“Detallets d’història” Tipus i característiques dels matrimonis

Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui parlarem sobre les característiques del matrimoni, així com els impediments i tots els arranjaments que es feien abans de consentir-los. Sempre es buscava el benefici en aquest tipus d’enllaços.

Tipus i característiques dels matrimonis

El matrimoni i la família:

No sempre es posen d’acord l’enllaç i el desig , lluny d’això. El drama de les famílies, la tragèdia de les parelles resideix amb freqüència en aquests conflictes entre el desig i l’enllaç.

Com més aspiren les estratègies matrimonials a assegurar la cohesió familiar del mode més estricte, més canalitzen o ofeguen el desig.

Com més fort es l’ individualisme, més es revela contra les decisions del grup, contra els matrimonis decidits amb antelació o arreglats. Es aquest drama romàntic tan gran que pot arribar a crim passional.

Característiques dels matrimonis:

Hi havia una gran tassa de nupcialitat i campanyes poblacionísstes per la falta de natalitat.

La rebaixa d’edat pel matrimoni, els matrimonis tardans eren molt comuns.

Tot tipus de persones procuraven fer-se amb una família.

També es una manera d’escapar de la subjecció dels pares, de viure amb independència. A lo que se li afegeix la recerca d’un company més jove i més atraient, en concret per part de les dones que es resisteixen, en endavant, a casar-se amb vells.

Aquest tipus de matrimonis combinats, es la causa de que alguns es facin cèlibes, visquin eternament com “solters o els eterns tiets” i visquin a casa dels seus germans o germanes.

Casar-se amb un parent:

L’elecció social del company es igualment objecte d’estratègies que es converteixen en assumptes d’enorme importància pels familiars. Homogàmia i fins hi tot endogàmia són en tots els mitjans, regionals i socials, tendències fermes, que expliquen a si mateixos les formes de societat: es casa un amb un dels seus parents perquè es també amb qui ell mateix es troba.

L’Homogàmia es molt elevada a tot arreu. De rigor en ambients burgesos, en el que el matrimoni es dictat pels interessos de la família i de les firmes.

Hi ha uns cicles que regules la circulació dels bens, les dots i les dones.

Els hereus es casen amb una filla menor, la seva germana amb la dot es casa amb un hereu.

Els mig obrers tampoc escapen, es casen entre ells i amb testics que pertanyen al mateix ofici.

La recerca de la dot dissimulada persisteix a nivell individual.

Matrimonis impossibles:

En els petits burgesos, l’enllaç, element decisiu de la promoció, es objecte de càlcul i prohibicions. L’homogàmia es menys forta, ja que s’aspira a casar-se amb algú amb un estrat superior al propi. EX: Els empleats, per exemple de correus, rebutgen casar-se amb dones de la seva mateixa condició, perquè tenen posats els seus somnis en dones de llar.

Les dones paguen la seva independència amb la soledat.

El matrimoni suposa una negociació, dirigida pels pares, els amics, les persones properes i el sacerdot , on els seus factors han de ser estudiats minuciosament.

Però les estratègies matrimonials es diversifiquen i es compliquen. Els diners adopten formes variades: mobles, immobles, negocis i “esperances”. 

No falten tampoc altres elements molt considerables: el nom, el prestigi, la “situació”, la “classe” i la bellesa formen part de les condicions de l’intercanvia.

Els homes vells i rics busquen jovenetes. Per diners, no faltarà un tercer que carregui amb la mare soltera amb possible.

Amor i matrimoni:

Cada cop més es vol unir el matrimoni i l’amor, sobretot les dones.

Claire Démar va reivindicar un canvi en l’educació de les jovenetes, a les que s’ha volgut fer ignorar fins hi tot com es un home.

Els homes també volen una altre cosa: ja no s’acontenten amb la sumissió passiva, sinó que aspiren a consentiment, sinó amb l’activitat de l’esposa.

La vida de la llar:

En un espai dominat, en termes globals, les dones gaudeixen, no obstant, de compensacions.

Propicies al consentiment: una relativa protecció, menys incriminacions i el luxe de l’ostentació a disposició de les dones burgeses assignades al culte de l’aparença.

Com veieu no era fàcil contentar a la família i trobar l’amor en la parella, sovint els matrimonis eren concertats i els participants no s’havien vist mai encara fins al moment del casament.

La setmana que bé parlaré de tots els preparatius i el contingut del matrimoni, així com dels passos previs. Espero que us hagi agradat el “Detallet d’història” d’avui i seguiu llegint més curiositats de l’època victoriana.

Salutacions