"Detallets d'història" El Festeig

Hola a tots, avui en els "Detallets d'història" us parlaré sobre el festeig, on les joves eren festejades per els pretendents més selectes. Fins a certa edat les noies no eren presentades en societat així que en el moment d'assistir-hi ho havien de fer amb roba nova i de lo més elegant.

El Festeig

Sortir durant el festeig

Poder sortir per a les noies victorianes representava haver acabat els estudis i estar oficialment disponible en el mercat matrimonial. Les circumstàncies financeres o de la família podien accelerar o retrasar el debut de la noia, encara que se la presentava quan tenia uns disset o divuit anys. Per l'ocasió, la jove havia de fer-se un guarda roba nou per lluir lo més bé possible, davant del seu públic.

Una noia estava sota la protecció materna els primers anys de la seva vida social. Utilitzava les targetes de visita de la seva mare o d'algun altre parent femení si la seva mare estigués morta. Aquesta persona feia al mateix temps de caravina, ja que a les noies no se'ls permetia sortir soles i molt menys en companyia del sexe oposat.

El festeig avançava per passos, amb la primera conversa de la parella, la primera sortida junts( amb la caravina, que els seguia a menys distància de la que els hauria agradat), i finalment fent-se companyia mútuament quan l'atracció mútua ha estat confirmada. Però un cavaller tenia que anar amb compte en els primers passos del festeig. 

Si li presentaven una senyoreta amb l'objectiu de ballar no pot esperar que passi a ser directament un conegut de la noia en qüestió, si ambdós coincidien per el carrer. El cavaller tenia que esperar resignat a que un amic comú els tornés a presentar altre cop. Cosa que només podia succeir si la noia en qüestió donava el concentiment de tornar a ser presentada altre cop.

Com veieu no era gens fàcil conquistar a una noia victoriana, així que els pretendents tenien que fer mans i mànigues per aconseguir-ho. En el següent "Detallet d'història" seguirem parlant de les fases que havien de seguir per conquistar la seva futura parella. Així que espero ens veiem la pròxima vegada i seguiu gaudint de les meves entrades.

Salutacions ^^

“Detallets d’història” Les aspiracions dels fills

Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui seguirem parlant de la relació que tenen els pares amb els seus fills i de com influïen en el seu futur.

Les aspiracions dels fills

 

El nen tancat: 

Molt sovint en l’època victoriana els pares intentaven complir els seus somnis i esperances a través dels seus fills. Si els pares volien ascendir socialment obligaven al fill a seguir estrictes normes i apuntar-lo a llocs per aconseguir aquest fet.

Quan els fills no aconseguien aquests objectius o no volien complir-los els pares s’emportaven una decepció i les ambicions familiars es desmoronaven. Els fills se sentien culpables i mai podrien pagar el deute o reparar la traïció. Els camins dels hereus no eren gens senzills.

A partir del 1850 si l’hereu moria s’anava de dol com si ell fos un adult. Es plorava en l’intimitat, mentre s’admirava el penjoll que contenia els seus cabells. L’hereu era molt important per el futur de la família i el llinatge.

L’adolescència, edat crítica:

Entre la primera comunió i el batxillerat, la pubertat era ignorada en èpoques anteriors. El servei militar per als nois i el matrimoni per les noies, es dibuixa un període on l’incert i els riscos eren el plat principal.

Es despertava quan les passions floreixien i també el perill per la societat. Els adolescents eren narcisistes, els encantaven els miralls i no prestaven atenció a res més de la societat. La pubertat és àmpliament estudiada pels metges, tan per part de les noies com els nois.

Seguirem explicant més àmpliament el tema de l’adolescència i quines repercussions causava en la societat i en les famílies, seguiu llegint cada setmana els detallets d’història i gaudiu de l’infinitat de curiositats de l’època.

Salutacions

“Detallets d’història” Les manifestacions d’afecte i el comportament dels nens a l’escola

Hola a tots, avui seguirem explicant coses relacionades amb els nens, com eren tractats en la família i com es comportaven a l’escola.

Les manifestacions d’afecte i el comportament dels nens a l’escola

Moixaines i familiaritat:

Les relacions entre pares i fills varien molt de la ciutat al camp, on casi no s’aprecien les manifestacions de tendresa, d’acord amb els medis socials, les tradicions religioses o fins i tot polítiques. 

On s’aprecia més es en les classes burgeses que toleren i fins hi tot busquen aquest tipus d’afecte entre pares i fills, ja que viuen en un ambient ideal per que passi. Un altre signe de proximitat entre pares i fills es el fet de que es començava a tutejar els fills.

Els càstigs corporals:

En els mitjans burgesos, més encara que els aristocràtics, casi mai es castiga als nens dins de casa. Subsisteixen , asclar, en algun lloc o altre, algunes bufetades o disciplines, però augmenta la seva reprovació. On persisteixen es en els col·legis o en alguns liceus, que pretenen imposar una disciplina militar. Cada cop més els adolescents es revelaven contra aquesta manera d’educar.

Cap al 1881 es va dictar una llei on deia clarament que no es podia infligir cap càstig corporal. En canvi en el camp, en les classes populars urbanes , plouen els cops. Pallisses o bufetades estan perfectament admeses, amb la condició que no traspassin certs límits; amb les mans nues la major part del temps, ja que l’ús del pal o el fuet es reserva als Mestres de taller, com una senyal d’exterioritat física. Haver estat apallissat forma part dels records de l’infància obrera del segle XIX. 

En els tallers més que en les fabriques, l’aprenent rep fàcilment una bona bufetada dels obrers adults que li estan ensenyant l’ofici. La virilitat esta fabricada a base de violència física, alguns creuen que es necessària. Però cada cop més adolescents es revelen contra aquestes practiques.

Seguirem parlant sobre curiositats dels nens i el seu entorn en el pròxim “Detallet d’història”, espero que us hagi agradat la informació que he recopilat aquí i gaudiu de més en la següent entrada.

Salutacions ^^