lunes, 29 de julio de 2013

"Detallets d'història" Els criats :D

IMPORTANT! Ho sento  per penjar-ho tard, però ahir vaig tenir uns problemes i no vaig poder-la penjar, disfruteu de la lectura avui! ^^

 Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre els criats de l'època victoriana.

Els criats



Les classes socials mitjanes altes i altes solien tenir varis criats al seu servei per realitzar les diferents feines de casa. Els criats victorians d'aquestes cases tenien una etiqueta  de vestir específica.

Colors:
Normalment feien servir el negre, gris o blanc i a vegades el blau. Els colors brillant i vibrants estaven prohibits, ja que aquests només estaven reservats per els senyors de la casa.

Estil i disseny:

Els vestits de les criades victorianes tenien que ser conservadors i simples en estil. La simplicitat era requerida per poder fer els treballs diaris, i també perquè era considerat impropi per a un criat o criada que el  confonguessin amb un cavaller o dama de la casa. 

Tipus:

  • La roba de les dones: consistia en vestits llargs foscos que arribaven fins a terra i que cobrien completament els braços i les espatlles. 
  • La roba dels homes:  Variava depenent del tipus de treball que fessin, però era gairebé sempre molt simple i incloïa pantalons llargs i una camisa senzilla.

Tipus de criats:

Majordom: Ocupava un dels llocs més importants entre els criats de la casa. Tenia freqüentment la responsabilitat de gestionar i dirigir als altres criats. Els majordoms havien d'estar nets i utilitzar roba fosca simple però elegant i regularment incloïa guants blancs.

  • Roba:Tenia que ser semblant a la de l'amo, però menys elegant.

Donzella: Les donzelles de la casa van prendre la posició de cap de la cura de la llar.

  • Roba: Portaven vestits llargs, negres i a vegades davantal blanc.

Mainadera: Les mainaderes eren considerades en un rang superior sobre les donzelles i altres criats i tenien privilegis i llibertats extres.

  • Roba: Solien vestir vestits de color blau amb un davantal blanc i un bonete blanc.

Els horaris que seguien durant el dia els diferents criats va des de les 6 del matí fins a les 11:15 que anaven a dormir.

HORARI D'UNA CRIADA VICTORIANA

06:00 Encendre l'estufa i començar a preparar l'esmorzar

08:00 Unir-se a la família per a les pregàries i començar a servir l'esmorzar

09:15 Retirar i netejar l'esmorzar

10:00 Discutir els menús amb la senyora de la casa

10:30 Fer la sopa, preparar les espècies i començar a fer el dinar

12:00  Servir el menjar

12:45  Retirar i netejar el menjar

01:30  Netejar l'estufa a fons (Dimarts, Dijous); Coure (dimecres / dissabte); Polir la
plata (Dilluns); Rentar la porcellana xinesa (Dissabtes alterns)

04:30  Preparació del Te

05:00  Començar a preparar el sopar

08:00  Servir el sopar

09:30  Neteja de els plats del sopar i la cuina (ajudada per les altres criades en torn rotatiu)

11:15  Anar a dormir.

Aquí us deixo webs per ampliar informació:



Espero que us hagi agradat i fins al proper detallet d'història.

Salutacions :3


lunes, 22 de julio de 2013

" Detallets d'història" La mortalitat infantil :(

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre la mortalitat infantil. En l'època victoriana, desgraciadament, hi havia molta mortalitat infantil deguda a varietat de coses, tot seguit explicarem les diverses raons.

La mortalitat infantil en l'època victoriana



Abans de la il·lustració, la gent es preocupava molt poc per la vida dels nens. Però a mitjans del segle XIX les classes mitges comencen a agafar consciència de l'existència de la infància com un període privilegiat de l'existència. Els nens deixen d'estar al marge de la vida quotidiana i comencen a conviure amb els pares d'una manera més natural i propera.

A les classes populars no era pas així, els nens estaven destinats a treballar dur des de 
l’ infància y no van poder gaudir d'aquesta etapa de la vida.

Ben entrat el segle XX això canvia, aquest canvi cobra sentit en una època de gran mortalitat infantil, deguda, entra altres coses, a les malalties ( tisis, escarlatina,diftèria,diarrea infantil...) i a la deficient assistència mèdica, a la falta d’higiene i de cures, així com la pobresa vinculada a unes condicions de vida insalubres. Per això miren de millorar les condicions dels parts, es van buscar alternatives a l'abandonament de fills il·legítims, es va lluitar contra l’infanticidi, es va tractar de millorar l’ higiene, es van imposar controls a la indústria alimentaria, etc.

A les classes que s'ho podien permetre, contractaven els serveis d'una nodrissa que cuidava dels nens. Quan es demanava una nodrissa hi havia un seguit d'instruccions:

  • Característiques físiques: Que fes bona olor, que fos corpulenta,que tingués totes les dents, que no fos nerviosa, que no tingui erupcions a la pell o cicatrius, etc.
  • Característiques morals: Caràcter dolç i tranquil·litat habitual de l'ànim.
  • Característiques intel·lectuals: Ocupacions domèstiques, intel·ligència i sentit comú.


Les classes populars, al no poder permetre’s una nodrissa, deixaven els nens en mans de coneguts que sovint els alimentaven amb biberons en mal estat. Pasteur, a partir de 1888 va millorar els aparells esterilitzadors, però fins a arribar aquí , van tenir que morir molts nens.

Els pares que perdien els fills, ja ben entrat el segle XIX, entraven en un estat de sofriment molt gran. La religió ajudava a afrontar el moment, esperant un retrobament a l'altre vida.

També era molt popular tenir records dels que se n'havien anat: tros de cabell o joies amb cabell, màscares funeràries o retrats.

Aquí us deixo enllaços per ampliar informació:


Pobres les famílies d'aquella època amb la mort de tants nens :(

Espero que us hagi agradat l'entrada i fins al pròxim Detallet.

Salutacions. :D



lunes, 15 de julio de 2013

"Detallets d'història" el menjar.

Hola a tots, avui el tema que tractarem serà el dels àpats que la gent de l'època victoriana solia fer.
El menjar



Com avui dia , en l'època victoriana l'esmorzar era l’àpat més important del dia. En aquella època, l'esmorzar era el primer plat fort al que arribarien a succeir 9 més.

Les classes mitjanes i baixes no poden permetre’s excessos. L'esmorzar era molt substanciós perquè aguantessin fins al sopar que era el segon àpat més substanciós.

Tipus d'aliments segons la zona:

El camp: Era el lloc on millor s'esmorzava, es disposava amb facilitat de fruita fresca, llet, carn o ous frescos.

La ciutat: No era el lloc on es menjava millor però es trobaven altres coses com pans torrats, pernil, melmelada i te.

Depèn de la classe social es podia menjar millor o pitjor.

Classe social alta: Els esmorzars eren molt abundants i molt variats així que, com s'ho prenien amb calma, es podien allargar varies hores.

  • Aliments: El porridge, amb crema i mantega, kipper ( salmó o arengada salada i fumat), pastissos de carn, crema de fruites ( també es feia servir com a farcit d’empanades i cassoletes), pa resen fet, mel i café eren altres delícies que solien aparèixer a les abundants taules dels esmorzars victorians.


Classe treballadora: La dieta d'aquesta classe social era molt pobre comparada amb l'alta, menjaven aliments bàsics i poc més.

  • Aliments: Solien menjar per sopar un tros de pa i una ceba, també solien menjar patates, una mica de mantega, formatge o bacon, i te amb sucre.


L'alimentació en aquesta època no era gaire saludable, l'esmorzar era molt pesat i menjaven massa carn i aliments amb grasses.

Per últim cal afegir la tradició del te. Es va introduir en el segle XVII, les classes altes van ser qui la va convertit en una de les tradicions angleses.

L'hora del te:

Normalment el te se servia entre les 4 i les 5 de la tarda, venia acompanyat de scons, crema de llet i sandvitxos de cogombre en rodanxes fines amb la crosta tallada, entre altres coses també es servien galetes, pastissos, coques i panets amb mantega o melmelada.

Aquí uns enllaços per ampliar informació:





Espero que us hagi agradat i ens veiem en el següent detallet d'història.


Fins aviat. :3

jueves, 11 de julio de 2013

Ja queda poc per acabar el fanzine!! :D

Fanzine Shinsedai
Hola a tots, actualment estic col·laborant en un fanzine, amb unes amigues, per vendre'l al saló del manga de Barcelona. En el fanzine hi podreu trobar els meus manga i a més a més una mini historieta que no ha estat penjada enlloc.



Si voleu comprar el fanzine estarem al saló del manga de Barcelona en l’estand firmant exemplars, us hi esperem!

Si voleu seguir l'evolució del fanzine de cara al saló visiteu aquesta pàgina per informar-vos de les novetats:


Últimament estic tenint molts projectes i per això només veieu entrades de comissions i els detallets d'història, espero aviat tornar a penjar més coses sobre els meus manga i altres projectes.


Fins aviat i molts petons.

lunes, 8 de julio de 2013

"Detallets d'història" Els balls.

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem d'un esdeveniment social molt popular a l'època victoriana, els balls.

Els Balls.



En els balls era on la societat victoriana ensenyava el seu millor comportament. Cada cosa allà estava regulada per un codi molt estricte i qui es sortia d'aquest es prenia com una ofensa greu.

Preparatius:

Hi havia varies maneres d'organitzar un ball, la més comú era que varies persones que els hi interessava organitzar el ball es reunissin i triessin un gerent.

Gerent o comitè organitzador: 
S'encarregaven de procurar una sala pel ball, contractar una orquestra de quadrilla , fer els preparatius pel sopar i enviar invitacions  aquí volguessin convidar.

Menjar: 
Les begudes tenien que ser servides als convidats durant el ball, un bar era necessari , servien te i Café, gels, bescuits,pastissos, pastes,gelats i emparedats. Si es servia un sopar es feia en una sala apart. La part amb més substancia , es componia d'aus, pernil, llengua,etc. Les melmelades, la blanc-sarna, la bagatela, la coca espurnejada, etc. s'afegien amb discreció. Res sobre la taula requeria ser tallat; les aus estaven tallades anteriorment, i es mantenien unides per cintes.

La nit del ball:

Venir a l’invitació d'una senyoreta, el cavaller seria puntual a l'hora assenyalada. Per pujar al carruatge ell li donaria la mà a la senyoreta perquè pugés i ell s'asseuria davant d'ella, mai al costat, si no fos el cas que li ho digues. No era obligat anar a l'hora assignada del ball, fins i tot era de moda anar una hora després. Les dones casades anaven acompanyades dels seus marits i les solteres amb la seva mare o amb una acompanyant.
Al baixar del carruatge el cavaller ajudava a baixar a la senyoreta, amb la mà, i la conduïa al guarda-robes de senyores mentre ell anava al de senyors.

El guarda-robes de senyor i de senyora: 
Dins de cada un hi havia varis criats per ajudar a la senyoreta a arreglar-se o al cavaller a guardar els seu abric. També els donaven unes butlletes, dos d'iguals, per enganxar a l'abric o el xal, així alhora de la sortida no hi haurien confusions.

En el saló de ball:

 Els gerents donaven l'ordre a l'orquestra perquè comencés a tocar.

Preferències de ball dels cavallers: 
 Normalment els cavallers es fixaven en la bellesa de les noies de la sala. Els cavallers entraven a la sala i si estaven acompanyats conduïen a la senyoreta a un seient. Es procuraven un programa per a ells i la seva acompanyant, ell la presentava als seus amics i tots escrivien els seus noms en el carnet de ball de la senyoreta. El cavaller tenia que ballar primer amb la senyoreta que l'acompanyava i després podia cedir el seu lloc a un amic.

Preferències de ball de les senyoretes: 
Les senyoretes no podien rebutjar cap invitació d'un cavaller si no fos que ja hagués promès un ball a un altre cavaller. Les senyoretes més sol·licitades podien ajudar a altres menys afortunades recomanant-les  a algun dels cavallers amb qui havia ballat. Les senyoretes tenien que mostrar-se reservades i no mostrat cap preferència per ningun cavaller.

Les amfitriones de la casa procuraven que totes les senyoretes ballessin.

Presentació:

Quan un cavaller era presentat a una senyoreta tenia que vigilar com es presentava, les senyoretes eren molt susceptibles amb la primera impressió. Si ella acceptava el cavaller apuntava el seu nom al carnet de ball, feia una reverència i es retirava.

El ball:

Els cavallers intentaven entretenir a les senyoretes amb qui ballaven parlant de diferents temes, un cop acabat la tornaria  aportar al seu seient. Un cavaller no podia comprometre més de 4 balls a una senyoreta, tenia que deixar-la ballar amb altres senyors o amics que arribessin tard.

El final del ball:

Al finalitzar el ball els convidats abandonaven sigil·losament la casa per no molestar als amfitrions. Era de bona educació fer una visita al llarg de la setmana per conversar sobre lo agradable que havia sigut la vetllada o simplement deixar una targeta.


Aquest cop ha sigut llarg el contingut, però, espero que us hagi agradat i interessat el tema tractat aquesta setmana.

Aquí us deixo més informació:





Salutacions i fins la setmana que bé. :3

lunes, 1 de julio de 2013

"Detallets d'història" Les temporades socials a Londres. :3

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre les temporades socials que se celebraven a Londres en l'època victoriana.

Les temporades socials a Londres en l'època victoriana.



Les temporades socials a Londres han format part de la seva cultura des del segle XVII.

Normalment la funció d'aquests tipus d'esdeveniment era la recerca de matrimoni per part de les joves, les ajudaven les seves mares o protectores que les aconsellaven per donar la millor impressió possible.

La temporada era relativament curta, va des de finals de Març principis d'abril a començaments d'Agost.

Se solien fer una gran diversitat d'entreteniments:

Març - Abril 
  • The Grand National (se celebra un dissabte a principis d'abril) la competició eqüestre de carreres d’obstacles més famosa de Gran Bretanya. 
  • Les sessions del Parlament (Després de Pasqua) Comença la temporada a Londres. 
Maig

  • Obertura de l'exposició d'estiu a la Reial Acadèmia de les Arts: s'hi podien veure tot tipus d'exposicions i indicava l'inici dels balls a la cort i concerts de gala.
  • S'obria la temporada d'òpera al Covent Garden(Royal Opera House): representaven tot tipus d'òpera i també ballets.
Juny

  • Carreres de Derby a Epsom:(primer cap de setmana de Juny) la primera gran carrera de cavalls de la temporada.
  • Processió de vaixells d'Eton: (se celebrava  el 4 de Juny) Se celebrava l'aniversari del Rei George III.
  • Carreres d'Ascott: (tercera setmana de Juny) Era la carrera de cavalls més popular de Gran Bretanya.
Juliol

  • Reial Regata de Henley: (primera setmana de Juliol) Competició de rem en el Tàmesis.
  • Campionat de cricket entre Harrow contra Eton; Oxford contra Cambridge: (campionat anual)
  • Carreres de cavalls de Goodwood: (duraven 5 dies)
Agost

  • Setmana de Cowes: (principis d'Agost) era la regata més llarga.
  • 12 d'Agost: fi de la temporada a Londres.
Esdeveniments privats de la temporada:

  • Balls:era l'esdeveniment més popular de la temporada.
  • Recepcions: Es feien per relacionar-se les grans personalitats de la vida política de la Gran Bretanya.
  • Esmorzars,dinars a l'aire lliure, festes al jardí i sopars.
  • Vetllades musicals.
  • Visites per prendre el té.
  • Concerts, obres de teatre i òpera.
  • Passejar per Hyde Park.
Aquí us deixo webs per ampliar informació:



Espero que us hagi agradat i ens veiem en el pròxim detallet d'història.

Fins aviat.