







Aquest llenguatge es feia servir per enviar missatges a l'amant sense que ningú se n'adonés, era molt complexa d’aprendre i s'utilitzava en certes ocasions.


Hi havien diversos llenguatges del ventall, però sovint recorrien a un codi de gestos conegut universalment.



Posicions:

  • El ventall sobre el cor: Has guanyat el meu amor.
  • Tancar el ventall tocant-se l'ull dret: Quan et podré veure?.
  • El numero de vares ensenyades es la resposta a una pregunta numèrica, tipus: a quina hora ?.
  • Ventall semi obert pressionant els llavis: Pots fer-me un petó.
  • Tapar-se l'orella esquerra amb el ventall semi obert: No revelis el nostre secret.
  • Fer moviments amenaçadors amb el ventall tancat: No siguis tan imprudent.
  • Les dos mans juntes aguantant el ventall obert: Oblidem.
  • Amagar els ulls darrere del ventall obert: T'estimo.
  • Fer lliscar el ventall per la galta: T'estimo.
  • Deixar lliscar pels ulls: ves-te’n sisplau.
  • Deixar lliscar sobre el front: Has canviat.
  • Aguantar-lo sobre els ulls  amb la mà dreta: Segueix-me.
  • Aguantar-lo sobre els ulls amb la mà esquerra: Busco coneixement.
  • Canviar-lo a la mà dreta: Ets un agosarat.
  • Llençar-lo amb la mà: T’odio.
  • Moure'l amb la mà dreta: Estimo a un altre.
  • Presentar-lo tancat: M'estimes?
  • Tocar la vora amb el dit: Vull parlar amb tu.
  • Recolzar sobre la galta dreta: Si.
  • Recolzar sobre la galta esquerra: No.
  • Obrir-lo i tancar-lo varies vegades: Ets cruel.
  • Deixar-lo penjant: Seguirem sent amics.
  • Ventar-se a poc a poc: Estic casada.
  • Ventar-se seguit: Estic promesa.
  • Obrir-lo a poc a poc: Espera’m.
  • Obrir-lo amb la mà esquerra: Vine i parla amb mi.
  • Colpejar-lo tancat sobre la mà esquerra: Escriu-me.
  • Semitancat a la mà dreta i sobre l'esquerra: No puc.
  • Obert tapant la boca: Estic sola.
  • Tancar un ventall completament obert lentament: Promet-ho casar-me amb tu.
  • Posar el ventall darrere el cap: No m'oblidis.
  • Posar el ventall darrere el cap amb el dit allargat: Adéu.
  • Portar el ventall obert en la mà dreta: Ets massa fervent.
  • Portar el ventall obert en la mà esquerra: Vine i m'expliques.
  • Fer moviment ràpids amb el ventall sobre la mà esquerra: T'estan vigilant.
Com veieu les dones d'aquella època es tenien que aprendre més d'una cosa per les estrictes regles socials. 

Aquí unes webs d’interès:

http://encasadetiagretel.blogspot.com.es/2011/01/los-abanicos-en-la-era-victoriana.html
http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=10&t=957
http://gabinetedeprotocolo.blogspot.com.es/2013/08/un-whatsaap-de-la-epoca-victoriana-el.html

Espero que us hagi agradat i fins el proper detallet d'història.

Fins aviat. :3

 ..................................................................................................................................
(ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" les sabates d'home. ^^

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre les sabates que lluïen els homes de l'època victoriana.

Sabates d'home



 Els homes de l'època victoriana solien portar roba molt formal i conservadora i  ja s'havien deslliurat de les botes de muntar dels inicis del segle XIX, ara es portaven els botins curts.

Els carrers de Londres eren molt bruts i plens de paràsits, per això els dandis de l’època es tenien que protegir els peus de la brutícia.

Les botes clàssiques de cuir de polaina curta eren les preferides, amb una part desmuntable de tela per protegir el peu i el turmell de la vida urbana.

Tipus:

  • Botes chelsea: Conegudes com les botes del distribuïdor, són fàcilment identificables pel seu revestiment elàstic, que va des de just per dalt de la vira de la part superior del calçat.
  • Botes Paddock: Aquesta bota de cuir de turmell alt i acordonada era perfecte per passejar pel camp, però mai es portaria en ninguna reunió social.

Com veieu cap cavaller de l'època no es podia resistir a dur alguna d'aquests botins en el seu vestuari habitual.

Aquí us deixo uns enllaços per ampliar informació:

http://www.ehowenespanol.com/epoca-victoriana-botas-masculinas-info_311388/
http://anacronicos.foroactivos.net/t1113-duda-zapatos-o-botas-en-la-epoca-victoriana
http://es.paperblog.com/las-historias-del-calzado-parte-dos-837379/


Espero que us hagi agradat i fins el proper detallet d'història. :D


..................................................................................................................................



(ENTRADA EN EL BLOC)


"Detallets d'història" Defensa personal, el Bartitsu. :D


Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre el Bartitsu. Aquesta modalitat de defensa personal era popular a l'època i l'utilitzaven tan homes com dones.

El Bartitsu





 Un cavaller o una dama, no podia saber mai si de sobte algú els podia fer mal, per això sempre han d'estar preparats per defensar-se amb qualsevol element que tinguin a mà. A finals de segle XIX i principis del XX es va inventar l'art del Bartitsu, o defensa amb bastó.


Aquest art marcial és molt complexa i elaborat, pot convertir el paraigües o el bastó en un instrument d'esgrima, apart d'això pot combinar tècniques de judo, la boxa francesa i el jujutsu. El seu creador  Edward William Barton-Wright, va fundar el Bartitsu club per ensenyar aquest art, però al final va acabar tancant per diverses raons.

A mesura que els cavallers i les dames van deixar de fer servir els bastons i els para-sols, el Bartitsu va anar desapareixent, però a partir de l'any 2002 va tornar a ressorgir.

Aquí us deixo un enllaç on explica les diferents tècniques del Bartitsu ( està en anglès, però amb el traductor es pot llegir bé):


Informació sobre el Bartitsu club:


On he tret la informació de la tècnica pas a pas:


Espero que us hagi agradat i us divertiu llegint, fins al pròxim detallet d'història. :D



..................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" El Monocle :D

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre els monocles. El monocle era popular entre els cavallers rics de classe alta, encara que el seu ús no es va ampliar fins a ben entrat el segle XIX.

El Monocle



El monocle es una lent que ajusta la visió d'un sol ull, consisteix en una lent circular amb augment. En molts casos està emmarcada amb un anell de filferro que té una cadeneta o cordill que se subjecta a la roba per no perdre'l.

Estil

Hi han tres estils:
  • El primer, desenvolupat l'any 1830, consisteix en un anell circular de metall amb una lent que s'ajusta a l'ull.
  • El segon, desenvolupat l'any 1890, en aquest cas el marc tenia una mena d'extensió anomenada galeria, que podia allunyar la lent de l'ull i així evitar que freguessin les pestanyes.
  • El tercer, popular a començaments del segle XX, no te marc i estava dissenyat amb unes bores serrades per augmentar la subjecció.

Usuaris del monocle

Normalment estava associat a cavallers rics de l'aristocràcia i no solia faltar en la seva vestimenta, juntament amb el frac i el barret de copa. Altres que també solien estar associat com els militars alemanys.

El monocle va tenir uns immensa popularitat a finals del segle XIX i va anar desapareixent amb els avenços en oftalmologia.

Espero que us hagi agradat i ens veiem en el pròxim detallet d'història. ^^



..................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" La Maternitat ^^

Hola a tots, avui parlarem sobre la maternitat a l'època victoriana. 

La Maternitat



En aquesta època lo referent a la maternitat no estava tan desenvolupat com avui en dia, algunes dones podien morir en el part  o els era molt difícil de donar a llum; explicarem com eren els parts en cada una de les classes socials:

  • Classe social baixa: Amb una dieta deficient en nutrients, y la poca altura y pes de les dones urbanes o treballadores victorianes, podien contribuir a una gran nombre de parts prematurs i derivat d'això un gran nombre de mortalitat infantil. També era freqüent que les dones embarassades de classe baixa continuessin treballant.


  • Classe social mitjana: Normalment les dones d'aquesta classe solien donar a llum a casa seva i solien fer-se més càrrec dels seus fills, així reforçaven el seu paper com a mares.


  • Classe social alta: Les dones d'aquesta classe solien tenir menys fills que les de classes inferiors, lo que podem suposar que tenien algun coneixement per evitar l’embaràs. També solien tenir mainaderes per cuidar dels seus fill.


També hi podia haver diferències en l'embaràs dins i fora del matrimoni:

  • Dins del matrimoni: Normalment la reproducció era la principal ocupació de la dona. El promig de la dona treballadora era l'embaràs des del casament fins a la menopausa. Normalment tenien cinc fills vius de vuit parts, molts nens no vivien més dels cinc anys. Les morts infantils eren freqüents entre la gent pobre.


  • Fora del matrimoni: En las classes socials altes era poc comú, ja que normalment les nenes eren acompanyades en tot moment i les seves activitats eren controlades. En les classes socials mitjanes era bastant rar, eren pressionades a casar-se ràpidament o eren forçades a donar el nen en adopció. En canvi a la classe social baixa si que era freqüent trobar-ne, les dones per por de perdre la feina sovint amagaven l'embaràs.



Espero que us hagi agradat aquest detallet d'història i ens veiem el pròxim diumenge.

Salutacions ^^



..................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" Els títols de la noblesa. :D

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre els diferents títols de la noblesa. 

Els títols de la noblesa


Els diferents títols de la noblesa només poden ser transmesos als fills legítims i si no en queda cap de viu o han comés un acte de traïció al parlament, el títol queda extingit.

Hi havien: Ducs, Comtes, Marquesos, Vescomtes i Barons.

El nom del títol podia ser un topònim o un cognom, en el cas dels Ducs sempre porten un "de" abans del cognom ( Duc de York ). Els Marquesos i Comtes, quan són topònims sempre van acompanyats per un "de" més el títol  ( Marquesos de Buckingham ), i si són cognoms no porten la "de" davant ( Comte Martín ).
Els Vescomtes, Barons i cavallers van sempre sense "de". Als dos primers s’hi afegeix al títol una designació territorial.

Aquí us deixo una llista de noms per cada títol:

  • DUCS: LANCASTER, CLARENCE, YORK, IRELAND, GLOUCESTER, EXETER, ALBEMARLE, SURREY, HEREFORD, BEDFORD, SOMERSET, BUCKINGHAM, WARWICK.

  • MARQUESOS: DUBLIN, DORSET, SUFFOLK, MONTAGU, BERKELEY, EXETER, MARCHIONESS OF PEMBROKE, NORTHAMPTON, BUCKINGHAM, HERTFORD, NEWCASTLE, DORCHESTER, HALIFAX.

  • COMTES: KENT. HEREFORD. CORNWAL. ARUNDEL. SHREWSBURY. CHESTER. RICHMOND. NORTHUMBERLAND. BUCKINGHAM. ALBEMARLE. LEICESTER. HERTFORD. OXFORD  

  • BARONS: CAMOIS. SAINT JOHN OF STANTON. MONTCHENSY. SEGRAVE. VESCI. BASSET OF DRAYTON. HASTINGS OF ASHLEY. ROOS OF HAMLAKE. D'EIVIL. NEWMARCH. COLVILE, BERTRAM OF MITFORD, BASSET OF SAPCOTE.

Aquests són uns pocs de cada, si en voleu més passeu per aquest enllaç:

http://www.genuki.org.uk/big/eng/History/Barons/extinct1index.html

Espero que us hagi agradat i fins el proper "Detallet d'història". ^^

Font: sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=10&t=202

..................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" El significat de les pedres precioses. :3
Hola a tots, en el detallet d'història d'avui us vull parlar sobre els diferents significats de les pedres precioses. 

El llenguatge de les pedres precioses




 Normalment, en l'època victoriana, quan un cavaller regalava una joia a una senyoreta, el tipus de pedra preciosa significava alguna cosa especial que ell volia transmetre a ella.

Els significats són aquests:

  • Turquesa: Sóc el teu amic.
  • Malaquita: Et desitjo sort en la vida.
  • Topazi: Prosperitat. També pot significar infidelitat.
  • Granat: Amor i constància.
  • Ametista: Sóc un home sincer.
  • Rubí: T'estimo amb passió.
  • Aiguamarina: Esperança d'alguna cosa més.
  • Safir: Amistat fidel i duradora.
  • Diamant: L'amor etern. Amor per sempre. Normalment es feia servir per demanar la mà.
  • Crisolita: Posa els fonaments de les grans passions.
  • Esmeralda: Amor, felicitat i fidelitat.
  • Ágata: Llarga vida.
  • Coral·lina: Felicitat sense límits.
  • Lapislàtzuli: Fidelitat per sempre.

Com veieu hi han molts significats en les pedres precioses, així que ara quan us regalin una joia sabreu que us vol dir qui us la regala, com els cavallers de l’època victoriana a les seves persones estimades.

Espero que us hagi agradat i ens veiem en el pròxim detallet d'història.

Salutacions. ^^

Font: http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=10&t=1485
...................................................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" Tipus de servents en una casa victoriana. ^^


Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre els tipus de servents que hi havia en una casa victoriana. 

 Tipus de servents en una casa victoriana




Les cases victorianes van augmentar el nombre de servents fixant-se en un model determinat: es basava en una progressió de funcions generals a més especialitzades, reforçat per els llibres d’economia domèstica y de com portar una casa.

La classificació dels diferents servents que es feien servir.

Els sis servents "generals":

  • La primera la noia "de dia" o assistenta: Una noia de entre tretze i catorze anys que seria una "general" o "la criada per tota la feina. 

  • La segona pot ser una cambrera o una mainadera depenent de les necessitats més urgents de la família.

  • La tercera seria la cuinera, aquests tres ( cuinera, criada i cambrera o cuinera, cambrera i mainadera) podrien fer-se càrrec de totes les feines de la casa. 

  • El quart es el "primer criat", les seves feines combinaven el treball interior amb l'espera, i cuidar del cavall o el poni i el carro.

  • La cinquena pot ser la criada d'una senyora o una ajudant de cuina per ajudar a la cuinera, o una mainadera si no hi hagués una ja.

  • El sisè segurament seria un home, com el majordom i així alliberaria l'altre per que sigui un cotxer a temps complet del marit.

Els servents especialitzats:

En el racó del homes

  • Els lacais, els criats, un cap, un administrador

En el racó de les dones

  • Una mestressa de claus, la institutriu, una criades per a la senyora, una criades per a sales superiors i inferiors, una criada per a la bugaderia i per a la cuina addicional i unes criades de rere cuina.

Fora la casa també es troben diferents servents especialitzats

  • Un jardiners, un guardaboscos i més homes i nois per ocupar-se dels estables.

En les cases de la gent rica de l'època victoriana s'hi podien trobar moltíssims servents en diferents àrees de treball o especialització.

Espero que us hagi agradat i fins al proper detallet d'història. :D

Font: http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=10&t=70



..................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" Les cases de bany

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre les cases de bany. En l'època victoriana la gent acostumava a donar-se banys de mar y perquè es poguessin banyar feien servir aquest tipus de cases.


Les cases de bany



playa



Aquest tipus de cases eren bastant comuns a Gran Bretanya i les utilitzaven sobretot les dones, ja que, tenien mes dificultats alhora de vestir-se i també eren molt importants per l'etiqueta.

A la platja hi havia una zona reservada pels homes i una altre per les dones, això era per garantir que la dona modesta no fos vista pel sexe contrari.

L'aspecte que tenien era semblant a una cabana sobre rodes, tenia dos metres de longitud i amplada, i de vuit metres d'altura, amb un sostre de dos aigües. Unes tenien parets de fusta sòlida i altres tenien parets de tela sobre un bastidor de fusta. Tenien una porta davant i una darrera i s'hi pujava per una escala.

El contingut de la casa de bany consistia en:
  • Un banc, una bata de franel·la humida, una compartiment per guardar les joyes i la roba de carrer i dues tovalloles.

Normalment les empenyen cap al mar una quants homes o bé tirades per cavalls.

Quan han deixat els seus objectes de valor dins les cases, la dona, es disposava a posar-se el vestit de bany i posant la seva roba en un compartiment elevat perquè no es mullés. 

En acabar surt per la porta del davant i baixa les escales per entrar a l'aigua, si alguna senyoreta no sap nadar li lligaven una corda al voltant de la cintura i la lligaven a la casa de bany. Un cop nedats uns 10 o 15 minuts la senyoreta, ben despentinada, sen torna a la casa de bany i així acaba la seva experiència al costat del mar.

Espero que us hagi agradat les cases de bany en el detallet d'història d'avui i ens veiem en el pròxim.

Salutacions. ^^



..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" El llenguatge dels para-sols
En l'època victoriana hi havia molts tipus de llenguatges, els del ventall, el de les flors, el de les joies, etc. Aquest cop parlarem sobre el llenguatge propi dels para-sols.

El llenguatge dels para-sols



Quan un home estava enamorat i volia parlar amb la seva novia, però no podia, utilitzaven aquest llenguatge per poder parlar, en secret, sense ser descoberts.

  • Portar-lo elevat a la mà dreta: Estic disposada!
  • Portar-lo elevat a la mà esquerra: Vull que hi hagi un acostament per part teva!
  • Portar-lo tancat a la mà esquerra: Ens trobem a la primera cruïlla!
  • Portar-lo tancat a la mà dreta: Segueix-m’he!
  • Posar-lo sobre l'ombro dret: Pots parlar-m’he.
  • Acostant-se’l: Parlarem.
  • A la punta dels llavis: M'estimes?
  • Tancant-lo: Em vull desfer de la teva companyia.


Com veieu hi havia molts llenguatges diferents i no se com les senyoretes d'aquella època podien recordar-se de tots els significats. Tot plegat ho fa molt misteriós i interessant, es un bon apunt per escriure una novel·la i posar-hi aquests detallets.

Si teniu algun dubte o alguna cosa que vulgueu preguntar, d'aquest tema o de qualsevol altre, no dubteu a fer-ho, ens veiem en el pròxim detallet d'història.

Salutacions ^^
..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" L'aixovar

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre l'Aixovar del casament.

L'Aixovar




Antigament l'aixovar de la núvia el preparava la seva mare.

El dia del casament el nuvi entregava a la seva futura esposa el "cofre de la bona esperança" amb tots els llis de la casa, mentrestant la mare del nuvi escollia els monogrames amb que es gravaven als llençols, tovalloles, etc.

La mare del nuvi també era qui triava l'aixovar per la casa de la futura parella, ja que es pensava que ell i la núvia tindrien els mateixos gustos.

Per la part de la núvia, planeja el seu aixovar personal realitzant una llista de tot el que desitja per la seva nova vida de casada, com la llenceria, la roba íntima, els pijames i la roba de carrer per la lluna de mel. A més a més de tot lo necessari per la seva nova casa.

  • L'aixovar de la nova casa es compon de: llençols, fundes de coixí, coixins, edredons, cobrellits, jocs de bany, estovalles amb els seus respectius tovallons, etc.


Normalment era la núvia qui corria amb els costos del seu aixovar personal, però amb una entesa prèvia poden compartir costos els dos.

Com veieu la sogra se n'ocupava bastant dels preparatius, però tot i així la núvia podia triar la seva part.

Espero que us hagi agradat el detallet d'història d'avui i fins el Diumenge que bé.

Salutacions. ^^





...................................................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Els diferents plats del te de la tarda
Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre aquests, diferents i variats, plats del famós te de la tarda.

Els diferents plats del te de la tarda








En l'època victoriana era normal que es prengués el te de la tarda acompanyat per diferents plats entre dolços i salats. 

Es començava menjant els salats on podíem contar amb sandvitxos de salmó, cogombre i formatge, d'ou amb mostassa i creixents, entre altres.

El següent pas es menjar els pastissets:

Els Scones: Panets untats amb melmelada i amb nata.

El pastís de fruites: pastís amb fruita variada.

Els Cupcakes: petits pastissets que es podien cobrir del que es volgués, xocolata, nata, etc.

El Victoria sponge: pastis amb melmelada de maduixa i vainilla.

També hi havien dolços típics d'escòcia:

Millionaire's shortcake: galeta de mantega recoberta de caramel i xocolata amb llet.


Tot això acompanyat d'una bona tetera i tasses de te on se s'hi servia el te, també hi solien posar sucre i llet.

Espero que us hagi agradat el dolç detallet d'avui i ens veiem la setmana que bé amb un nou detallet d'història sobre l'època victoriana.

Salutacions. ^^



Fuente:http://masedimburgo.com/2013/01/03/afternoon-tea-el-tradicional-te-de-la-tarde/

...................................................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història"  presento l'editorial D'Época
Hola a tots, avui en comptes de fer un petit apunt sobre algun aspecte de l'època victoriana parlaré sobre una editorial molt bona que vaig trobar fa poc, es tracta de l'editorial "D'Época"

Editorial "D'Época"



Aquesta editorial s'encarrega de recuperar clàssics universals dels segles XVIII, XIX i XX perquè nosaltres els tornem a llegir. Editen llibres meravellosos que pot ser mai van arribar aquí o que van desaparèixer i també amb autors recuperats del Romanticisme, Realisme i el Naturalisme francès, alemany, italià, anglosaxó, rus, etc.

Les seves obres es classifiquen en:

  • Tresors d'època: Joies clàssiques, recuperades o inèdites, principalment del Romanticisme, Realisme, Naturalisme... en especial la literatura Victoriana.

  • Misteris d'època: Novel·les d'intriga i misteri, joies clàssiques recuperades o inèdites.

  • Lettere d'època: Correspondència, obra epistolar o biogràfica de reconeguts autors del segle XVIII i XIX

Es una editorial que cuida molt bé els detalls i la traducció de les seves obres i tenen un catàleg molt complet, us la recomano ferventment perquè tenen obres de molt bona qualitat com:

"Evelina" de Frances Burney, "Ruth" d' Elizabeth Gaskell
 o "Cartas" de Jane Austen.

Aquí us deixo la web oficial perquè vegeu les seves meravelloses obres:


Espero que us hagi agradat aquesta entrada sobre l'editorial, ens veiem amb nous "Detallets d'història" de l'època victoriana i també en començaré a fer sobre l'època de la Regència.


Fins aviat i salutacions. ^^


..................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)


"Detallets d'història" La vestimenta de les dones a l'època victoriana


Hola a tots, us informo que a la secció "Detallets d'història” també hi aniré afegint  curiositats de l'època de la regència i en general coses relacionades amb aquestes magnífiques èpoques. Així que no us ho perdeu ^^

Avui parlarem sobre les diferents vestimentes que duien les dones de l'època victoriana.

La vestimenta de les dones a l'època victoriana




L’Anglaterra del segle XIX era el centre de la revolució industrial. En l'any 1830 van aparèixer les fàbriques al nord d’Anglaterra, al tenir més opcions en la roba les dones van anar perfeccionant la seva manera de vestir.

  • La vestimenta dels matins:

 El vestit dels matins consistia en un munt de mussolina que cobria el cos. Les mànigues baixaven fins als canells i duien el coll alt. Eren ajustats i amb una amplia faldilla que els hi arribava casi als peus. Normalment els vestits del matí no eren gaire carregats, així que no cridarien massa l'atenció.

  • La vestimenta de les nits:

 Els vestits de nit si que estaven adornats amb múltiples accessoris. Les mànigues arribaven fins al colze i estaven bombades. La part de sobre deixava veure les espatlles i els pits. Els vestits tenien estampats molt colorits i amb grans games de dissenys. Tots els vestits estaven guarnits amb múltiples cintes i encaixos.
Sempre que es posaven aquests vestits portaven llargs guants blancs.

També en la seva vestimenta , les dones victorianes, utilitzaven els vestits neoclàssics. Tot hi haver passat de moda i no ser d'alta costura se solien portar. Eren vestits fets d'una primeta i casi transparent mussolina o seda. El vestit era sempre blanc i lleugerament drapejat sobre la dona, també solia anar adornat amb encaixos i brodats, fets a mà, per sobre el pit.

Els vestits victorians apart de ser molt elaborats eren excepcionalment magnífics, algun dia intentaré fer-me'n algun ^^. 

Espero que us hagi agradat el detallet d'història d'avui i podeu comentar el que vulgueu, fins al pròxim detallet d'història.

Salutacions!!



...................................................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" La vestimenta de la dona de l'època  de la Regència



Hola a tots en el detallet d'història d'avui parlarem sobre la vestimenta de la Regència. Parlarem sobre els diferents vestits que portaven les dones d'aquella època.

La vestimenta de la dona de l'època de la Regència



Vestit dels matins:

El vestit dels matins era de màniga llarga o curta, senzill, de tela fina i sense cap adorn, ja que no s’utilitzaria fora de casa. Alguns estaven fets de restes de tela o reformaven vestits passats de moda, ja que no els treien fora de casa no calia gastar-se diners amb ells.

Vestit de muntar:

El vestit era molt resistent. Tenia un escot senzill i la jaqueta cobria perfectament tot el vestit de la dona en tot moment.  El barret i la jaqueta eren d'estil tirant cap a masculí.

Vestit de tarda:

Aquests vestits si que estaven bastant adornats, ja que eren destinats a
exhibir-se en públic. Normalment estaven fets de mussolina, una tela bastant popular en aquella època.
Durant el dia els pits estaven tapats i el petit escot el tapaven posant-s’hi algun mocador o bufanda a dins. Els vestits de passeig o de viatge també entren dins d'aquesta categoria, però aquests els feien amb tela més pesada i amb menys decoració que els de tarda, ja que es podrien arrugar per culpa del viatge.

Vestits de nit:

Aquests vestits si que es permetia anar amb el pit descobert. Normalment tenien les mànigues curtes i anaven acompanyades per uns llargs guants blancs, que arribaven fins als colzes. Els vestits de nit estaven fets de teles cares com el tafetà o la seda i estaven ricament ornamentats. Els tons clars o els blancs estaven destinats a les noies debutants, els de vellut per les dones grans o casades, la resta solia portar tons clars de diferents colors, ja que si es posaven tons foscos potser dins les sales no les veurien amb claredat. Tots aquests vestits anaven acompanyats de múltiples accessoris com xals, bosses, abrics, etc.

Més endavant aniré explicant els diferents accessoris que duien aquestes distingides senyoretes i la resta del seu vestuari.

Espero que us hagi agradat la meva primera entrada sobre la Regència i ens veiem en el pròxim detallet d'història. :D


Salutacions. ^^


...................................................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" Mini sèries d'època que no us podeu perdre!! ^^ PART 1


Hola a tots ^^ , avui us parlaré sobre algunes de les mini sèries que m'han agradat moltíssim fins ara i que segur que a vosaltres també us encantaran.

Apart de explicar-vos informació sobre l'època victoriana i la de la Regència, també escriuré entrades sobre llibres o sèries que us recomano, ja que a mi m'han semblat meravelloses i estic segura que a vosaltres també us poden agradar.

Mini sèries:

Emma de Jane Austen



Emma Woodhouse es una jove intel·ligent, rica i bonica. A l'edat de 21 anys viu amb el seu pare i mai es vol casar, encara que això no impedeix que vulgui emparellar a tota la gent que l'envolta. 

Emma es una mini sèrie de 4 capítols de la BBC i es la primera que vaig veure quan em vaig començar a aficionar a veure sèries d'època. La vaig trobar la mar de divertida i amb un gran final. 
Les obres de Jane Austen m'encanten des de que vaig veure la pel·lícula d'Orgull i Perjudici, Emma es una d'elles i un clàssic que no us podeu perdre.



Lost in Austen




Amanda, una fan de les obres de Jane Austen, viu a Londres amb el seu xicot Michael, fins que descobreix que es pot intercanviar  amb Elizabeth Bennett la protagonista del seu llibre preferit, Orgull i perjudici. Amanda tindrà que moure’s per la societat de principis del segle XIX intentant seguir el llibre i esperant veure a Mr. Darcy.

Aquesta sèrie em va fer riure molt amb les diferents situacions còmiques que hi apareixen, si que es veritat que no segueixen gaire el llibre però a mi, personalment, em va agradar molt. El final d'aquesta mini sèrie, encara que un pèl curt, el vaig trobar la mar de romàntic i es una sèrie que he vist moltes vegades.


Lost in Austen es una mini sèrie de 4 capítol de la BBC.

Les dos obres tenen un excel·lent vestuari i escenografia, animeu-vos a veure-les!! ^^

Espero que us hagi agradat el detallet d'història d'avui amb aquestes mini sèries i ens veiem en el pròxim detallet d'història.

Fins aviat!! :D


..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" La manera de comportar-se a la taula.
Hola a tots, avui en el detallet d'història parlarem sobre la manera correcte de comportar-se a la taula. En l'època victoriana hi havien un seguit de normes que tenies que seguir per ser un bon amfitrió en els diferents dinars i sopars que podia tenir una família al llarg de la seva vida.



Coses com precipitar-se a asseure’s a la cadira, fixar la mirada en el menjar, tindre un aire llaminer, començar a menjar abans que els altres, moure molt les mans, són coses que fan posar en ridícul a qui ho fa. 

Com a bon amfitrió, ha de ser agradable i correcte perquè als convidats els sembli un home que es recordarà amb gust i que captarà l'atenció de qui ha fet el favor de servir en perfectes condicions.

Aquí exposo les diferents normes que s'ha de seguir per donar una bona impressió i comportar-se bé a la taula:

  • No servir-se dos plats amb la mateixa cullera, forquilla o ganivet, i menys amb la cullera comú.
  • No esquitxar amb la salsa a les persones que tens al costat.
  • No tacar les estovalles al trinxar o quan serveixis el vi, ni els tovallons a la força de netejar-se la boca i els dits.
  • No trencar, xuclar ni colpejar els ossos per treure'n la medul·la o embrutar-se els dits, ni agafar el menjar amb ells.
  • No fer soroll mastegant o bevent.
  • No menjar ràpid ni a poc a poc, perquè lo primer indica que només ha anat a menjar, i lo segon que no li agrada el menjar.
  • No olorar els plats ni posar pegues als guisats, les carns, etc.
  • No partir el pa amb les dents ni en molts trossos.
  • No bufar les viandes, les sopes, etc., sinó esperar a que es refredin.
  • No fer bromes pesades ni tocar a ningú amb el peu.
  • No estar sempre callats ni treure conversacions tristes, si festives; però amb educació, cuidant sempre d'evitar personalitats.
  • No netejar-se les dents amb la forquilla o el ganivet.
  • No menjar de tots els plats sense excepció, perquè el poden tatxar de golafre o llaminer.
  • No mostrar preferència per ningun plat sense donar raons que la sustentin.
  • No dir les pegues que per casualitat fa l’encarregat de servir i trinxar.
  • No esternudar, tossir, ni mocar-se sobre la taula, sinó a un costat i posant-se el mocador a la boca.
  • No trobar a faltar certs plats, encara que mai els hagi vist, i molt menys sobre l’abundància i escassetat dels mateixos.
  • No asseure’s ni aixecar-se de la taula abans que la majoria ho faci.


Espero que us hagi agradat les diferents normes que les senyores i els senyors tenien que seguir en els dinars o sopars socials. Espero que us hagi agradat i ens veiem en el pròxim detallets d'història.

Salutacions des de la taula amb educació. ^^




..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" El menjar a l'època de la Regència.

Hola a tots, avui parlarem sobre el menjar que les senyores i els senyors solien menjar en l’època de la Regència. Val a dir que el que menjaven en els diferents àpats del dia era molt diferent del que mengem normalment.

El menjar a l'època de la Regència






Val a dir que en l'època de la Regència els horaris per els diferents àpats eren diferents a lo que coneixem habitualment i l’àpat més important de tot el dia era el sopar, aquí us explicaré els horaris i els diferents menjars durant el dia:

L'esmorzar: Normalment les senyores i els senyors es posaven a esmorzar cap a les 8:00 h, encara que abans d'anar-hi podien estar fent altres coses; les classes més acomodades normalment esmorzaven a les 10:00 h. El que es solia esmorzar era:
  • Pa, sovint torrat o brioixos amb melmelada, conserves o melmelades, ous i potser pernil o cansalada. Se solia acompanyar amb te,café i xocolata.


Dinar: No era habitual que la gent de l'època de la Regència dinessin tal hi com ho fem nosaltres a dia d'avui, així que perquè la gent no passés gana fins a l'hora de sopar es va instaurar. Se solia menjar:
  • Plats freds com, pa, carn, formatge i fruita. La beguda que solia acompanyar aquest àpat es: El vi, el te i el café.


El sopar: Normalment el sopar se servia de 18:00 h a 20:00 h, era l’àpat més important del dia així que durava molta estona. Els menjars que se solien servir eren:
  • Els plats eren molt variats i en molta quantitat, contenien diferents tipus de carns i peixos i normalment anaven acompanyats de diferents tipus de vins per els diferents plats.


L’àpat a la mitjanit: Cap allà les 12:00 h se solia prendre una mica de menjar. Consistia de:
  • Carns fredes i formatges, pa i panets, alguns pastissos salats i amb una amplia selecció de dolosos. El que es solia veure era el vi, xampany, cervesa, te i café.


Com veieu la gent de l'època de la Regència tenien uns horaris i uns àpats diferents dels que tenim normalment i encara que siguin diferents en quedaven satisfets. Espero que us hagi agradat i fins al proper detallet d'història.

Salutacions. ^^

..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Mini sèries que no us podeu perdre PART 2

Hola a tots, avui per ser l'últim Diumenge de l'any us porto una entrada amb un recull de mini sèries imprescindibles per acabar l'any d'una manera especial.

Avui us porto un recull d'obres d'autors tan reconeguts com Jane Austen, Elizabeth Gaskell i Charles Dickens. Un bon recull d'obres per fer les delícies de tots els apassionats de les històries d'època.


Sentit i Sensibilitat (Obra de Jane Austen)



Sentit i Sensibilitat



Argument: 

Marianne Dashwood s'enamora del fascinant i voluble Willoughby. Elinor, la seva germana, l'adverteix de que el seu comportament impulsiu no està ben vist en el seu cercle social. A Marianne la molesta que la seva germana no vulgui entendre els dictats del cor, però ella no sap que Elinor ha patit un desengany amorós que mai ha deixat entreveure, preocupada per no perdre les formes. Viurem les experiències de les dos germanes, fins que finalment les dos comprenen que tan el sentit com la sensibilitat tindran un paper important per ajudar-les a trobar la felicitat.

Aquesta mini sèrie va ser una de les primeres que vaig veure, personalment la vaig trobar molt tendre i amb moments molt emotius, que sens dubte, faran les delícies de qualsevol admiradora d'Austen. La sèrie es fidel al llibre encara que amb alguna cosa que la fa diferent i especial.

 Es una mini sèrie de 3 capítols que us deixarà amb ganes de veure més obres de Jane Austen.



Nort i Sud (Obra d'Elizabeth Gaskell)


Nort i Sud



Argument:  

Margaret Hale, filla d'un clergue de classe mitjana, ha viscut sempre a la part rural del sud d'Anglaterra. Quan el seu pare abandona l'ofici per raons morals, ella es veu obligada a adaptar-se a la seva nova vida a Milton, un poble de fàbriques al nord d'Anglaterra i en plena revolució industrial. Margaret esta horroritzada del seu nou entorn, la brutícia, el soroll i els bruscs modals dels habitants de Milton. A qui li guarda més menyspreu es als propietaris de les fàbriques entre ells John Thornton, carismàtic propietari de la fàbrica Marlborought. Quan ell es converteix en l'alumne del seu pare, ella no pot amagar el seu malestar... 


Aquesta intens mini sèrie relata molt bé la vida de la gent que treballava a les fàbriques i de l'ambient que si respirava. Es una sèrie que et transmet moltes emocions i que sens dubte us arribarà al cor. Val a dir que l'ambientació, els actors i el vestuari estan meravellosament aconseguits i faran les delícies de tots vosaltres.

Es una mini sèrie de 4 capítols de la meravellosa obra d'Elizabeth Gaskell.



Little Dorrit (Obra de Charles Dickens)



Little Dorrit



Argument:  

Amy Dorrit, una jove bona i adorable que viu a Malshelsea, la presó de deutors, des de que va néixer. El seu pare porta tan de temps tancat allà que no recorda com era la vida normal, i viu amb l'única obsessió de mantenir un cert status per a ell i els seus fills, ja que encara es considera un cavaller. La petita Dorrit viu feliç amb les diferents persones de la presó, fins que coneix a Arthur Clennam, fill de l'anciana per la que Amy treballa en el seu temps lliure. Arthur torna després de 10 anys a l’estranger amb el propòsit de desvetllar un secret que implica tan la seva família com la de la petita Dorrit.

En aquesta mini sèrie hi podem trobar varis girs en l'argument que et deixen amb ganes de veure el següent capítol i descobrir quin es aquest secret. Els moments que viu Amy a la presó, per mi, no tenen preu, es veu el bon ambient que hi ha a dins encara que estiguin en una presó. Us la recomano ferventment pels grans moments que hi ha a la sèrie.

Es una mini sèrie de 14 capítols de l'obra de Charles Dickens.

Espero que us hagi agradat aquesta última entrada de l'any i que gaudiu d'aquestes meravelloses mini sèries de la BBC. Ens veiem l'any que bé amb més Detallets d'història, fins aviat!! ^^

Salutacions!!





..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Els criats anomenats "Valets"

Hola a tots, en el Detallet d'història d'avui us parlaré d'un altre criat que es necessitava en una casa victoriana i que era exclusiu per el senyor de la casa, parlem del "valet".


El “valet”



El "valet" era un criat personal que se centrava en procurar que el senyor de la casa estigués bé tot el dia, feia diferents feines com netejar les habitacions, ocupar-se de la roba del senyor. Aquí us explicaré les feines que solien fer aquests criats durant tota la seva jornada de feina:

  • Tenia que comprovar que les criades haguessin netejat bé el vestidor i haguessin ansés el foc adequadament, obrir les finestres perquè es ventilés l'habitació i tancar-la a temps per recuperar la temperatura que el senyor volia.
  • Preparar la roba interior i netejar bé la cadira abans de posar la resta de la roba per quan la necessités. 
  • Tots els articles de bany tenien que estar al seu lloc, el joc de fulles d’afaitar ben esmolades i l'aigua calenta preparada.
  • També tenien que estar preparats per afaitar al senyor si la ocasió ho requeria, encara que els senyors se solien afaitar ells mateixos, també tenia que ser un bon perruquer.
  • Afaitant te que raspallar el cabell, la barba i el bigoti, a on tenen que incidir més perquè quedi amb gràcia, segons l'edat i el semblant.
  • Cada quinzena o tres setmanes com a molt, el cabell tenia que tallar-se, i l'altura de les patilles tenia que ajustar-se tan aviat com fos possible.
  • En acabat el valet mostrava varis articles de bany, segons fossin requerits, abans de posar la roba interior, la corbata es necessària i l'armilla seguida de la resta de la roba ben raspallada i en l'ordre correcte.
  • Si el senyor surt, donar-li els guants i el barret al mateix temps que li obra la porta i rep les instruccions per la resta del dia.
  • Netejar els raspalls i les pintes del vestidor i plegar la roba.
  • Si el senyor no vol seleccionar la roba serà ell qui ho faci, mantenint-la ben raspallada i cuidada.
  • Te que consultar amb el sastre, el perfumer i el que fa els mocadors.
  • Te que esperar a que torni el senyor i procurar que les criades hagin netejat tot i hagin ansés el foc i les espelmes de l'habitació.
  • El valet te que estar preparat per vestir el senyor per un sopar o per qualsevol esdeveniment.
  • També procura que el tocador estigui apunt per ser utilitzat.
  • Si fa mal temps ell ajudarà a l'amo a canviar-se la roba molla per una muda seca.
  • Si el senyor viatge, el valet li prepararà les maletes i si viatge amb ell procurarà totes les comoditats que el senyor necessita.
  • Si durant el viatge ningun lacai esta disponible el valet farà les seves funcions.

Com veieu els valets eren com l'obra dels senyors, procurant que no els faltés de res dins i fora de la casa, i preparant-los per les diferents reunions socials.

Espero que us hagi agradat aquest Detallet d'història i us animo a comentar el que vulgueu o alguna curiositat que hagueu trobat. Fins el pròxim Detallet d'història.

Salutacions!! ^^




..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Els grans magatzems de l'època victoriana
Hola a tots, en el Detallet d'història d'avui us parlaré sobre els grans magatzems que existien ja en aquella època. 

Els grans magatzems de l'època victoriana



En el segle XIX la gent normalment comprava en botigues locals com les merceries o camiseries. Els que eren menys pròspers se servien de mercaders ambulants i fires, però cap a finals de segle la cosa havia canviat. Van començar a aparèixer grans magatzems com Harrods i Selfbridge a Londres i a altres grans ciutats on captaven clients mitjançant grans campanyes de publicitat, preus fixes, gèneres empaquetats i productes de marca.

La cadena més gran a Gran Bretanya va ser Lipton, que tenia botigues repartides per moltes ciutats. On la necessitat de comprar va augmentar més i més. Els principals magatzems posaven anuncis als diaris i repartien les seves compres en camionetes, amb els seus corresponents logotips, per fer publicitat. 


Els magatzems comptaven amb diferents seccions on hi havia un gerent i encarregats de les compres per a cada secció. Normalment els empleats vivien als mateixos magatzems o en edificis propers. Treballaven 12 hores i tenien una sèrie de normes que si no les complien els podien baixar el salari, com arribar tard o no fer una venda.

Els grans magatzems eren un lloc d'escapament per a les dones que no podien anar pràcticament a ningun lloc, on hi podien adquirir des de vestits complets a teles per fer-se’ls elles mateixes. Per a les dones també es va crear uns catàlegs il·lustrats on veien els modelets que es portaven a cada temporada, encara que els que més es venien eren els que es portaven dins de casa.

Els grans magatzems contaven amb uns elegants mostradors am làmines de vidre on s’acumulaven els productes. Cada secció tenia com uns tubs que arribaven a la caixa central. Des d'aquests hi feien entrar els diners en una mena de càpsula les quals se’ls retornava amb la factura i el canvi, així s'evitaven les pèrdues o els robatoris. També estaven il·luminats per la tarda així es podia ampliar l'horari d'obertura.

Com veieu els grans magatzems no només eren per comprar sinó també en alguns casos una manera de viure.
Espero que us hagi agradat i ens veiem en el següent Detallet d'història.

Salutacions!! ^^



..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" El Nadal a l'època Victoriana PART 1 :3

Hola a tots, ja se que arriba una mica tard, però aquest com us parlaré del Nadal que celebraven la gent de l'època victoriana. 

El Nadal de l'època Victoriana




La Reina Victòria va ser la que va promoure i popularitzar el Nadal, ja que abans que pugés al tron el 1837 ningú havia sentit a parlar de Sant Nicolau ni havia pas la tradició de posar l'arbre. Les empreses tampoc reconeixien el dia com a festiu.

Però amb un conjunt de coses com les costums del Príncep Albert, l'arribada del conte "Christmas Carol" de Charles Dickens i la revolució industrial, van fer que aquestes festes es reconeguessin.

El Nadal a l'època victoriana

L'arbre de Nadal:
El Príncep Albert va ser qui va implantar la costum de decorar un avet, el 1841 es va posar el primer arbre de Nadal al palau de Windsor i a partir d'això les classes altes van adoptar aquesta pràctica.

Les primeres decoracions de l'arbre eren bastant senzilles, estaven fetes a mà i consistien en adorns de papers de colors, collarets i garlandes fetes amb nous i baies. Més endavant van sorgir les decoracions manufacturades, tals com les boles, els cristalls i les figures de porcellana.

Els alemanys feien figures de cera per posar a l'arbre, mentre que a Anglaterra i ha Estats Units s'enfornaven les típiques galetes, per penjar a l'arbre, de estrelles, àngels, pins, etc.

Postals de Nadal:

Com a conseqüència del "Penny Post" es van començar a enviar postals de Nadal. El creador d'aquestes va ser Sir Hernry Cole que juntament amb John C. Horsley, el creador de la famosa frase "Bon Nadal i pròsper any nou". Ells dos van promoure aquestes postals, encara que al principi no van tenir molt èxit, al final gràcies a "Halfpenny postage" va acabar de popularitzar la tradició. 

Seguiré amb la resta a la pròxima entrada, espero que us hagi agradat els orígens d'aquesta magnífica tradició i ens veiem en el pròxim "Detallet d'història".

Salutacions!! :3

Font: http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=10&t=992 

 ..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)
"Detallets d'història" Distribuir els convidats en un sopar de l'època Victoriana

Hola a tots, en el "Detallet d'història"d'avui us parlaré sobre la manera correcte que s'havien de col·locar els convidats, quan tenien un sopar, a l'època victoriana. Normalment es col·locaven seguint l'ordre del rang i la posició, hi havia dos maneres: L’Anglesa i la Francesa.

Distribuir els convidats en un sopar de l'època Victoriana



Col·locació Anglesa: Els amfitrions es col·locaven a la capçalera de la taula, utilitzat sobretot en taules rectangulars.

Col·locació Francesa: Els amfitrions es col·locaven al centre de la taula i un davant de l'altre la presidien.

Regles per col·locar els convidats:

  • L’amfitrió ha d'estar sempre col·locat de manera que pogués estar mirant cap a la porta d'entrada o a la principal. I a davant, sempre l’amfitriona.
  • Qui presidia la taula mai tenia que estar d'esquena a la porta principal.
  • Si no hi ha porta principal o aquest no està ben situada, l’amfitrió es col·locarà mirant la finestra principal.
  • El convidat amb més categoria o de major edat es col·locava a la dreta de l’amfitriona i la convidada amb més categoria o edat es col·locava a la dreta de l’amfitrió. La dreta dels amfitrions es el lloc amb més importància de la taula.
  • En algunes ocasions , degut a l’importància del convidat, podem cedir la presidència; en aquest cas ens situarem a la seva esquerra. Un cop col·locats els amfitrions, els altres convidats s’hauran d'anar col·locant a dreta i esquerra d’ells, respectivament, intercalant dones i homes.
  • Sempre, quan es fa una llista de convidats es procura convidar al mateix nombre de dones i homes i també es procura que el número de convidats sigui parell, però això no sempre es així. Si es dona el cas, i ens queden persones que no podem intercalar es millor que siguin dos homes junts que duges dones. En igualtat de rang o categoria, se sol cedir la presidència d'honor al convidat estranger. Es el mateix cas de la gent de major edat i de mateix rang.
  • La millor manera de col·locar convidats, sobretot si n’hi ha molts, es posar una targeta amb el seu nom.
  • A l'hora de passar al menjador, entra primer la senyora de més categoria del braç de l’amfitrió. Sempre se’ls hi ofereix el braç esquerra, tret de persones amb uniforme, que ofereixen el seu braç dret. La segueixen els convidats per ordre d'importància i en últim lloc entra l’amfitriona amb el convidat de major importància.
  • Un com allà, els cavallers tenen que esperar que les senyores del seu costat s'asseguin, per asseure’s ells. Si no hi ha cambrers que ho facin, ajudaran a moure les cadires de les senyores que tenen al costat.
  • Les senyores es trauran els guants, si ho tenen que fer, un cop assegudes a la taula. Els cavallers ho faran abans d'aproximar-se a la taula.
  • Mentre mengen, se’ls animava a partir el pa o fer-lo en petits trossos, abans que menjar-se’l sencer.
Com veieu col·locar els convidats no era feina fàcil i es tenia que planejar bé abans. Es una informació molt interessant i molt útil per a qui, com jo, està interessada en crear obres que necessiten aquest contingut.

Espero que us hagi agradat el "Detallet d'història" d'avui i fins al pròxim Diumenge.

Salutacions. :D




..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Mini sèries d'època que no us podeu perdre PART 3
Hola a tots, en aquesta entrega dels "Detallets d'història" us torno a portar un recull de mini sèries que heu de veure si o si so us agraden les sèries d'època.

En aquest recull hi ha autors tan reconeguts com: Elizabeth Gaskell i Charlotte Brontë.

Mini sèries:
Cranford



Narra l’historia de la vida quotidiana de la gent de Cranford. Parla sobretot de les germanes Matty i Deborah i les seves amigues, entorn la gent i els esdeveniments que passen a Cranford, una poble de l'any 1840.

Es una mini sèrie de 5 episodis i una continuació, que es diu Retorn a Cranford, de 3 episodis.

Es una mini sèrie entranyable, divertida i dramàtica. Enganxa de seguida amb la narració tranquil·la de la vida de la gent de Cranford, com viuen, el que els hi passa a les dos germanes i tota la relació entre els personatges.

L'ambientació es excel·lent, hi ha cada un dels detalls perquè et mostrin la vida de la gent d'aquella època. Us la recomano ferventment si voleu passar uns bons moments.

Jane Eyre




Després de passar una mala infància en un orfenat, Jane Eyre accepta una feina d'institutriu, d'una nena francesa, a la fosca i aïllada mansió Thornfield Hall. Allà Jane s'enamora del senyor Rochester, l'amo de la casa. Jane, poc a poc, anirà descobrint els inquietants secrets de la mansió.

Es una mini sèrie de 4 capítols.

Aquesta adaptació segueix fidelment l'obra de Charlotte Brontë, la caracterització dels personatges es excel·lent i es pot veure perfectament la relació dels personatges. L'entorn, el vestuari i la banda sonora son meravellosos.

Representa molt fidelment tota la vida de Jane Eyre, des de l'infància fins al romàntic final, en definitiva es una sèrie que us encantarà.

Espero que us hagi agradat el meu recull de mini sèries d'aquesta nova entrada i seguiu les futures sèries que penjaré en el recó de "Detallets d'història".

Salutacions. ^^

 Font

 ..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història El Nadal a l'època Victoriana PART 2 XD
Continuem parlant sobre el Nadal a l'època Victoriana, aquest cop parlarem sobre el Pare Noel, la decoració i el menú que acompanyava aquestes festes.

El Nadal a l'època Victoriana



Santa Claus: 
L’origen d'aquest personatge ve d'una barreja de les tradicions paganes entre anglesos i alemanys. Normalment el Pare Nadal o Father Christmas, com se’l coneixia a Anglaterra, portava una roba de color verd i anunciava l'arribada de la primavera. Amb l'assentament d’immigrants alemanys cap el segle XVII es va introduir el Santa Claus d'avui en dia.

La decoració:
Al començament la decoració era bastant senzilla, cadenetes de paper, garlandes amb nous, gerds i rosetes de blat de moro. Les taronges, el raïm o les pomes eren fetes servir com a decoració apart de menjar-les.

Per les classes més adinerades es feia servir decoració de vidre o de porcellana. Els articles segur que eren de Chelsea, ja que en tenien una gran selecció. Esferes, ocells, cors, soldadets i casca nous eren els més populars.

Menú Nadalenc:

Abans el gall d'indi o el pollastre eren massa cars perquè la majoria de gent en fes per Nadal, així que el plat per excel·lència del Nadal a l'època victoriana era el roast beef. En canvi per la gent del camp el plat predilecte era el conill.

El menú de la Reina Victòria i de la família reial consistia en gall d'indi, roast beef, un parell de cignes al forn, púding i altres pastissos.

Dins dels púdings se solia posar: una moneda de plata, un anell, un botó i un didal. Aquí li toqués un d'aquests objectes li portaria: en ordre dels objectes d'abans, bona fortuna, un bon matrimoni o estarien solters per sempre, en el cas del botó o el didal.

Les taronges, el raïm o les pomes eren també menjades per les classes mitjanes o altes, sobretot el raïm que era reservat per les ocasions especials.

Un típic menú de Nadal inclou:
Crema o sopa
Gall d'indi o oca acompanyats de puré de patates dolç amb col bullida i pastanagues caramel·litzades
Cafè o licor
pastissos i púdings de pruna
Nous, passes i fruita.

També se solia fer referència al Christmas Carol de Charles Dickens.

Seguirem en la propera entrada, espero que us hagi agradat la continuació de la festa del Nadal en aquesta meravellosa època. Ens veiem en el pròxim "Detallet d'història", fins aviat.

Salutacions ^^

Font

...................................................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Maneres de ser mal vist a l'època victoriana.
Hola a tots, avui us porto un recull de maneres de fer incorrectes que garantien l’escàndol a la societat de l'època victoriana.

Maneres de ser mal vist a l'època victoriana.



Com sabeu a l'època victoriana estava tot regit per rigoroses regles, si algú les trencava la societat l'apartava directament. Vegem un recull, per classes socials, de les coses que no s'havien de fer:

Classes altes i intermèdies:

El rot més lleu, que podria suposar la ruïna social si fos escoltat, la manera de parlar d'un cavaller a una senyoreta, la societat victoriana estava preocupada en cada aspecte de la vida diària. Des de que es llevaven al matí els nobles estaven regits per el que es pot fer i el que no.

La por a ser rebutjat o exclòs era enorme. Portar la roba incorrecte en el moment del dia equivocat es tan greu com nombrar per un títol incorrecte a un membre de la societat.

Era molt important saber amb qui es podia parlar, sobretot si no estaves presentat. Per una dona, que un home desconegut li demanés un ball plantejaria un problema d'etiqueta que podria portar problemes durant dies.

Les senyoretes sempre tenien que estar acompanyades per la seva carrabina. Si la veien amb algú altre, sense ser un familiar, equivaldria a la mort social. La seva reputació quedaria arruïnada i la parella del cavaller seria objecte de burla.

L'objectiu de les dones de l'època victoriana era casar-se, tenien que representar el seu marit i no implicar-lo en cap escàndol. Els estava permès fer obres de caritat, mentre fos preparar cistelles de menjar o cosir pels pobres.

Els cavallers tenien que saber quan era apropiat fumar o veure en presència de les senyoretes. Quant saludar o davant de qui treures el barret pot donar pas a xafarderies si prenia la decisió incorrecte.

També es mantenien ocupats sabent que feien els demés nobles que els rodejaven.

Seguirem amb més maneres de procedir incorrectes en la següent entrada dels "Detallets d'història", espero que us hagi agradat i seguiu llegint les futures entrades.

Salutacions. ^^ 


..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" La mestressa de casa de les classes populars


Aquesta setmana en la secció “Detallets d’història” parlarem sobre el que feien les dones de classe popular a casa seva i quines eren les seves funcions i feines. Apart de conciliar la vida familiar també tenien que treballar, aquí veurem les seves dos funcions.


La mestressa de casa de les classes populars


Primera funció: Cuidar dels nens

Es tenien que encarregar de portar al món i mantenir els fills petits, molt nombrosos en les classes populars. La dona d’un artesà es podia permetre el luxe de deixar els seus fills amb una nodrissa, com era normal en aquella època, en canvi les més pobres tenien que alimentar-los elles mateixes.
Les mestresses de casa modestes portaven els seus fills amb elles i aquests la seguien quan ja sabien caminar. Quan els nens van a l’escola, elles s’adapten al seu horari.

Segona funció: El manteniment de la família

Tenien que fer totes les feines de la casa, que englobaven tot tipus de coses:
  • La cerca del millor preu pels aliments (compra, canvi i fins hi tot recollida)
  • Preparació del menjar (inclosa la carmanyola del pare)
  • Anar a per aigua
  • Anar a per llenya
  • El manteniment de la casa
  • Rentar la roba blanca i al de vestir, plegada i cosida
Les dones també s’esforçaven per portar un salari complementari:
  • Treballs per hores
  • Treballant rentant roba
  • Encàrrecs a comissió i entrega (Ex. Fornera)
  • Petites operacions comercials entre dones
  • Vendes al carrer o rebentes d’ocasió
Les dones administraven la paga que els marits els hi donaven, encara que amb disputa.
Elles tenien que tenir cura del cós i de l’ànima i també s’ocupaven de la salut i la higiene.
Dins de casa elles ensenyaven a llegir, cançons i balls als seus fills.
Eren molt religioses i rebels dins i fora de casa, això els comportava problemes i podien arribar a ser víctimes de violència que podia derivar en crim passional.

Com veieu ser mestressa de casa de classe popular no era gens fàcil i les dones d’aquella època tenien que fer mans i mànigues per afrontar el dia a dia. Espero que us hagi agradat el meu detallet d’història i ens veiem la setmana que bé.

Salutacions. ^^

....................................................................................................................................... 

 (ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" La família victoriana

A les famílies de l'època victoriana hi ha multitud de regles y funcions que era imprescindible seguir, avui en el "Detallet d'història" us parlaré sobre els diferents   de les famílies victorianes.

                                            Les funcions de la família victoriana



La família i el patrimoni

Es van abolir les antigues costums com el dret a testar, el dret de deixar-ho tot al primogènit i va proclamar l'igualtat dels hereus, homes y dones.

El marit s'encarregava de l'administració dels bens de la comunitat. El pare, en vida, procedeix a una sèrie de"moviments" per destinar totes les propietats i els diners al fill preferit, la resta de fills se'ls compensa d'alguna manera.
Treball i economia familiar

La família era com un negoci, per tant cada un tenia la seva funció.
També sabien com negociar fent servir diferents diferents mètodes per enriquir-se:
  • Contractes matrimonials: Normalment es feien matrimonis avantatjosos per aconseguir aliances i diversificar les firmes.
  • Hereus eficients: Si disposaven d'hereus bastant bons i intel·ligents les seves empreses podien ser ben dirigides i donar moltíssims ingressos.
Per el contrari si els hereus eren incapaços de portar una empresa, les seves empreses i fins i tot les seves pròpies cases podien acabar en decadència.

El llegat no només són els bens materials, sinó també les relacions, la reputació, una herència de càrrecs i de virtuts.

La família, sexe i sang

A les famílies victorianes cada cop menys es van tolerant comportaments tals com: trobades en bordells i excessos dels joves, només es permeten alguns excessos, mentre les noies es mantinguin verges.
Això complica la natalitat, en una època on ja de per si es escassa. Les famílies tenen secrets que fins hi tot alguns membres d'ella no els coneixen.

En el següent "Detallet d'història" us parlaré sobre cada un dels diferents membres de la família. Com veieu cada família tenia els seus secrets i maneres de fer.
Espero que us hagi agradat l'entrada d'avui i segui atentament les pròximes entrades.

Salutacions.
..............................................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" La figura i funcions de la família: El Pare PART 1

Com ja vaig esmentar en l’entrada anterior continuem amb els membres de la família i les seves tasques. Aquest cop ens centrarem en la figura del pare, el que tenia l’autoritat a la família, en les seves funcions i el que representava.

El Pare



La figura del pare

El pare es la figura d’autoritat a la casa, es el que domina, el dret, la filosofia i la política contribueixen a reafirmar i justificar la seva autoritat.

El pare també es el que atorga el nom.

El codi dels drets de l’home

El codi civil estableix la superioritat absoluta del marit en la parella i del pare en la família, així com la incapacitat de la dona i de la mare.

El marit deu protecció a la seva dona i la dona obediència al seu marit.

La dona no pot ser tutora ni asseure’s en un consell de família, es prefereix a parents llunyans i barons.

Si abandona la casa conjugal , pot ser reconduïda de nou a ella per la força pública i obligada a complir els seus deures.

La dona adúltera pot ser condemnada a mort perquè amenaça en atemptar contra lo més sagrat de la família: la descendència legítima.

Per exemple en Gévaudan es toleraven les aventures, però s’espiava els embarassos. No hi havia indulgència per la dona culpable d’un naixement il·legítim.

L’home adúlter no corria ningun risc i gaudia de descarades complicitats.

No es podia descobrir la paternitat, la moral exigia el matrimoni del progenitor amb la noia que havia deixat embarassada.

La dona no podia fer us dels seus béns ni del seu salari fins el 1907, abans es donava tot al marit.

L’home es podia prendre la justícia per la seva mà. L’home podia matar a la dona en virtut de la justícia paterna, també es podia aplicar als fills.

Es tenia que demanar permís al pare per casar-se abans dels 25.

El pare pot fer detenir als seus fills i fer servir la presó de l’estat. Els pot deixar tancats durant mesos i si els seus pares no els reclamaven els tancaven en un correccional fins a la majoria d’edat.

Bojos, dements i imbècils, privats dels seus drets de ciutadans podien ser tancats si la família ho reclamava.

Moltes dones podien ser tancades per boges i els qui ho demanaven són, de fet, homes.

Els poders del pare

El pare tenia poder tan en lo públic com en lo privat.

A casa el seu poder eren els diners, es ell qui reglamentava els gastos de la casa, dipositant una suma global en la seva dona, freqüentment molt justa.

Si la dona gastava molt el marit la renyava.

Encara que fos generós, el pare exerceix, per tant, control i poder.

Les decisions fundamentals corresponien al pare.

Hi havia molts matrimonis arreglats per el pare i a la mare li corresponia consolar a les seves filles.

Els arguments del pare es basaven en la ciència i la raó, en contra de les dones obedients i de poques llums, massa sensibles al sentiment, temptades per la passió i acusades per la bogeria.

El pare tenia dret a vigilar les relacions, les sortides, les anades i vingudes i la correspondència de la seva dona.

Les dones lluitaven per els seus drets i per evitar que els seus marits llegissin cartes confidencials.
Fins aquí la primera part de la figura del pare, on veiem que tenien carta blanca per fer de tot sense gaires represàlies i que eren molt importants per a la família. En el següent detallet d’història seguirem explicant més coses sobre la figura paterna i les seves característiques. 

Espero que us hagi agradat i seguirem la setmana que bé.

Salutacions.
........................................................................................................................................................... 

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Figures i funcions de la família victoriana: El Pare PART 2

Com ja vaig mencionar en el “Detallet d’història” passat, avui continuarem amb la figura del pare, veurem quines funcions tenia dins de casa seva i que passava quan el patriarca moria.

 Figures i funcions de la família victoriana: El Pare PART 2

 

El pare era una figura important dins i fora de casa, era el que mantenia la família i qui procurava pels ingressos de la llar, ara veurem la part privada de la figura del pare a la família.

La casa del pare:

Encara que estigui fora amb freqüència, el pare segueix dominant la casa. Te les seves zones exclusives com: La sala de fumar i del billar, a la que es retiren els cavallers per xerrar després dels menjars; la biblioteca, ja que els llibres i la bibliografia segueixen sent coses d’homes, o el despatx, en el que els nens només hi entren tremolant.
En canvi les dones que treballaven fora de casa no podien tenir el seu despatx propi.
Quan feien balls o sopars a casa, a la sala d’estar el grup dels cavallers se solia col·locar al centre i de peu , mentre que el de les senyores s’asseien al voltant fent un cercle, era un model de gènere.
La decoració de la casa era més masculina del que es creia, ja que al acostar- se el casament, l’interior era decorat pel futur gendre en relació a la seva mare política, d’acord amb els manuals mundans.
També ensenyava a la seva dona com es tenia que vestir i com es tenia que pentinar per ressaltar la seva bellesa.
Si eren rics, en comptes de desentendre’s de la casa, la poblaven amb les seves adquisicions de col·leccionista.
En el cas que tinguessin un taller, els homes convertien les seves dones, filles o germanes en les seves secretàries.
El pare tenia tot el poder per fer i refer les vides dels seus fills.

La mort del pare:

L’escena de la mort del pare es la més important, la més carregada de tensió i de significació. El llit del moribund es on es diuen els adéus, on es transmeten els poders, de les grans reunions, dels perdons i les reconciliacions, no menys dels nous rancors originats en l’injustícia del desenllaç. La mare en canvi mor discretament; viuda, sola, d’edat avançada, ha vist marxar als seus fills; només en rares ocasions segueix conservant les decisions en els negocis i la clau del rebost.
Alguns prefereixen morir rodejats de família i llegar el negoci familiar als fills. Altres prefereixen morir fent un gran banquet rodejats d’amics i família.
La mort del pare dissol la família, fa possible l’existència de les altres famílies i l’alliberació dels individus. D’aquí el desig que a vegades existeix de la seva mort, i el rigor de la llei contra el parricidi.
La supressió del dret a testar, autèntic assassinat del pare, permet i estimula la divisió dels patrimonis i dissol el poder dels patriarques.

Aquí acaben les funcions del pare en la família i com portaven la seva vida dins i fora de la seva llar. Eren els que tenien tot el poder per prendre decisions i per portar prosperitat o pobresa a les seves famílies. No era fins a la seva mort quan la resta de la família era lliure per fer i desfer a la llar.

Espero que us hagi agradat el meu “Detallet d’història” sobre els pares i espero seguiu gaudint de més costums de l’època victoriana.

Salutacions ^^

.............................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Tipus i característiques dels matrimonis

Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui parlarem sobre les característiques del matrimoni, així com els impediments i tots els arranjaments que es feien abans de consentir-los. Sempre es buscava el benefici en aquest tipus d’enllaços.

Tipus i característiques dels matrimonis


El matrimoni i la família:

No sempre es posen d’acord l’enllaç i el desig , lluny d’això. El drama de les famílies, la tragèdia de les parelles resideix amb freqüència en aquests conflictes entre el desig i l’enllaç.

Com més aspiren les estratègies matrimonials a assegurar la cohesió familiar del mode més estricte, més canalitzen o ofeguen el desig.

Com més fort es l’ individualisme, més es revela contra les decisions del grup, contra els matrimonis decidits amb antelació o arreglats. Es aquest drama romàntic tan gran que pot arribar a crim passional.

Característiques dels matrimonis:

Hi havia una gran tassa de nupcialitat i campanyes poblacionísstes per la falta de natalitat.

La rebaixa d’edat pel matrimoni, els matrimonis tardans eren molt comuns.

Tot tipus de persones procuraven fer-se amb una família.

També es una manera d’escapar de la subjecció dels pares, de viure amb independència. A lo que se li afegeix la recerca d’un company més jove i més atraient, en concret per part de les dones que es resisteixen, en endavant, a casar-se amb vells.

Aquest tipus de matrimonis combinats, es la causa de que alguns es facin cèlibes, visquin eternament com “solters o els eterns tiets” i visquin a casa dels seus germans o germanes.

Casar-se amb un parent:

L’elecció social del company es igualment objecte d’estratègies que es converteixen en assumptes d’enorme importància pels familiars. Homogàmia i fins hi tot endogàmia són en tots els mitjans, regionals i socials, tendències fermes, que expliquen a si mateixos les formes de societat: es casa un amb un dels seus parents perquè es també amb qui ell mateix es troba.

L’Homogàmia es molt elevada a tot arreu. De rigor en ambients burgesos, en el que el matrimoni es dictat pels interessos de la família i de les firmes.

Hi ha uns cicles que regules la circulació dels bens, les dots i les dones.

Els hereus es casen amb una filla menor, la seva germana amb la dot es casa amb un hereu.

Els mig obrers tampoc escapen, es casen entre ells i amb testics que pertanyen al mateix ofici.

La recerca de la dot dissimulada persisteix a nivell individual.

Matrimonis impossibles:

En els petits burgesos, l’enllaç, element decisiu de la promoció, es objecte de càlcul i prohibicions. L’homogàmia es menys forta, ja que s’aspira a casar-se amb algú amb un estrat superior al propi. EX: Els empleats, per exemple de correus, rebutgen casar-se amb dones de la seva mateixa condició, perquè tenen posats els seus somnis en dones de llar.

Les dones paguen la seva independència amb la soledat.

El matrimoni suposa una negociació, dirigida pels pares, els amics, les persones properes i el sacerdot , on els seus factors han de ser estudiats minuciosament.

Però les estratègies matrimonials es diversifiquen i es compliquen. Els diners adopten formes variades: mobles, immobles, negocis i “esperances”. 

No falten tampoc altres elements molt considerables: el nom, el prestigi, la “situació”, la “classe” i la bellesa formen part de les condicions de l’intercanvia.

Els homes vells i rics busquen jovenetes. Per diners, no faltarà un tercer que carregui amb la mare soltera amb possible.

Amor i matrimoni:

Cada cop més es vol unir el matrimoni i l’amor, sobretot les dones.

Claire Démar va reivindicar un canvi en l’educació de les jovenetes, a les que s’ha volgut fer ignorar fins hi tot com es un home.

Els homes també volen una altre cosa: ja no s’acontenten amb la sumissió passiva, sinó que aspiren a consentiment, sinó amb l’activitat de l’esposa.

La vida de la llar:

En un espai dominat, en termes globals, les dones gaudeixen, no obstant, de compensacions.

Propicies al consentiment: una relativa protecció, menys incriminacions i el luxe de l’ostentació a disposició de les dones burgeses assignades al culte de l’aparença.

Com veieu no era fàcil contentar a la família i trobar l’amor en la parella, sovint els matrimonis eren concertats i els participants no s’havien vist mai encara fins al moment del casament.

La setmana que bé parlaré de tots els preparatius i el contingut del matrimoni, així com dels passos previs. Espero que us hagi agradat el “Detallet d’història” d’avui i seguiu llegint més curiositats de l’època victoriana.

Salutacions

....................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Els Secrets de la procreació


Hola a tots amants de l'època victoriana, avui us porto informació sobre la procreació i la relació pares i fills. Com ja he esmentat en anteriors entrades, els fills, normalment no els cuidaven els pares sinó que ho feien les mainaderes i les institutrius, no obstant es el centre de la família. Aquest cop parlarem de quins eren els secrets de la procreació.

Secrets de la procreació


Pares i fills:
En tot el segle XIX, el fill està, més que mai, en el centre de la família. Es objecte de tot tipus d'inversions: de l'afectiva, certament, però també de l'econòmica, l'educativa i l'existencial.
Com ha hereu el fill es el provenir de la família, la seva mateixa imatge projectada i somiada.

Secrets de la procreació:
A mesura que passaven els anys la natalitat descendia, es tenien des de 2 a 9 fills o més.
També es tenien fills il·legítims i si el pare reconeixia el fill abans de casar-se amb la dona: estem davant una millor igualtat de sexes i la segona es la força constrictiva del llinatge que prima.
Algunes de les dones prefereixen"retirar-se" per no concebre un fill i llavors els toca als marits "posar atenció".
En els mitjans acomodats, la gent s'inspira en mètodes anglesos o en pràctiques apreses clandestinament en bordells, rentats que suposen l'ús de l'aigua i que explicaran l'èxit del bidet.
En 1906 es repartien preservatius i esponges "absorbit".
Moltes dones recorrien a l'avortament, ja que tenir un fill il·legítim o no desitjat consistia un problema per a elles.
Les dones que no volien ocupar-se dels fills recorrien a l'infanticidi. Era molt freqüent en la primera meitat del segle XIX, amb el temps va anar reculant però seguia sent el patrimoni de les noies solteres, serventes rurals, criades de les golfes de París, acorralades davant la vergonya d'un naixement il·legítim.
Els mètodes anticonceptius fallaven molt en aquella època, així que es tenien molts d'aquests "accidents".

Seguirem en la següent entrada de "Detallets d'història" on seguirem veient mètodes anticonceptius i que els hi passava als fills que no eren acceptats pels pares. Espero que us hagi agradat i continueu llegint en el pròxim "Detallet d'història".

Salutacions 
.....................................................................................................................................................................
(ENTRADA EN EL BLOC)

 “Detallets d’història” La natalitat i els moments clau de la vida d’un nen

Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui seguirem parlant de la natalitat i dels diferents moments, que els pares creien clau, de la vida dels seus fills. 

La natalitat i els moments clau de la vida d’un nen
Naixement a domicili:

El naixement sempre havia sigut tema de conversa entre totes les dones de l’època victoriana. Les dones acomodades donaven a llum a casa, en el llit de matrimoni, i l’únic home que hi podia entrar era el metge, encara que tenien més preferència per les llevadores encara que estiguessin en decadència.

Donar a llum en un hospital es considerava de pobres i es relacionava amb la soledat i l’abandó, allà es on anaven a parar les mares solteres o les que havien sigut abandonades pels seus homes. El canvi no es va produir fins el període entre guerres, ja que es desitjava que no hi hagués un augment del percentatge de criatures mortes en el part, cosa molt comú a Europa.

“baby”, bebè: Diferents moments de la vida d’un nen:

Després d’haver entrat ja a la vida, el nen entra llavors a la família i a la societat. Els pares destaquen tres moments, clau, de la vida dels fills: El bebè, el nen de vuit anys i l’adolescent.

El bebè: Fins als anys 1860-1880, emergeix més lentament dels bolquers i de les mans estranyes, encara que les classes pudents, al segle XVIII, ja havien fet el descobriment que era convenient la criança materna. Encara que en el segle XIX la immensa majoria dels nens es posen al càrrec de nodrisses i el sentiment d’abandó causa grans marques en ells.

Encara que a finals del segle, neix una nova ciència: la puericultura. A finals del segle XIX, tota bona mare s’ocupa del seu fill de pit i es mimat de múltiples maneres. Les mares no paraven de parlar dels seus fills i de regalar-los multitud de coses, els pares més atents s’acontentaven amb fregar lleugerament els seus fills petits amb una mirada distreta.

El nen de vuit anys: Aquest moment es considera la transició per accedir a l’edat de la raó, atrau l’atenció de legisladors, dels metges i dels moralistes.

L’adolescent: L’edat crítica de la crisis de la pubertat i de l’identitat sexual, es un dels moments que aporta més inquietud i que els pares mantenen molt vigilat.

Més endavant parlarem amb més profunditat de les característiques de cada un d’aquests moments i aprofundirem en cada un dels membres de la família.

Espero que us hagi agradat i ens veiem en el pròxim “Detallet d’història” amb més informació interessant de l’època victoriana.

Salutacions ^^

....................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)
"Detallets d'història" Els primers passos de l’infància i un incís en l’educació


 Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui seguirem parlant sobre l’infància i els diferents mètodes que tenien d’educació diferenciat per el sexe. La diferencia entre la gent humil i la gent de classe alta es reflecteix en l’educació que reben els seus fills.

Els primers passos de l’infància i un incís en l’educació
L’univers asexuat de la primera infància:

El tema dels nens petits sempre s’ha reservat a les mares, y per tant havia sigut feminitzat: els nens i les nenes anaven vestits igual, amb vestit i cabells llargs fins als 3-4 anys o més encara.

Les joguines per als nenes es van anar fent cada cop més populars amb el temps. A les classes acomodades n’hi havia en abundància i a la ciutat començaven a proliferar els grans magatzems que tenien seccions corresponents per a cada joguina. En canvi al camp no era tan popular, la gent més humil i treballadors feien ells mateixos les joguines, encara que comportessin riscos com ara que el nen es fes mal amb alguna part.

Les nines van ser molt populars, al començament bastant asexuades eren importants en el univers infantil y estaven destinades a la distracció.

Educació( un petit incís):

L’educació primària, molt poc institucionalitzada, anava a càrrec de les mares, incloent l’aprenentatge de la lectura on s’utilitzava el mètode Jacotot. L’educació dels nens i les nenes es diferencia amb l’edat. En el cas dels nois entra en escena el pare, complint la funció de preceptor en el cas de les classes burgeses, així com de Mestres d’aprenentatge professional o de cap d’equip en les famílies obreres. L’atenció que es dedica a les filles es excepcional, menys en alguns ambients intel·lectuals, amb freqüència protestants. Alguns dels nois i de les noies van cap a Alemanya per perfeccionar els seus estudis i es col·locaven en bones posicions tals com preceptors o institutrius en famílies angleses o alemanyes.

En les filles es desenvolupaven més els sentiments paterns, sense la competitivitat que oposa entre sí dos fills. No falten les jovenetes que amb ganes d’emancipar-se es decideixen, en contra de la seva mare i del que representa, pel model masculí. Algunes de les relacions entre familiars eren tenses i desagradables, però en altres casos tota la família es portava de meravella, com passa també avui en dia.

El paper de les filles:

Les mares de classe burgesa tenien el deure i l’obligació de cuidar de les seves filles, eren les encarregades d’educar-les perquè es poguessin casar adequadament. Les instruïen per iniciar-les en el món, en la moral i en Déu. Les mares tenien una pesada missió: casar a les seves filles. Era com una carrera, les noies tenien que ser presentades i assistir a multitud de balls i recepcions, apart de les classes de piano i les de brodat sense un altre objectiu que aquest.

En el camp on vivien les classes humils i treballadores, l’aixovar materialitza i simbolitza totes aquestes preparacions pel matrimoni. Les filles més grans i properes a ocupar el seu lloc són les que més afecta la mort d’aquesta.

Com veieu la diferencia entre l’educació que rebien les noies, per part de la seva mare, com la que rebien els nois era molt diferent. Alguna d’aquestes accions, per part dels pares, podia causar malestar als fills que volguessin alguna cosa diferent. 

Seguirem explicant més coses sobre l’entorn dels nens i més coses sobre l’educació en el següent “Detallet d’història”, espero que us hagi agradat.

Salutacions :3


...........................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Les manifestacions d’afecte i el comportament dels nens a l’escola

Hola a tots, avui seguirem explicant coses relacionades amb els nens, com eren tractats en la família i com es comportaven a l’escola.

Les manifestacions d’afecte i el comportament dels nens a l’escola
Moixaines i familiaritat:

Les relacions entre pares i fills varien molt de la ciutat al camp, on casi no s’aprecien les manifestacions de tendresa, d’acord amb els medis socials, les tradicions religioses o fins i tot polítiques. 

On s’aprecia més es en les classes burgeses que toleren i fins hi tot busquen aquest tipus d’afecte entre pares i fills, ja que viuen en un ambient ideal per que passi. Un altre signe de proximitat entre pares i fills es el fet de que es començava a tutejar els fills.

Els càstigs corporals:

En els mitjans burgesos, més encara que els aristocràtics, casi mai es castiga als nens dins de casa. Subsisteixen , asclar, en algun lloc o altre, algunes bufetades o disciplines, però augmenta la seva reprovació. On persisteixen es en els col·legis o en alguns liceus, que pretenen imposar una disciplina militar. Cada cop més els adolescents es revelaven contra aquesta manera d’educar.

Cap al 1881 es va dictar una llei on deia clarament que no es podia infligir cap càstig corporal. En canvi en el camp, en les classes populars urbanes , plouen els cops. Pallisses o bufetades estan perfectament admeses, amb la condició que no traspassin certs límits; amb les mans nues la major part del temps, ja que l’ús del pal o el fuet es reserva als Mestres de taller, com una senyal d’exterioritat física. Haver estat apallissat forma part dels records de l’infància obrera del segle XIX. 

En els tallers més que en les fabriques, l’aprenent rep fàcilment una bona bufetada dels obrers adults que li estan ensenyant l’ofici. La virilitat esta fabricada a base de violència física, alguns creuen que es necessària. Però cada cop més adolescents es revelen contra aquestes practiques.

Seguirem parlant sobre curiositats dels nens i el seu entorn en el pròxim “Detallet d’història”, espero que us hagi agradat la informació que he recopilat aquí i gaudiu de més en la següent entrada.

Salutacions ^^

....................................................................................................................................

(ENTRDA EN EL BLOC)
"Detallets d'història" Les aspiracions dels fills


Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui seguirem parlant de la relació que tenen els pares amb els seus fills i de com influïen en el seu futur.

Les aspiracions dels fills
 


El nen tancat: 
Molt sovint en l’època victoriana els pares intentaven complir els seus somnis i esperances a través dels seus fills. Si els pares volien ascendir socialment obligaven al fill a seguir estrictes normes i apuntar-lo a llocs per aconseguir aquest fet.
Quan els fills no aconseguien aquests objectius o no volien complir-los els pares s’emportaven una decepció i les ambicions familiars es desmoronaven. Els fills se sentien culpables i mai podrien pagar el deute o reparar la traïció. Els camins dels hereus no eren gens senzills.
A partir del 1850 si l’hereu moria s’anava de dol com si ell fos un adult. Es plorava en l’intimitat, mentre s’admirava el penjoll que contenia els seus cabells. L’hereu era molt important per el futur de la família i el llinatge.

L’adolescència, edat crítica:
Entre la primera comunió i el batxillerat, la pubertat era ignorada en èpoques anteriors. El servei militar per als nois i el matrimoni per les noies, es dibuixa un període on l’incert i els riscos eren el plat principal.
Es despertava quan les passions floreixien i també el perill per la societat. Els adolescents eren narcisistes, els encantaven els miralls i no prestaven atenció a res més de la societat. La pubertat és àmpliament estudiada pels metges, tan per part de les noies com els nois.
Seguirem explicant més àmpliament el tema de l’adolescència i quines repercussions causava en la societat i en les famílies, seguiu llegint cada setmana els detallets d’història i gaudiu de l’infinitat de curiositats de l’època.
Salutacions

 ..................................................................................................................................

(ENTRADA EN EL BLOC)

"Detallets d'història" El Festeig


Hola a tots, avui en els "Detallets d'història" us parlaré sobre el festeig, on les joves eren festejades per els pretendents més selectes. Fins a certa edat les noies no eren presentades en societat així que en el moment d'assistir-hi ho havien de fer amb roba nova i de lo més elegant.

El Festeig



Sortir durant el festeig

Poder sortir per a les noies victorianes representava haver acabat els estudis i estar oficialment disponible en el mercat matrimonial. Les circumstàncies financeres o de la família podien accelerar o retrasar el debut de la noia, encara que se la presentava quan tenia uns disset o divuit anys. Per l'ocasió, la jove havia de fer-se un guarda roba nou per lluir lo més bé possible, davant del seu públic.

Una noia estava sota la protecció materna els primers anys de la seva vida social. Utilitzava les targetes de visita de la seva mare o d'algun altre parent femení si la seva mare estigués morta. Aquesta persona feia al mateix temps de caravina, ja que a les noies no se'ls permetia sortir soles i molt menys en companyia del sexe oposat.

El festeig avançava per passos, amb la primera conversa de la parella, la primera sortida junts( amb la caravina, que els seguia a menys distància de la que els hauria agradat), i finalment fent-se companyia mútuament quan l'atracció mútua ha estat confirmada. Però un cavaller tenia que anar amb compte en els primers passos del festeig. 

Si li presentaven una senyoreta amb l'objectiu de ballar no pot esperar que passi a ser directament un conegut de la noia en qüestió, si ambdós coincidien per el carrer. El cavaller tenia que esperar resignat a que un amic comú els tornés a presentar altre cop. Cosa que només podia succeir si la noia en qüestió donava el concentiment de tornar a ser presentada altre cop.

Com veieu no era gens fàcil conquistar a una noia victoriana, així que els pretendents tenien que fer mans i mànigues per aconseguir-ho. En el següent "Detallet d'història" seguirem parlant de les fases que havien de seguir per conquistar la seva futura parella. Així que espero ens veiem la pròxima vegada i seguiu gaudint de les meves entrades.

Salutacions ^^

..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" El Festeig PART 2
Hola a tots, avui en el "Detallet d'història" d'avui continuarem parlant del festeig i dels diferents passos que s'havien de seguir. Tots els tractes que s'havien de fer i com socialitzaven les classes populars.
El Festeig PART 2



Les classes baixes tenien l'oportunitat de socialitzar en el sopars del servei dominicals que se celebraven després de la missa del diumenge i les festes populars, en canvi les classes altes celebraven els seus actes socials a través de les temporades. Les temporades se celebraven a partir d'abril fins al juny. Si el parlament tenia alguna sessió, algunes famílies s'hi traslladaven abans de temps.

 Els passos que havia de seguir una debutant  eren llevar-se a les 11 a.m o les 12 i esmorzar al seu vestidor, anar a algun concert celebrat al parc, sopar per allà les 8 i assistir a uns quants balls fins a les 5 de la matinada, i sense que la seva carabina la perdés de vista.

 Quan s'estava en públic s'havia de mirar d'estar ben atenta al que es feia per no ofendre a ningú o ha algun pretendent.

 Aquí posaré algunes de les regles de conducta que havien de seguir per comportar-se correctament en una celebració o ball:

 - Una dona soltera mai es dirigiria a un cavaller sense haver estat presentada anteriorment.
- Una dona soltera mai caminaria pel carrer sola, sempre havia d'estar acompanyada per la seva carabina, que al mateix temps fos una dona més gran i preferiblement casada.
- Si s'havia arribat a l'etapa del festeig i en la que se l'hi permetia caminar pel carrer amb un cavaller, ho havien de fer separats l'un de l'altre. El cavaller li podria oferir la mà per superar irregularitats en el terreny , aquest es el tipus de contacte que podia mantenir un cavaller amb una senyoreta que no fos la seva promesa.
Seguirem parlant de com va evolucionar el festeig i quines coses són les que es podien fer i les que no. Es tenia que ser molt discret per no fer el ridícul i embrutar la reputació d'ambdós pretendents. Ens veiem en el següent "Detallet d'història", fins aviat.

 Salutacions ^^


..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Les negociacions en el festeig PART 3
Hola a tots, segueixo explicant les diferents fases que te el festeig. Avui encetarem el tema de les negociacions entre les famílies, que com ja sabeu, no sempre les parelles es casaven per amor.
 Les negociacions en el festeig PART3

Seguim amb les normes i regles que s'havien de seguir:

- Les dones decents mai viatjarien soles en un cotxe tancat amb un home que no fos un parent.
- Ella mai convidaria un cavaller solter al seu domicili.
- Ella no podia rebre un home a casa, si estava sola. Un altre membre de la família tenia que estar present a l'habitació.
- Una autèntica senyoreta mai giraria la mirada quan passés pel costat d'algú al carrer, ni devia girar-s'he o donar-s'he la volta per mirar algú a l'esglèsia, a l'opera, etc.
- No es tenien cap mena de conversació impura davant de dones solteres.
- No es permetia cap tipus de contacte sexual abans del matrimoni. L'inocència era exigida pels homes en les noies i sobretot si aquestes s'arribéssin a convertir en les seves futures mullers.
- L'inteligència femenina no era animada, ni tampoc cap interès en política que elles poguessin sentir.


Negociacions:

Quan s'acabava la temporada, moltes relacions ja s'havien consolidat amb bones perspectives de futur. Així començava una relació seria amb el matrimoni com a meta final.
Existia una mena de companyerisme entre dones de classe alta. S'aconsellaven, es feien confidències, s'explicaven secrets i s'escribien cartes d'allò més apassionades. Elles organitzaven tots els assumptes socials, si t'enemistaves amb elles et podien apartar, per sempre, de l'alta societat. Si una noia jove tenia una bona amistat amb aquests selectes grups socials li era més fàcil trobar un bon partit.

Seguirem parlant sobre els trams finals del festeig en la següent entrada de "Detallets d'història", on veurem com acaba tot en matrimoni. Seguiu llegint la pròxima entrada de coses relacionades amb la època victoriana.

Salutacions


..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Mini sèries que no us podeu perdre PART 4

Hola a tots, avui us porto un altre recull de mini sèries d'època que segur que us encantaran. Els autors que veurem avui són: Charles Dickens, Elizabeth Gaskell, George Eliot i Thomas Hardy.

Mini sèries:
The Mystery of Edwin Drood (Charles Dickens)



El protagonista de l'història es John Jasper que investiga la desaparició del seu nebot Edwin Drood sent ell també sospitós, l'home esta boig per Rosa Bud, que tenia que casar-se amb Edwin Drood.

 Em va agradar molt aquesta mini sèrie, com juga amb la psicologia dels personatges i que et manté enganxada fins al final on es revela tot. Es una mini sèrie bastant fosca i amb poc romanç, però la gaudireu fins a l'últim moment.

Esposas e hijas (Elizabeth Gaskell)
Després da varis any de ser vidu, el senyor Gibson es vol tornar a casar, per la qual cosa la seva filla, Molly, no esta preparada. La seva vida canvia quan la seva manipuladora madrastra, que l'inmersa en un món de traïció i secrets familiars, i de la seva preciosa germanastra Cynthia. Encara que són molt diferents les dos s'acaben fent molt bones amigues, però un secret del passat de Cynthia portarà problemes a les dos.

 En aquesta mini sèrie els personatges secundaris tenen molta més força que no pas els protagonistes, encara que els acabes agafant apreci. En aquesta no es veu el romanç fins al final del quart episodi i sorgeix molt sobtadament per part d'un dels protagonistes.

 En definitiva es una gran mini sèrie que sempre t'acaba deixant content després de veure-la, la recomano.

Daniel Deronda (George Eliot)


Gwendolen Harlet es una noia molt guapa i que creu que te moltes qualitats, però alhora es egoista i malcriada. El seu destí canviarà quan coneix a Daniel Deronda, un jove amb una tendència natural a ajudar als demés, encara que sigui acosta d'ell mateix, viu com un cavaller amb el seu tiet aristòcrata, però per dins està turmentat per no saber el seu verdader origen.

 Aquesta mini sèrie al començament se'ns presenta d'una manera però a mitja sèrie canvia completament. El final no es el que m'hagués agradat però tot i així es una molt bona sèrie.

Tess of the D' Urverbilles (Thomas Hardy)


L'historia se centra en Tess, una camperola tenas, que descobreix que el seu cognom te connexió amb un títol nobiliari d'una família aristocràtica. Serà aparti d'aquí, quan coneix el seu pèrfid cosí, que la seva vida es veurà afectada irremediablement.

 Aquesta mini sèrie es tremendament dramàtica i trista, la felicitat escassa i quan et sembla que no pot anar pitjor encara va a més. En definitiva et deixa un mal sabor de boca a causa de l'intensitat de tot plegat, però igualment la recomano perquè igualment que sigui bastant trista es una història maca.

 Espero que us hagi agradat el recull de mini sèries d'aquesta entrada i espereu a la següent entrega de "Detallets d'història".

 Salutacions ^^

 ..................................................................................................................................

 (ENTRADA AL BLOC)

 "Detallets d'història" El festeig, una negociació important.
Hola a tots, avui en el "Detallet d'història" d'avui seguirem parlant sobre el festeig i les diferents normes que tenien que seguir fins arribar al matrimoni.

El festeig, una negociació important.



 Fins hi tot en el matrimoni hi havien regles. Fins el 1823 l'edat legal per casar-se eren els 21 anys tan per homes com per dones. Després de 1823, els nois podien casar-se amb 14 anys sense concentiment patern i les noies amb 12 anys. La majoria de noies, per això, se solien casar rondant l'edat entre 18-23 anys i això era molt freqüent en les classes altes.

 També era il·legal casar-se amb la germana de la muller morta. Tot hi així si que es podien casar amb cosins germans. Tot-hi així a finals de segle l'actitud en vers els matrimonis entre cosins germans canvia.

 El matrimoni només era animat dintre de la mateixa classe social. Si algú tenia la intenció d'aspirar a casar-s'he  amb una persona de classe social superior, se'l considerava un presuntuós i un estrany. En canvi si algú es casava amb una persona de classe inferior, es considera-va que la persona s'havia casat per sota de les seves possibilitats.

 En els matrimonis de classe alta, les dones venien acompanyades d'una generosa dot i això suposava un al·licient per al matrimoni. Els aspectes financers es discutien obertament, igual que els matrimonis concertats d'avui. Els marits tenien que poder mantenir la dona en el nivell de vida en que ella estava acostumada i les dones per millorar el seu estat social, les que no estaven casades, feien servir la dot com a reclam per possibles pretendents. 

 Per a protegir una hereva, els pares podien crear un fons d'inversió, que seria controlat per el tribunal de Chancery Court. Ella tindria accés a la conta si ho sol·licitava, però el marit no podia tocar ni un cèntim.

 Estem arribant al final del festeig, per no fer varies entrades seguides del mateix tema aniré alternant i així no es farà pesat llegir sobre el mateix tema. Seguiu llegint els "Detallets d'història" sobre curiositats de l'època victoriana i de la Regència, fins la propera entrada.

 Salutacions ^^

 Font

 .................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Pàgines web que m'encanta visitar i que recomano!! :3
Hola a tots, en el "Detallet d'història" d'avui faré una cosa diferent. Al llarg del temps he anat visitant varies webs i blocs d'allò més interessants en els quals he pogut aprendre molt o trobar molt bona informació.



Puntualment en la secció de "Detallets d'història" aniré penjant els enllassos a aquestes webs perquè crec que contenen informació molt interessant sobre coses de l'època victoriana entre altres coses.

 Comencem amb la Societat Victoriana Augusta, en aquesta web hi ha moltíssima informació sobre l'època victoriana i a més a més són un grup de recreació històrica. No dubteu a fer-hi un cop d'ull.

 http://www.sociedadaugusta.com/

 La següent es el bloc Crónicas en ferrocarril, un bloc magnífic on hi podeu trobar multitud de ressenyes de llibre, pel·lícules i sèries que són una delícia. Aquí també hi ha bastantes curiositats i a vegades hi publiquen concursos d'allò més interessants. Així que la recomano moltíssim.

 http://cronicasenferrocarril.blogspot.com.es/

 En aquesta web podeu trobar moltíssimes coses relacionades amb el món de Jane Austen, en Hablando de Jane Austen s'hi poden trobar notícies i esdeveniments relacionats amb l'autora així com tot sobre la seva vida i les seves obres. 

 http://hablandodejaneausten.com/
Hi ha moltíssimes webs on s'hi pot trobar informació d'allò més interessant sobre aquesta època, que a mi personalment les trobo fascinants. Gaudiu d'aquestes interessantíssimes webs on s'hi veu l'empremta d'aquella època.


..................................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOC)

 "Detallets d'història" Shows que els amants de Jane Austen i de l'època georgiana no us podeu perdre!!
Hola a tots, avui us porto un parell de shows que vaig descobrir fa poc i que resulten la mar d'entretinguts i divertits. Qui més qui menys no voldria participar en un d'aquests programes i viure tal i com vivien la gent d'aquella època, així que segur que gaudireu d'aquests dos programes.
El primer que mencionaré es el de Regency House Party





En una casa de camp restaurada en l'esplendor de la Regència, cinc homes aspirants a ser Mr. Darcy i cinc dones aspirants a ser Senyoreta Bennet tindran que viure i trobar l'amor segons les regles de la gran època del romanç.

 Totes les senyoretes aniran acompanyades de les seves carrabines i seguiran les regles del festeig como ho feien en l'època.

Aquesta programa te molt bona pinta i a més hi ha tocs d'humor molt divertits, caldrà veure qui s'enamora de qui i si hi haurà algun que altre problema.
El segon es Manor House



Un grup de cinc persones de la vida moderna es posaran en la pell de nous rics que seran servits per una plantilla de catorze criats, acabats d'instruir,  que els atendran en tot moment i tindran que conviure com en l'època Georgiana.

La família de la planta de dalt de la casa ha estat apartada de l’estrès de la vida moderna per entrar en un món on tot esta fet per a ells i on els criats atendran tots els seus capritxos.

El personal de la planta baixa són un grup de voluntaris que no tenen experiència com a criats d'una casa gran. El majordom i la majordoma s'encarreguen de donar-los la formació necessària per desenvolupar les seves respectives tasques  i de convertir-los a tots en un grup eficient de treballadors.

Durant tres mesos tindran que viure i conviure com una família de l'època Georgiana, fent servir els objectes de l'època i conviure amb una sèrie de regles.

Podeu veure més informació en la seva web oficial.

Les dos tenen molt bona pinta i podrem veure escenes quotidianes en profunditat en les dos respectives èpoques. La sèrie de Manor House la menciona Kaoru Mori en una de les seves obres, parlaré sobre ella en la següent entrada, així coneixereu aquesta gran autora de manga d'època.

Espero que us hagi agradat tant com a mi veure sèries d'època i ens veiem en la següent entrada.

Fins aviat :3

............................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOG)

 "Detallets d'història" Mangues d'època que m'enamoren *^*
Hola a tots, en el "Detallet d'història" d'avui us porto un recull de manga d'època que he anat llegint i que m'han encantat, alguns estan basats en llibres de Jane Austen, així que segur que gaudireu de la lectura d'aquestes magnífiques obres. (els aniré mencionant tots en les següents entrades)

 Els mencionaré tot seguit:
Emma a Victorian Romance de Kaoru Mori

Hi ha molta diferència en cadascuna de les classes socials del Londres victorià, Emma, la criada d'una institutriu retirada, la senyora Stowner, ho sap molt bé. Però un bon dia un antic alumne de la senyora Stowner, el jove William Jones, fill gran d'una de les famílies més adinerades del país, entra en les seves vides, tot canviarà per als dos joves. Ells no només s'hauran d'enfrentar a les seves pors i dubtes sobre els sentiments que floreixen entre tots dos, sinó al rebuig de la societat i l'oposició de la família Jones a la seva relació.

Un dels mangues que em va inspirar més i que s'ha convertit en un dels meus preferits, el recomano enormement perquè transmet molt bé les emocions del moment i apart que explica molt detalladament costums i tot de coses relacionades amb l'època victoriana.



Candy Candy de Kyōko Mizuki e Yumiko Igarashi




Explica l'història de Candy, que va ser abandonada quan era un bebè juntament amb una nina que tenia el nom de Candy i que va ser acollida per la senyoreta Poni i la monja Maria. Aquest manga narra les aventures i desventures de Candy juntament amb la seva millor amiga Annie i altre gent que va coneixent al llarg de l'obra.

Un manga que fa plorar moltíssim i que et fa quedar amb ai al cor en alguns moments, tot i així es una història molt maca.


En la següent entrada seguirem parlant sobre altres manga d'època que m'han encantat i que recomano, alguns d'aquests em van donar inspiració per embarcar-m'he en la creació d'històries d'època pròpies i que ara gaudeixo fent.

Així que si voleu provar l'experiència, no dubteu en meravellar-vos amb aquestes increïbles obres.


Salutacions ^^

(Tots els drets reservats a Kaoru Mori, Kyōko Mizuki i Yumiko Igarashi)

............................................................................................................................

 (ENTRADA EN EL BLOG)

 "Detallets d'història" Mangues d'època que m'enamoren PART 2
Hola a tots, avui us porto la segona part dels mangues d'època que he llegit i que m'encanten, i que fan referència a molts aspectes de l'època victoriana i també d'altres.

 La primera que us mencionaré es Lady Georgie, un manga que em va encantar tan l'anime com el manga i que pels amants dels drames us deixarà amb el mocador moll.



Lady Georgie de Mann Izawa i Yumiko Igarashi



 La família Butman viu en una granja a les afores de la ciutat, a Austràlia. Georgie es la més petita i viu molt feliç juntament amb els seus pares i els seus dos germans Abel i Arthur. Georgie porta posat un braçalet d'or amb pedres precioses, des de que era una criatura, que guarda un gran secret, el del seu naixement. Ella es adoptada, el marit de la senyora Butman la va trobar en una nit plujosa i la van acollir. Els seus germans Abel i Arthur ho saben, però no els hi importa en absolut, la cuiden , la mimen, l'estimen i són els seus millors amics.
Es una història de la mateixa autora que Candy Candy que segur que si ja seguiu alguna dels seus manga aquest no us el podeu perdre. Una història amb molt de sentiment i que de segur us encantarà.


La Rosa de Versalles de Ryoko Ikeda




Aquesta història esta ambientada en la França del segle XVIII, per tant basat en personatges reals i altres que l'autora ha afegit. Ella ha fet la seva pròpia interpretació de la història i que gràcies a això ha tingut molt d'èxit. Lady Oscar es una noia criada com un home per convertir-se en la protectora dels reis de frança.

 En l'història, Oscar François de Jarjayes, Lady Oscar, viu els dos costats dels dramàtics canvis socials al voltant de la revolució francesa.

 Per qui li interessi bastant l'història de França aquesta es una molt bona obra perquè reflecteix molt bé l'ambient d'aquella època igual que la vestimenta.  
Ens veurem en la següent entrada amb més material meu sobre fanarts i curiositats de Love Luna.

 Fins aviat. ^^

............................................................................................................................

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Entradas (Atom)