Hola a tots amants de l'època victoriana, avui us porto
informació sobre la procreació i la relació pares i fills. Com ja
he esmentat en anteriors entrades, els fills, normalment no els
cuidaven els pares sinó que ho feien les mainaderes i les
institutrius, no obstant es el centre de la família. Aquest cop
parlarem de quins eren els secrets de la procreació.
Secrets de la procreació
Pares i fills:
En tot el segle XIX, el fill està, més que mai, en el centre de la família. Es objecte de tot tipus d'inversions: de l'afectiva, certament, però també de l'econòmica, l'educativa i l'existencial.
Com ha hereu el fill es el provenir de la família, la seva mateixa imatge projectada i somiada.
Secrets de la procreació:
A mesura que passaven els anys la natalitat descendia, es tenien des de 2 a 9 fills o més.
També es tenien fills il·legítims i si el pare reconeixia el fill abans de casar-se amb la dona: estem davant una millor igualtat de sexes i la segona es la força constrictiva del llinatge que prima.
Algunes de les dones prefereixen"retirar-se" per no concebre un fill i llavors els toca als marits "posar atenció".
En els mitjans acomodats, la gent s'inspira en mètodes anglesos o en pràctiques apreses clandestinament en bordells, rentats que suposen l'ús de l'aigua i que explicaran l'èxit del bidet.
En 1906 es repartien preservatius i esponges "absorbit".
Moltes dones recorrien a l'avortament, ja que tenir un fill il·legítim o no desitjat consistia un problema per a elles.
Les dones que no volien ocupar-se dels fills recorrien a l'infanticidi. Era molt freqüent en la primera meitat del segle XIX, amb el temps va anar reculant però seguia sent el patrimoni de les noies solteres, serventes rurals, criades de les golfes de París, acorralades davant la vergonya d'un naixement il·legítim.
Els mètodes anticonceptius fallaven molt en aquella època, així que es tenien molts d'aquests "accidents".
Seguirem en la següent entrada de "Detallets d'història" on seguirem veient mètodes anticonceptius i que els hi passava als fills que no eren acceptats pels pares. Espero que us hagi agradat i continueu llegint en el pròxim "Detallet d'història".
Salutacions
En tot el segle XIX, el fill està, més que mai, en el centre de la família. Es objecte de tot tipus d'inversions: de l'afectiva, certament, però també de l'econòmica, l'educativa i l'existencial.
Com ha hereu el fill es el provenir de la família, la seva mateixa imatge projectada i somiada.
Secrets de la procreació:
A mesura que passaven els anys la natalitat descendia, es tenien des de 2 a 9 fills o més.
També es tenien fills il·legítims i si el pare reconeixia el fill abans de casar-se amb la dona: estem davant una millor igualtat de sexes i la segona es la força constrictiva del llinatge que prima.
Algunes de les dones prefereixen"retirar-se" per no concebre un fill i llavors els toca als marits "posar atenció".
En els mitjans acomodats, la gent s'inspira en mètodes anglesos o en pràctiques apreses clandestinament en bordells, rentats que suposen l'ús de l'aigua i que explicaran l'èxit del bidet.
En 1906 es repartien preservatius i esponges "absorbit".
Moltes dones recorrien a l'avortament, ja que tenir un fill il·legítim o no desitjat consistia un problema per a elles.
Les dones que no volien ocupar-se dels fills recorrien a l'infanticidi. Era molt freqüent en la primera meitat del segle XIX, amb el temps va anar reculant però seguia sent el patrimoni de les noies solteres, serventes rurals, criades de les golfes de París, acorralades davant la vergonya d'un naixement il·legítim.
Els mètodes anticonceptius fallaven molt en aquella època, així que es tenien molts d'aquests "accidents".
Seguirem en la següent entrada de "Detallets d'història" on seguirem veient mètodes anticonceptius i que els hi passava als fills que no eren acceptats pels pares. Espero que us hagi agradat i continueu llegint en el pròxim "Detallet d'història".
Salutacions
No hay comentarios:
Publicar un comentario