“Detallets d’història” Els primers passos de l’infància i un incís en l’educació

Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui seguirem parlant sobre l’infància i els diferents mètodes que tenien d’educació diferenciat per el sexe. La diferencia entre la gent humil i la gent de classe alta es reflecteix en l’educació que reben els seus fills.

Els primers passos de l’infància i un incís en l’educació

L’univers asexuat de la primera infància:

El tema dels nens petits sempre s’ha reservat a les mares, y per tant havia sigut feminitzat: els nens i les nenes anaven vestits igual, amb vestit i cabells llargs fins als 3-4 anys o més encara.

Les joguines per als nenes es van anar fent cada cop més populars amb el temps. A les classes acomodades n’hi havia en abundància i a la ciutat començaven a proliferar els grans magatzems que tenien seccions corresponents per a cada joguina. En canvi al camp no era tan popular, la gent més humil i treballadors feien ells mateixos les joguines, encara que comportessin riscos com ara que el nen es fes mal amb alguna part.

Les nines van ser molt populars, al començament bastant asexuades eren importants en el univers infantil y estaven destinades a la distracció.

Educació( un petit incís):

L’educació primària, molt poc institucionalitzada, anava a càrrec de les mares, incloent l’aprenentatge de la lectura on s’utilitzava el mètode Jacotot. L’educació dels nens i les nenes es diferencia amb l’edat. En el cas dels nois entra en escena el pare, complint la funció de preceptor en el cas de les classes burgeses, així com de Mestres d’aprenentatge professional o de cap d’equip en les famílies obreres. L’atenció que es dedica a les filles es excepcional, menys en alguns ambients intel·lectuals, amb freqüència protestants. Alguns dels nois i de les noies van cap a Alemanya per perfeccionar els seus estudis i es col·locaven en bones posicions tals com preceptors o institutrius en famílies angleses o alemanyes.

En les filles es desenvolupaven més els sentiments paterns, sense la competitivitat que oposa entre sí dos fills. No falten les jovenetes que amb ganes d’emancipar-se es decideixen, en contra de la seva mare i del que representa, pel model masculí. Algunes de les relacions entre familiars eren tenses i desagradables, però en altres casos tota la família es portava de meravella, com passa també avui en dia.

El paper de les filles:

Les mares de classe burgesa tenien el deure i l’obligació de cuidar de les seves filles, eren les encarregades d’educar-les perquè es poguessin casar adequadament. Les instruïen per iniciar-les en el món, en la moral i en Déu. Les mares tenien una pesada missió: casar a les seves filles. Era com una carrera, les noies tenien que ser presentades i assistir a multitud de balls i recepcions, apart de les classes de piano i les de brodat sense un altre objectiu que aquest.

En el camp on vivien les classes humils i treballadores, l’aixovar materialitza i simbolitza totes aquestes preparacions pel matrimoni. Les filles més grans i properes a ocupar el seu lloc són les que més afecta la mort d’aquesta.

Com veieu la diferencia entre l’educació que rebien les noies, per part de la seva mare, com la que rebien els nois era molt diferent. Alguna d’aquestes accions, per part dels pares, podia causar malestar als fills que volguessin alguna cosa diferent. 

Seguirem explicant més coses sobre l’entorn dels nens i més coses sobre l’educació en el següent “Detallet d’història”, espero que us hagi agradat.

Salutacions :3

Més fanarts i dibuixos dels meus nous manga ^^

Hola a tots, en aquesta nova entrada porto nous dibuixos sobre dos de les meves obres. El primer es un dibuix que vaig fer per l'aniversari d'un amic.

Li vaig fer un fanart de Dragon Ball conjuntament amb un de Sailor moon, aquest es el resultat fent servir la meva tècnica preferida, en aquests moments els retoladors.

El segon el vaig fer durant la Japan Week que va tenir lloc no fa gaire. Mentre estàvem a l'stand vaig fer un dibuix de la segona història que anirà conjuntament amb la de Ruth Blydon, es titula Pirata y caballero encara que es un títol provisional.

Seguiré penjant més dibuixos que vagi fent i les pàgines que ja estan casi apunt. Ens veiem a la pròxima entrada. :P

Salutacions.

“Detallets d’història” La natalitat i els moments clau de la vida d’un nen

Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui seguirem parlant de la natalitat i dels diferents moments, que els pares creien clau, de la vida dels seus fills. 

La natalitat i els moments clau de la vida d’un nen

Naixement a domicili:

El naixement sempre havia sigut tema de conversa entre totes les dones de l’època victoriana. Les dones acomodades donaven a llum a casa, en el llit de matrimoni, i l’únic home que hi podia entrar era el metge, encara que tenien més preferència per les llevadores encara que estiguessin en decadència.

Donar a llum en un hospital es considerava de pobres i es relacionava amb la soledat i l’abandó, allà es on anaven a parar les mares solteres o les que havien sigut abandonades pels seus homes. El canvi no es va produir fins el període entre guerres, ja que es desitjava que no hi hagués un augment del percentatge de criatures mortes en el part, cosa molt comú a Europa.

“baby”, bebè: Diferents moments de la vida d’un nen:

Després d’haver entrat ja a la vida, el nen entra llavors a la família i a la societat. Els pares destaquen tres moments, clau, de la vida dels fills: El bebè, el nen de vuit anys i l’adolescent.

El bebè: Fins als anys 1860-1880, emergeix més lentament dels bolquers i de les mans estranyes, encara que les classes pudents, al segle XVIII, ja havien fet el descobriment que era convenient la criança materna. Encara que en el segle XIX la immensa majoria dels nens es posen al càrrec de nodrisses i el sentiment d’abandó causa grans marques en ells.

Encara que a finals del segle, neix una nova ciència: la puericultura. A finals del segle XIX, tota bona mare s’ocupa del seu fill de pit i es mimat de múltiples maneres. Les mares no paraven de parlar dels seus fills i de regalar-los multitud de coses, els pares més atents s’acontentaven amb fregar lleugerament els seus fills petits amb una mirada distreta.

El nen de vuit anys: Aquest moment es considera la transició per accedir a l’edat de la raó, atrau l’atenció de legisladors, dels metges i dels moralistes.

L’adolescent: L’edat crítica de la crisis de la pubertat i de l’identitat sexual, es un dels moments que aporta més inquietud i que els pares mantenen molt vigilat.

Més endavant parlarem amb més profunditat de les característiques de cada un d’aquests moments i aprofundirem en cada un dels membres de la família.

Espero que us hagi agradat i ens veiem en el pròxim “Detallet d’història” amb més informació interessant de l’època victoriana.

Salutacions ^^

"Detallets d'història" Els secrets de la procreació

Hola a tots amants de l'època victoriana, avui us porto informació sobre la procreació i la relació pares i fills. Com ja he esmentat en anteriors entrades, els fills, normalment no els cuidaven els pares sinó que ho feien les mainaderes i les institutrius, no obstant es el centre de la família. Aquest cop parlarem de quins eren els secrets de la procreació.

Secrets de la procreació

Pares i fills:
En tot el segle XIX, el fill està, més que mai, en el centre de la família. Es objecte de tot tipus d'inversions: de l'afectiva, certament, però també de l'econòmica, l'educativa i l'existencial.
Com ha hereu el fill es el provenir de la família, la seva mateixa imatge projectada i somiada.

Secrets de la procreació:
A mesura que passaven els anys la natalitat descendia, es tenien des de 2 a 9 fills o més.
També es tenien fills il·legítims i si el pare reconeixia el fill abans de casar-se amb la dona: estem davant una millor igualtat de sexes i la segona es la força constrictiva del llinatge que prima.
Algunes de les dones prefereixen"retirar-se" per no concebre un fill i llavors els toca als marits "posar atenció".
En els mitjans acomodats, la gent s'inspira en mètodes anglesos o en pràctiques apreses clandestinament en bordells, rentats que suposen l'ús de l'aigua i que explicaran l'èxit del bidet.
En 1906 es repartien preservatius i esponges "absorbit".
Moltes dones recorrien a l'avortament, ja que tenir un fill il·legítim o no desitjat consistia un problema per a elles.
Les dones que no volien ocupar-se dels fills recorrien a l'infanticidi. Era molt freqüent en la primera meitat del segle XIX, amb el temps va anar reculant però seguia sent el patrimoni de les noies solteres, serventes rurals, criades de les golfes de París, acorralades davant la vergonya d'un naixement il·legítim.
Els mètodes anticonceptius fallaven molt en aquella època, així que es tenien molts d'aquests "accidents".
 
Seguirem en la següent entrada de "Detallets d'història" on seguirem veient mètodes anticonceptius i que els hi passava als fills que no eren acceptats pels pares. Espero que us hagi agradat i continueu llegint en el pròxim "Detallet d'història".
 
Salutacions

“Detallets d’història” Tipus i característiques dels matrimonis

Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui parlarem sobre les característiques del matrimoni, així com els impediments i tots els arranjaments que es feien abans de consentir-los. Sempre es buscava el benefici en aquest tipus d’enllaços.

Tipus i característiques dels matrimonis

El matrimoni i la família:

No sempre es posen d’acord l’enllaç i el desig , lluny d’això. El drama de les famílies, la tragèdia de les parelles resideix amb freqüència en aquests conflictes entre el desig i l’enllaç.

Com més aspiren les estratègies matrimonials a assegurar la cohesió familiar del mode més estricte, més canalitzen o ofeguen el desig.

Com més fort es l’ individualisme, més es revela contra les decisions del grup, contra els matrimonis decidits amb antelació o arreglats. Es aquest drama romàntic tan gran que pot arribar a crim passional.

Característiques dels matrimonis:

Hi havia una gran tassa de nupcialitat i campanyes poblacionísstes per la falta de natalitat.

La rebaixa d’edat pel matrimoni, els matrimonis tardans eren molt comuns.

Tot tipus de persones procuraven fer-se amb una família.

També es una manera d’escapar de la subjecció dels pares, de viure amb independència. A lo que se li afegeix la recerca d’un company més jove i més atraient, en concret per part de les dones que es resisteixen, en endavant, a casar-se amb vells.

Aquest tipus de matrimonis combinats, es la causa de que alguns es facin cèlibes, visquin eternament com “solters o els eterns tiets” i visquin a casa dels seus germans o germanes.

Casar-se amb un parent:

L’elecció social del company es igualment objecte d’estratègies que es converteixen en assumptes d’enorme importància pels familiars. Homogàmia i fins hi tot endogàmia són en tots els mitjans, regionals i socials, tendències fermes, que expliquen a si mateixos les formes de societat: es casa un amb un dels seus parents perquè es també amb qui ell mateix es troba.

L’Homogàmia es molt elevada a tot arreu. De rigor en ambients burgesos, en el que el matrimoni es dictat pels interessos de la família i de les firmes.

Hi ha uns cicles que regules la circulació dels bens, les dots i les dones.

Els hereus es casen amb una filla menor, la seva germana amb la dot es casa amb un hereu.

Els mig obrers tampoc escapen, es casen entre ells i amb testics que pertanyen al mateix ofici.

La recerca de la dot dissimulada persisteix a nivell individual.

Matrimonis impossibles:

En els petits burgesos, l’enllaç, element decisiu de la promoció, es objecte de càlcul i prohibicions. L’homogàmia es menys forta, ja que s’aspira a casar-se amb algú amb un estrat superior al propi. EX: Els empleats, per exemple de correus, rebutgen casar-se amb dones de la seva mateixa condició, perquè tenen posats els seus somnis en dones de llar.

Les dones paguen la seva independència amb la soledat.

El matrimoni suposa una negociació, dirigida pels pares, els amics, les persones properes i el sacerdot , on els seus factors han de ser estudiats minuciosament.

Però les estratègies matrimonials es diversifiquen i es compliquen. Els diners adopten formes variades: mobles, immobles, negocis i “esperances”. 

No falten tampoc altres elements molt considerables: el nom, el prestigi, la “situació”, la “classe” i la bellesa formen part de les condicions de l’intercanvia.

Els homes vells i rics busquen jovenetes. Per diners, no faltarà un tercer que carregui amb la mare soltera amb possible.

Amor i matrimoni:

Cada cop més es vol unir el matrimoni i l’amor, sobretot les dones.

Claire Démar va reivindicar un canvi en l’educació de les jovenetes, a les que s’ha volgut fer ignorar fins hi tot com es un home.

Els homes també volen una altre cosa: ja no s’acontenten amb la sumissió passiva, sinó que aspiren a consentiment, sinó amb l’activitat de l’esposa.

La vida de la llar:

En un espai dominat, en termes globals, les dones gaudeixen, no obstant, de compensacions.

Propicies al consentiment: una relativa protecció, menys incriminacions i el luxe de l’ostentació a disposició de les dones burgeses assignades al culte de l’aparença.

Com veieu no era fàcil contentar a la família i trobar l’amor en la parella, sovint els matrimonis eren concertats i els participants no s’havien vist mai encara fins al moment del casament.

La setmana que bé parlaré de tots els preparatius i el contingut del matrimoni, així com dels passos previs. Espero que us hagi agradat el “Detallet d’història” d’avui i seguiu llegint més curiositats de l’època victoriana.

Salutacions