martes, 28 de enero de 2014

Retrat d'època per un amic!! ^^

Hola a tots ^^, recentment un amic meu m'ha demanat que li fes un retrat i com que m'encanta l'època de la Regència he decidit vestir-lo com els cavallers d'aquella època.

El frac de color blau juntament amb l'armilla i el mocador de color blanc. Esta fet totalment amb retoladors.

Ara mateix estic fent el book de la meva segona història d'època, basada en l'època de la Regència a Anglaterra. Però no patiu els altres mangues els segueixo fent ^^, d'aquí poc en penjaré una il·lustració.

Espero seguiu gaudint de les meves obres i comenteu el que vulgueu.

Salutacions. :P

lunes, 27 de enero de 2014

"Detallets d'història" Distribuir els convidats en un sopar de l'època Victoriana. ;)

Hola a tots, en el "Detallet d'història"d'avui us parlaré sobre la manera correcte que s'havien de col·locar els convidats, quan tenien un sopar, a l'època victoriana. Normalment es col·locaven seguint l'ordre del rang i la posició, hi havia dos maneres: L’Anglesa i la Francesa.

Distribuir els convidats en un sopar de l'època Victoriana



Col·locació Anglesa: Els amfitrions es col·locaven a la capçalera de la taula, utilitzat sobretot en taules rectangulars.

Col·locació Francesa: Els amfitrions es col·locaven al centre de la taula i un davant de l'altre la presidien.

Regles per col·locar els convidats:

  • L’amfitrió ha d'estar sempre col·locat de manera que pogués estar mirant cap a la porta d'entrada o a la principal. I a davant, sempre l’amfitriona.
  • Qui presidia la taula mai tenia que estar d'esquena a la porta principal.
  • Si no hi ha porta principal o aquest no està ben situada, l’amfitrió es col·locarà mirant la finestra principal.
  • El convidat amb més categoria o de major edat es col·locava a la dreta de l’amfitriona i la convidada amb més categoria o edat es col·locava a la dreta de l’amfitrió. La dreta dels amfitrions es el lloc amb més importància de la taula.
  • En algunes ocasions , degut a l’importància del convidat, podem cedir la presidència; en aquest cas ens situarem a la seva esquerra. Un cop col·locats els amfitrions, els altres convidats s’hauran d'anar col·locant a dreta i esquerra d’ells, respectivament, intercalant dones i homes.
  • Sempre, quan es fa una llista de convidats es procura convidar al mateix nombre de dones i homes i també es procura que el número de convidats sigui parell, però això no sempre es així. Si es dona el cas, i ens queden persones que no podem intercalar es millor que siguin dos homes junts que duges dones. En igualtat de rang o categoria, se sol cedir la presidència d'honor al convidat estranger. Es el mateix cas de la gent de major edat i de mateix rang.
  • La millor manera de col·locar convidats, sobretot si n’hi ha molts, es posar una targeta amb el seu nom.
  • A l'hora de passar al menjador, entra primer la senyora de més categoria del braç de l’amfitrió. Sempre se’ls hi ofereix el braç esquerra, tret de persones amb uniforme, que ofereixen el seu braç dret. La segueixen els convidats per ordre d'importància i en últim lloc entra l’amfitriona amb el convidat de major importància.
  • Un com allà, els cavallers tenen que esperar que les senyores del seu costat s'asseguin, per asseure’s ells. Si no hi ha cambrers que ho facin, ajudaran a moure les cadires de les senyores que tenen al costat.
  • Les senyores es trauran els guants, si ho tenen que fer, un cop assegudes a la taula. Els cavallers ho faran abans d'aproximar-se a la taula.
  • Mentre mengen, se’ls animava a partir el pa o fer-lo en petits trossos, abans que menjar-se’l sencer.
Com veieu col·locar els convidats no era feina fàcil i es tenia que planejar bé abans. Es una informació molt interessant i molt útil per a qui, com jo, està interessada en crear obres que necessiten aquest contingut.

Espero que us hagi agradat el "Detallet d'història" d'avui i fins al pròxim Diumenge.

Salutacions. :D




viernes, 24 de enero de 2014

No tots els zombies són humans a The Walking Pistachos ( Colaboració amb els autors de Secret Files)

Hola a tots, vaig poder acabar una col·laboració amb els companys de Secret Files (A.C. Puig i I.S.M) on es veu els seus personatges intenten escapar de l'amenaça dels pistatxos assassins xD. Jo ajudo al Puig a arrossegar l'I.S.M abans de que se’l mengin.


En aquest cas, ja que m'agrada molt pintar a mà, he fet servir retoladors normals i per la trama del fons i la lletra el Photoshop.

Ara que tinc un bon recull de dibuixos preparats aniré penjant la setmana que bé. Gaudiu d'aquesta paròdia humorística de The Walking Dead  i llegiu-m'he en les pròximes entrades.

Salutacions. :D

lunes, 20 de enero de 2014

"Detallets d'història" El Nadal a l'època Victoriana PART 1 :3

Hola a tots, ja se que arriba una mica tard, però aquest com us parlaré del Nadal que celebraven la gent de l'època victoriana. 

El Nadal de l'època Victoriana




La Reina Victòria va ser la que va promoure i popularitzar el Nadal, ja que abans que pugés al tron el 1837 ningú havia sentit a parlar de Sant Nicolau ni havia pas la tradició de posar l'arbre. Les empreses tampoc reconeixien el dia com a festiu.

Però amb un conjunt de coses com les costums del Príncep Albert, l'arribada del conte "Christmas Carol" de Charles Dickens i la revolució industrial, van fer que aquestes festes es reconeguessin.

El Nadal a l'època victoriana

L'arbre de Nadal:
El Príncep Albert va ser qui va implantar la costum de decorar un avet, el 1841 es va posar el primer arbre de Nadal al palau de Windsor i a partir d'això les classes altes van adoptar aquesta pràctica.

Les primeres decoracions de l'arbre eren bastant senzilles, estaven fetes a mà i consistien en adorns de papers de colors, collarets i garlandes fetes amb nous i baies. Més endavant van sorgir les decoracions manufacturades, tals com les boles, els cristalls i les figures de porcellana.

Els alemanys feien figures de cera per posar a l'arbre, mentre que a Anglaterra i ha Estats Units s'enfornaven les típiques galetes, per penjar a l'arbre, de estrelles, àngels, pins, etc.

Postals de Nadal:

Com a conseqüència del "Penny Post" es van començar a enviar postals de Nadal. El creador d'aquestes va ser Sir Hernry Cole que juntament amb John C. Horsley, el creador de la famosa frase "Bon Nadal i pròsper any nou". Ells dos van promoure aquestes postals, encara que al principi no van tenir molt èxit, al final gràcies a "Halfpenny postage" va acabar de popularitzar la tradició. 

Seguiré amb la resta a la pròxima entrada, espero que us hagi agradat els orígens d'aquesta magnífica tradició i ens veiem en el pròxim "Detallet d'història".

Salutacions!! :3

Font: http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=10&t=992 

lunes, 13 de enero de 2014

"Detallets d'història" Els grans magatzems de l'època victoriana.

Hola a tots, en el Detallet d'història d'avui us parlaré sobre els grans magatzems que existien ja en aquella època. 

Els grans magatzems de l'època victoriana



En el segle XIX la gent normalment comprava en botigues locals com les merceries o camiseries. Els que eren menys pròspers se servien de mercaders ambulants i fires, però cap a finals de segle la cosa havia canviat. Van començar a aparèixer grans magatzems com Harrods i Selfbridge a Londres i a altres grans ciutats on captaven clients mitjançant grans campanyes de publicitat, preus fixes, gèneres empaquetats i productes de marca.

La cadena més gran a Gran Bretanya va ser Lipton, que tenia botigues repartides per moltes ciutats. On la necessitat de comprar va augmentar més i més. Els principals magatzems posaven anuncis als diaris i repartien les seves compres en camionetes, amb els seus corresponents logotips, per fer publicitat. 


Els magatzems comptaven amb diferents seccions on hi havia un gerent i encarregats de les compres per a cada secció. Normalment els empleats vivien als mateixos magatzems o en edificis propers. Treballaven 12 hores i tenien una sèrie de normes que si no les complien els podien baixar el salari, com arribar tard o no fer una venda.

Els grans magatzems eren un lloc d'escapament per a les dones que no podien anar pràcticament a ningun lloc, on hi podien adquirir des de vestits complets a teles per fer-se’ls elles mateixes. Per a les dones també es va crear uns catàlegs il·lustrats on veien els modelets que es portaven a cada temporada, encara que els que més es venien eren els que es portaven dins de casa.

Els grans magatzems contaven amb uns elegants mostradors am làmines de vidre on s’acumulaven els productes. Cada secció tenia com uns tubs que arribaven a la caixa central. Des d'aquests hi feien entrar els diners en una mena de càpsula les quals se’ls retornava amb la factura i el canvi, així s'evitaven les pèrdues o els robatoris. També estaven il·luminats per la tarda així es podia ampliar l'horari d'obertura.

Com veieu els grans magatzems no només eren per comprar sinó també en alguns casos una manera de viure.
Espero que us hagi agradat i ens veiem en el següent Detallet d'història.

Salutacions!! ^^



lunes, 6 de enero de 2014

"Detallets d'història" Els criats anomenats "valets"

Hola a tots, en el Detallet d'història d'avui us parlaré d'un altre criat que es necessitava en una casa victoriana i que era exclusiu per el senyor de la casa, parlem del "valet".


El “valet”



El "valet" era un criat personal que se centrava en procurar que el senyor de la casa estigués bé tot el dia, feia diferents feines com netejar les habitacions, ocupar-se de la roba del senyor. Aquí us explicaré les feines que solien fer aquests criats durant tota la seva jornada de feina:

  • Tenia que comprovar que les criades haguessin netejat bé el vestidor i haguessin ansés el foc adequadament, obrir les finestres perquè es ventilés l'habitació i tancar-la a temps per recuperar la temperatura que el senyor volia.
  • Preparar la roba interior i netejar bé la cadira abans de posar la resta de la roba per quan la necessités. 
  • Tots els articles de bany tenien que estar al seu lloc, el joc de fulles d’afaitar ben esmolades i l'aigua calenta preparada.
  • També tenien que estar preparats per afaitar al senyor si la ocasió ho requeria, encara que els senyors se solien afaitar ells mateixos, també tenia que ser un bon perruquer.
  • Afaitant te que raspallar el cabell, la barba i el bigoti, a on tenen que incidir més perquè quedi amb gràcia, segons l'edat i el semblant.
  • Cada quinzena o tres setmanes com a molt, el cabell tenia que tallar-se, i l'altura de les patilles tenia que ajustar-se tan aviat com fos possible.
  • En acabat el valet mostrava varis articles de bany, segons fossin requerits, abans de posar la roba interior, la corbata es necessària i l'armilla seguida de la resta de la roba ben raspallada i en l'ordre correcte.
  • Si el senyor surt, donar-li els guants i el barret al mateix temps que li obra la porta i rep les instruccions per la resta del dia.
  • Netejar els raspalls i les pintes del vestidor i plegar la roba.
  • Si el senyor no vol seleccionar la roba serà ell qui ho faci, mantenint-la ben raspallada i cuidada.
  • Te que consultar amb el sastre, el perfumer i el que fa els mocadors.
  • Te que esperar a que torni el senyor i procurar que les criades hagin netejat tot i hagin ansés el foc i les espelmes de l'habitació.
  • El valet te que estar preparat per vestir el senyor per un sopar o per qualsevol esdeveniment.
  • També procura que el tocador estigui apunt per ser utilitzat.
  • Si fa mal temps ell ajudarà a l'amo a canviar-se la roba molla per una muda seca.
  • Si el senyor viatge, el valet li prepararà les maletes i si viatge amb ell procurarà totes les comoditats que el senyor necessita.
  • Si durant el viatge ningun lacai esta disponible el valet farà les seves funcions.

Com veieu els valets eren com l'obra dels senyors, procurant que no els faltés de res dins i fora de la casa, i preparant-los per les diferents reunions socials.

Espero que us hagi agradat aquest Detallet d'història i us animo a comentar el que vulgueu o alguna curiositat que hagueu trobat. Fins el pròxim Detallet d'història.

Salutacions!! ^^


viernes, 3 de enero de 2014

Comencem l'any amb un dibuix de Love Luna!! :3

Hola, molt bon any 2014 a tots!!! En aquesta primera entrada de l'any us porto un nou dibuix del la parella protagonista de Love Luna i noves notícies. Renovaré el manga Akuun per diferents problemes que vaig veure en el primer capítol i penjaré més dibuixos dels meus nous mangues.


Com veieu els nostres protagonistes estan vestits amb la roba dels seus respectius regnes, el del Cel i el de l'Infern. Com que ja m'he acostumat a fer servir retoladors, altre cop, aquest es el resultat.


Veurem noves aventures de l'Àngel i el Príncep en la lluita per defensar els seus regnes.
Espero que us hagi agradat el nou dibuix de la parella i fins la pròxima entrada!! 

Salutacions!!