lunes, 30 de diciembre de 2013

"Detallets d'història" Mini sèries que no us podeu perdre PART 2

Hola a tots, avui per ser l'últim Diumenge de l'any us porto una entrada amb un recull de mini sèries imprescindibles per acabar l'any d'una manera especial.

Avui us porto un recull d'obres d'autors tan reconeguts com Jane Austen, Elizabeth Gaskell i Charles Dickens. Un bon recull d'obres per fer les delícies de tots els apassionats de les històries d'època.


Sentit i Sensibilitat (Obra de Jane Austen)



Sentit i Sensibilitat



Argument: 

Marianne Dashwood s'enamora del fascinant i voluble Willoughby. Elinor, la seva germana, l'adverteix de que el seu comportament impulsiu no està ben vist en el seu cercle social. A Marianne la molesta que la seva germana no vulgui entendre els dictats del cor, però ella no sap que Elinor ha patit un desengany amorós que mai ha deixat entreveure, preocupada per no perdre les formes. Viurem les experiències de les dos germanes, fins que finalment les dos comprenen que tan el sentit com la sensibilitat tindran un paper important per ajudar-les a trobar la felicitat.

Aquesta mini sèrie va ser una de les primeres que vaig veure, personalment la vaig trobar molt tendre i amb moments molt emotius, que sens dubte, faran les delícies de qualsevol admiradora d'Austen. La sèrie es fidel al llibre encara que amb alguna cosa que la fa diferent i especial.

 Es una mini sèrie de 3 capítols que us deixarà amb ganes de veure més obres de Jane Austen.



Nort i Sud (Obra d'Elizabeth Gaskell)


Nort i Sud




Argument:  

Margaret Hale, filla d'un clergue de classe mitjana, ha viscut sempre a la part rural del sud d'Anglaterra. Quan el seu pare abandona l'ofici per raons morals, ella es veu obligada a adaptar-se a la seva nova vida a Milton, un poble de fàbriques al nord d'Anglaterra i en plena revolució industrial. Margaret esta horroritzada del seu nou entorn, la brutícia, el soroll i els bruscs modals dels habitants de Milton. A qui li guarda més menyspreu es als propietaris de les fàbriques entre ells John Thornton, carismàtic propietari de la fàbrica Marlborought. Quan ell es converteix en l'alumne del seu pare, ella no pot amagar el seu malestar... 



Aquesta intens mini sèrie relata molt bé la vida de la gent que treballava a les fàbriques i de l'ambient que si respirava. Es una sèrie que et transmet moltes emocions i que sens dubte us arribarà al cor. Val a dir que l'ambientació, els actors i el vestuari estan meravellosament aconseguits i faran les delícies de tots vosaltres.

Es una mini sèrie de 4 capítols de la meravellosa obra d'Elizabeth Gaskell.



Little Dorrit (Obra de Charles Dickens)



Little Dorrit




Argument:  

Amy Dorrit, una jove bona i adorable que viu a Malshelsea, la presó de deutors, des de que va néixer. El seu pare porta tan de temps tancat allà que no recorda com era la vida normal, i viu amb l'única obsessió de mantenir un cert status per a ell i els seus fills, ja que encara es considera un cavaller. La petita Dorrit viu feliç amb les diferents persones de la presó, fins que coneix a Arthur Clennam, fill de l'anciana per la que Amy treballa en el seu temps lliure. Arthur torna després de 10 anys a l’estranger amb el propòsit de desvetllar un secret que implica tan la seva família com la de la petita Dorrit.


En aquesta mini sèrie hi podem trobar varis girs en l'argument que et deixen amb ganes de veure el següent capítol i descobrir quin es aquest secret. Els moments que viu Amy a la presó, per mi, no tenen preu, es veu el bon ambient que hi ha a dins encara que estiguin en una presó. Us la recomano ferventment pels grans moments que hi ha a la sèrie.

Es una mini sèrie de 14 capítols de l'obra de Charles Dickens.

Espero que us hagi agradat aquesta última entrada de l'any i que gaudiu d'aquestes meravelloses mini sèries de la BBC. Ens veiem l'any que bé amb més Detallets d'història, fins aviat!! ^^

Salutacions!!



lunes, 23 de diciembre de 2013

"Detallets d'història" El menjar a l'època de la Regència.

Hola a tots, avui parlarem sobre el menjar que les senyores i els senyors solien menjar en l’època de la Regència. Val a dir que el que menjaven en els diferents àpats del dia era molt diferent del que mengem normalment.

El menjar a l'època de la Regència






Val a dir que en l'època de la Regència els horaris per els diferents àpats eren diferents a lo que coneixem habitualment i l’àpat més important de tot el dia era el sopar, aquí us explicaré els horaris i els diferents menjars durant el dia:

L'esmorzar: Normalment les senyores i els senyors es posaven a esmorzar cap a les 8:00 h, encara que abans d'anar-hi podien estar fent altres coses; les classes més acomodades normalment esmorzaven a les 10:00 h. El que es solia esmorzar era:
  • Pa, sovint torrat o brioixos amb melmelada, conserves o melmelades, ous i potser pernil o cansalada. Se solia acompanyar amb te,café i xocolata.


Dinar: No era habitual que la gent de l'època de la Regència dinessin tal hi com ho fem nosaltres a dia d'avui, així que perquè la gent no passés gana fins a l'hora de sopar es va instaurar. Se solia menjar:
  • Plats freds com, pa, carn, formatge i fruita. La beguda que solia acompanyar aquest àpat es: El vi, el te i el café.


El sopar: Normalment el sopar se servia de 18:00 h a 20:00 h, era l’àpat més important del dia així que durava molta estona. Els menjars que se solien servir eren:
  • Els plats eren molt variats i en molta quantitat, contenien diferents tipus de carns i peixos i normalment anaven acompanyats de diferents tipus de vins per els diferents plats.


L’àpat a la mitjanit: Cap allà les 12:00 h se solia prendre una mica de menjar. Consistia de:
  • Carns fredes i formatges, pa i panets, alguns pastissos salats i amb una amplia selecció de dolosos. El que es solia veure era el vi, xampany, cervesa, te i café.


Com veieu la gent de l'època de la Regència tenien uns horaris i uns àpats diferents dels que tenim normalment i encara que siguin diferents en quedaven satisfets. Espero que us hagi agradat i fins al proper detallet d'història.


Salutacions. ^^

lunes, 16 de diciembre de 2013

"Detallets d'història" La manera de comportar-se a la taula.

Hola a tots, avui en el detallet d'història parlarem sobre la manera correcte de comportar-se a la taula. En l'època victoriana hi havien un seguit de normes que tenies que seguir per ser un bon amfitrió en els diferents dinars i sopars que podia tenir una família al llarg de la seva vida.



Coses com precipitar-se a asseure’s a la cadira, fixar la mirada en el menjar, tindre un aire llaminer, començar a menjar abans que els altres, moure molt les mans, són coses que fan posar en ridícul a qui ho fa. 

Com a bon amfitrió, ha de ser agradable i correcte perquè als convidats els sembli un home que es recordarà amb gust i que captarà l'atenció de qui ha fet el favor de servir en perfectes condicions.

Aquí exposo les diferents normes que s'ha de seguir per donar una bona impressió i comportar-se bé a la taula:

  • No servir-se dos plats amb la mateixa cullera, forquilla o ganivet, i menys amb la cullera comú.
  • No esquitxar amb la salsa a les persones que tens al costat.
  • No tacar les estovalles al trinxar o quan serveixis el vi, ni els tovallons a la força de netejar-se la boca i els dits.
  • No trencar, xuclar ni colpejar els ossos per treure'n la medul·la o embrutar-se els dits, ni agafar el menjar amb ells.
  • No fer soroll mastegant o bevent.
  • No menjar ràpid ni a poc a poc, perquè lo primer indica que només ha anat a menjar, i lo segon que no li agrada el menjar.
  • No olorar els plats ni posar pegues als guisats, les carns, etc.
  • No partir el pa amb les dents ni en molts trossos.
  • No bufar les viandes, les sopes, etc., sinó esperar a que es refredin.
  • No fer bromes pesades ni tocar a ningú amb el peu.
  • No estar sempre callats ni treure conversacions tristes, si festives; però amb educació, cuidant sempre d'evitar personalitats.
  • No netejar-se les dents amb la forquilla o el ganivet.
  • No menjar de tots els plats sense excepció, perquè el poden tatxar de golafre o llaminer.
  • No mostrar preferència per ningun plat sense donar raons que la sustentin.
  • No dir les pegues que per casualitat fa l’encarregat de servir i trinxar.
  • No esternudar, tossir, ni mocar-se sobre la taula, sinó a un costat i posant-se el mocador a la boca.
  • No trobar a faltar certs plats, encara que mai els hagi vist, i molt menys sobre l’abundància i escassetat dels mateixos.
  • No asseure’s ni aixecar-se de la taula abans que la majoria ho faci.


Espero que us hagi agradat les diferents normes que les senyores i els senyors tenien que seguir en els dinars o sopars socials. Espero que us hagi agradat i ens veiem en el pròxim detallets d'història.

Salutacions des de la taula amb educació. ^^



lunes, 9 de diciembre de 2013

"Detallets d'història" Mini sèries d'època que no us podeu perdre!! ^^ PART 1

Hola a tots ^^ , avui us parlaré sobre algunes de les mini sèries que m'han agradat moltíssim fins ara i que segur que a vosaltres també us encantaran.


Apart de explicar-vos informació sobre l'època victoriana i la de la Regència, també escriuré entrades sobre llibres o sèries que us recomano, ja que a mi m'han semblat meravelloses i estic segura que a vosaltres també us poden agradar.



Mini sèries:


Emma de Jane Austen



Emma Woodhouse es una jove intel·ligent, rica i bonica. A l'edat de 21 anys viu amb el seu pare i mai es vol casar, encara que això no impedeix que vulgui emparellar a tota la gent que l'envolta. 


Emma es una mini sèrie de 4 capítols de la BBC i es la primera que vaig veure quan em vaig començar a aficionar a veure sèries d'època. La vaig trobar la mar de divertida i amb un gran final. 

Les obres de Jane Austen m'encanten des de que vaig veure la pel·lícula d'Orgull i Perjudici, Emma es una d'elles i un clàssic que no us podeu perdre.



Lost in Austen




Amanda, una fan de les obres de Jane Austen, viu a Londres amb el seu xicot Michael, fins que descobreix que es pot intercanviar  amb Elizabeth Bennett la protagonista del seu llibre preferit, Orgull i perjudici. Amanda tindrà que moure’s per la societat de principis del segle XIX intentant seguir el llibre i esperant veure a Mr. Darcy.

Aquesta sèrie em va fer riure molt amb les diferents situacions còmiques que hi apareixen, si que es veritat que no segueixen gaire el llibre però a mi, personalment, em va agradar molt. El final d'aquesta mini sèrie, encara que un pèl curt, el vaig trobar la mar de romàntic i es una sèrie que he vist moltes vegades.


Lost in Austen es una mini sèrie de 4 capítol de la BBC.

Les dos obres tenen un excel·lent vestuari i escenografia, animeu-vos a veure-les!! ^^

Espero que us hagi agradat el detallet d'història d'avui amb aquestes mini sèries i ens veiem en el pròxim detallet d'història.

Fins aviat!! :D

sábado, 7 de diciembre de 2013

Nou FanArt de Saint Seiya!! Aquest cop armadura divina.

Hola a tots, avui us porto la segona carta del tarot que tenia que fer per un grup del DeviantArt. En aquest cas he utilitzat a Ikki de Fènix però amb la seva armadura divina.



La tècnica es completament manual, esta feta amb retoladors i entintat a mà.
D'aquí poc penjaré mes pàgines dels meus mangues i més FanArts de les sèries que m'agraden ^^.

Espero que us hagi agradat i fins la pròxima!!

Salutacions. :P

lunes, 2 de diciembre de 2013

"Detallets d'història" La vestimenta de la dona de l'època de la Regència ^^

Hola a tots en el detallet d'història d'avui parlarem sobre la vestimenta de la Regència. Parlarem sobre els diferents vestits que portaven les dones d'aquella època.

La vestimenta de la dona de l'època de la Regència



Vestit dels matins:

El vestit dels matins era de màniga llarga o curta, senzill, de tela fina i sense cap adorn, ja que no s’utilitzaria fora de casa. Alguns estaven fets de restes de tela o reformaven vestits passats de moda, ja que no els treien fora de casa no calia gastar-se diners amb ells.

Vestit de muntar:

El vestit era molt resistent. Tenia un escot senzill i la jaqueta cobria perfectament tot el vestit de la dona en tot moment.  El barret i la jaqueta eren d'estil tirant cap a masculí.

Vestit de tarda:

Aquests vestits si que estaven bastant adornats, ja que eren destinats a
exhibir-se en públic. Normalment estaven fets de mussolina, una tela bastant popular en aquella època.
Durant el dia els pits estaven tapats i el petit escot el tapaven posant-s’hi algun mocador o bufanda a dins. Els vestits de passeig o de viatge també entren dins d'aquesta categoria, però aquests els feien amb tela més pesada i amb menys decoració que els de tarda, ja que es podrien arrugar per culpa del viatge.

Vestits de nit:

Aquests vestits si que es permetia anar amb el pit descobert. Normalment tenien les mànigues curtes i anaven acompanyades per uns llargs guants blancs, que arribaven fins als colzes. Els vestits de nit estaven fets de teles cares com el tafetà o la seda i estaven ricament ornamentats. Els tons clars o els blancs estaven destinats a les noies debutants, els de vellut per les dones grans o casades, la resta solia portar tons clars de diferents colors, ja que si es posaven tons foscos potser dins les sales no les veurien amb claredat. Tots aquests vestits anaven acompanyats de múltiples accessoris com xals, bosses, abrics, etc.

Més endavant aniré explicant els diferents accessoris que duien aquestes distingides senyoretes i la resta del seu vestuari.

Espero que us hagi agradat la meva primera entrada sobre la Regència i ens veiem en el pròxim detallet d'història. :D


Salutacions. ^^