Hola a tots, en el “Detallet
d’història” d’avui parlarem sobre les característiques
del matrimoni, així com els impediments i tots els arranjaments
que es feien abans de consentir-los. Sempre es buscava el benefici en
aquest tipus d’enllaços.
Tipus i característiques dels matrimonis
El matrimoni i la família:
No sempre es posen d’acord l’enllaç
i el desig , lluny d’això. El drama de les famílies, la tragèdia
de les parelles resideix amb freqüència en aquests conflictes entre
el desig i l’enllaç.
Com més aspiren les estratègies
matrimonials a assegurar la cohesió familiar del mode més
estricte, més canalitzen o ofeguen el desig.
Com més fort es l’ individualisme,
més es revela contra les decisions del grup, contra els matrimonis
decidits amb antelació o arreglats. Es aquest drama romàntic tan
gran que pot arribar a crim passional.
Característiques dels matrimonis:
Hi havia una gran tassa de nupcialitat
i campanyes poblacionísstes per la falta de natalitat.
La rebaixa d’edat pel matrimoni,
els matrimonis tardans eren molt comuns.
Tot tipus de persones procuraven fer-se
amb una família.
També es una manera d’escapar de la
subjecció dels pares, de viure amb independència. A lo que se li
afegeix la recerca d’un company més jove i més atraient, en
concret per part de les dones que es resisteixen, en endavant, a
casar-se amb vells.
Aquest tipus de matrimonis
combinats, es la causa de que alguns es facin cèlibes, visquin
eternament com “solters o els eterns tiets” i visquin a casa dels
seus germans o germanes.
Casar-se amb un parent:
L’elecció social del company es
igualment objecte d’estratègies que es converteixen en assumptes
d’enorme importància pels familiars. Homogàmia i fins hi
tot endogàmia són en tots els mitjans, regionals i socials,
tendències fermes, que expliquen a si mateixos les formes de
societat: es casa un amb un dels seus parents perquè es també amb
qui ell mateix es troba.
L’Homogàmia es molt elevada a
tot arreu. De rigor en ambients burgesos, en el que el matrimoni
es dictat pels interessos de la família i de les firmes.
Hi ha uns cicles que regules la
circulació dels bens, les dots i les dones.
Els hereus es casen amb una filla
menor, la seva germana amb la dot es casa amb un hereu.
Els mig obrers tampoc escapen, es casen
entre ells i amb testics que pertanyen al mateix ofici.
La recerca de la dot dissimulada
persisteix a nivell individual.
Matrimonis impossibles:
En els petits burgesos, l’enllaç,
element decisiu de la promoció, es objecte de càlcul i
prohibicions. L’homogàmia es menys forta, ja que s’aspira
a casar-se amb algú amb un estrat superior al propi. EX: Els
empleats, per exemple de correus, rebutgen casar-se amb dones de la
seva mateixa condició, perquè tenen posats els seus somnis en dones
de llar.
Les dones paguen la seva independència
amb la soledat.
El matrimoni suposa una
negociació, dirigida pels pares, els amics, les persones properes i
el sacerdot , on els seus factors han de ser estudiats minuciosament.
Però les estratègies matrimonials
es diversifiquen i es compliquen. Els diners adopten formes
variades: mobles, immobles, negocis i “esperances”.
No falten
tampoc altres elements molt considerables: el nom, el prestigi, la
“situació”, la “classe” i la bellesa formen part de les
condicions de l’intercanvia.
Els homes vells i rics busquen
jovenetes. Per diners, no faltarà un tercer que carregui amb la mare
soltera amb possible.
Amor i matrimoni:
Cada cop més es vol unir el matrimoni
i l’amor, sobretot les dones.
Claire Démar va reivindicar un
canvi en l’educació de les jovenetes, a les que s’ha volgut fer
ignorar fins hi tot com es un home.
Els homes també volen una altre cosa:
ja no s’acontenten amb la sumissió passiva, sinó que aspiren a
consentiment, sinó amb l’activitat de l’esposa.
La vida de la llar:
En un espai dominat, en termes globals,
les dones gaudeixen, no obstant, de compensacions.
Propicies al consentiment: una
relativa protecció, menys incriminacions i el luxe de l’ostentació
a disposició de les dones burgeses assignades al culte de
l’aparença.
Com veieu no era fàcil contentar a la
família i trobar l’amor en la parella, sovint els matrimonis
eren concertats i els participants no s’havien vist mai encara
fins al moment del casament.
La setmana que bé parlaré de tots els
preparatius i el contingut del matrimoni, així com dels
passos previs. Espero que us hagi agradat el “Detallet
d’història” d’avui i seguiu llegint més curiositats de
l’època victoriana.
Salutacions
