Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre la
mortalitat infantil. En l'època victoriana, desgraciadament, hi havia molta
mortalitat infantil deguda a varietat de coses, tot seguit explicarem les
diverses raons.
La mortalitat infantil en l'època
victoriana
Abans de la il·lustració, la gent es
preocupava molt poc per la vida dels nens. Però a mitjans del segle XIX les
classes mitges comencen a agafar consciència de l'existència de la infància com
un període privilegiat de l'existència. Els nens deixen d'estar al marge de la
vida quotidiana i comencen a conviure amb els pares d'una manera més natural i
propera.
A les classes populars no era pas així, els
nens estaven destinats a treballar dur des de
l’ infància y no van poder gaudir
d'aquesta etapa de la vida.
Ben entrat el segle XX això canvia, aquest
canvi cobra sentit en una època de gran mortalitat infantil, deguda, entra altres
coses, a les malalties ( tisis, escarlatina,diftèria,diarrea infantil...) i a
la deficient assistència mèdica, a la falta d’higiene i de cures, així com la
pobresa vinculada a unes condicions de vida insalubres. Per això miren de
millorar les condicions dels parts, es van buscar alternatives a l'abandonament
de fills il·legítims, es va lluitar contra l’infanticidi, es va tractar de
millorar l’ higiene, es van imposar controls a la indústria alimentaria, etc.
A les classes que s'ho podien permetre,
contractaven els serveis d'una nodrissa que cuidava dels nens. Quan es demanava
una nodrissa hi havia un seguit d'instruccions:
- Característiques físiques: Que fes bona olor, que fos corpulenta,que tingués totes les dents, que no fos nerviosa, que no tingui erupcions a la pell o cicatrius, etc.
- Característiques morals: Caràcter dolç i tranquil·litat habitual de l'ànim.
- Característiques intel·lectuals: Ocupacions domèstiques, intel·ligència i sentit comú.
Les classes populars, al no poder permetre’s
una nodrissa, deixaven els nens en mans de coneguts que sovint els alimentaven
amb biberons en mal estat. Pasteur, a partir de 1888 va millorar els aparells
esterilitzadors, però fins a arribar aquí , van tenir que morir molts nens.
Els pares que perdien els fills, ja ben
entrat el segle XIX, entraven en un estat de sofriment molt gran. La religió
ajudava a afrontar el moment, esperant un retrobament a l'altre vida.
També era molt popular tenir records dels
que se n'havien anat: tros de cabell o joies amb cabell, màscares funeràries o
retrats.
Aquí us deixo enllaços per ampliar
informació:
Pobres les famílies d'aquella època amb la
mort de tants nens :(
Espero que us hagi agradat l'entrada i
fins al pròxim Detallet.
Salutacions. :D
No hay comentarios:
Publicar un comentario