Col·laboració amb els autors d'Amilova!! ^^

Ara que per fi he acabat el fanzine ja podreu anar veient amb normalitat les noves entrades dels meus manga, qui estigui a prop els dies del saló del manga pot venir a comprar el nostre fanzine i conèixer els autors.

Seguidament us mostro la col·laboració que hem fet els autors d'Amilova, on cada imatge es una part del dia diferent, jo he fet la pijama party!!!!

Espero que us agradi i visiteu la pàgina d'Amilova on hi han molt bons autors i els meus manga.

Fins aviat. :D

"Detallets d'història" El Monocle :D

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre els monocles. El monocle era popular entre els cavallers rics de classe alta, encara que el seu ús no es va ampliar fins a ben entrat el segle XIX.

El Monocle

El monocle es una lent que ajusta la visió d'un sol ull, consisteix en una lent circular amb augment. En molts casos està emmarcada amb un anell de filferro que té una cadeneta o cordill que se subjecta a la roba per no perdre'l.

Estil

Hi han tres estils:

• El primer, desenvolupat l'any 1830, consisteix en un anell circular de metall amb una lent que s'ajusta a l'ull.
• El segon, desenvolupat l'any 1890, en aquest cas el marc tenia una mena d'extensió anomenada galeria, que podia allunyar la lent de l'ull i així evitar que freguessin les pestanyes.
• El tercer, popular a començaments del segle XX, no te marc i estava dissenyat amb unes bores serrades per augmentar la subjecció.

Usuaris del monocle

Normalment estava associat a cavallers rics de l'aristocràcia i no solia faltar en la seva vestimenta, juntament amb el frac i el barret de copa. Altres que també solien estar associat com els militars alemanys.

El monocle va tenir uns immensa popularitat a finals del segle XIX i va anar desapareixent amb els avenços en oftalmologia.

Espero que us hagi agradat i ens veiem en el pròxim detallet d'història. ^^

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Mon%C3%B3culo

" Detallets d'història" Defensa personal, el Bartitsu :D

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre el Bartitsu. Aquesta modalitat de defensa personal era popular a l'època i l'utilitzaven tan homes com dones.

El Bartitsu

 Un cavaller o una dama, no podia saber mai si de sobte algú els podia fer mal, per això sempre han d'estar preparats per defensar-se amb qualsevol element que tinguin a mà. A finals de segle XIX i principis del XX es va inventar l'art del Bartitsu, o defensa amb bastó.

Aquest art marcial és molt complexa i elaborat, pot convertir el paraigües o el bastó en un instrument d'esgrima, apart d'això pot combinar tècniques de judo, la boxa francesa i el jujutsu. El seu creador  Edward William Barton-Wright, va fundar el Bartitsu club per ensenyar aquest art, però al final va acabar tancant per diverses raons.

A mesura que els cavallers i les dames van deixar de fer servir els bastons i els para-sols, el Bartitsu va anar desapareixent, però a partir de l'any 2002 va tornar a ressorgir.

Aquí us deixo un enllaç on explica les diferents tècniques del Bartitsu ( està en anglès, però amb el traductor es pot llegir bé):

http://www.elite-fighters.com/library/rarebooks/fighting_cane/cane_fighting1.htm

Informació sobre el Bartitsu club:

http://es.wikipedia.org/wiki/Bartitsu

On he tret la informació de la tècnica pas a pas:

http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=23&t=1936

Espero que us hagi agradat i us divertiu llegint, fins al pròxim detallet d'història. :D

L'avatar nou pel fanzine!! ^^

Hola a tots, avui us porto el nou avatar que faré servir en la presentació d'autors del fanzine Shinsedai. Aquest cop l'avatar va vestit amb una vestimenta de moda imperi de l'època de la Regència a Anglaterra.

Com faig manga històrics actualment, va vestida adequadament per l'ocasió, en els diferents manga que faig i faré anirà vestida de manera diferent.

Aquí la teniu ^^

"Detallets d'història" Les sabates d'home ^^

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre les sabates que lluïen els homes de l'època victoriana.

Sabates d'home

 Els homes de l'època victoriana solien portar roba molt formal i conservadora i  ja s'havien deslliurat de les botes de muntar dels inicis del segle XIX, ara es portaven els botins curts.

Els carrers de Londres eren molt bruts i plens de paràsits, per això els dandis de l’època es tenien que protegir els peus de la brutícia.

Les botes clàssiques de cuir de polaina curta eren les preferides, amb una part desmuntable de tela per protegir el peu i el turmell de la vida urbana.

Tipus:

• Botes chelsea: Conegudes com les botes del distribuïdor, són fàcilment identificables pel seu revestiment elàstic, que va des de just per dalt de la vira de la part superior del calçat.
• Botes Paddock: Aquesta bota de cuir de turmell alt i acordonada era perfecte per passejar pel camp, però mai es portaria en ninguna reunió social.

Com veieu cap cavaller de l'època no es podia resistir a dur alguna d'aquests botins en el seu vestuari habitual.

Aquí us deixo uns enllaços per ampliar informació:

http://www.ehowenespanol.com/epoca-victoriana-botas-masculinas-info_311388/

http://anacronicos.foroactivos.net/t1113-duda-zapatos-o-botas-en-la-epoca-victoriana

http://es.paperblog.com/las-historias-del-calzado-parte-dos-837379/

Espero que us hagi agradat i fins el proper detallet d'història. :D

" Detallets d'història" El llenguatge dels ventalls :D

Hola a tots, en el detallet d'història d'avui parlarem sobre el llenguatge dels ventalls. A l'època victoriana  els ventalls eran un accessori molt comú entre les dones, era indispensable portar-los en les reunions socials.

El llenguatge dels ventalls

Aquest llenguatge es feia servir per enviar missatges a l'amant sense que ningú se n'adonés, era molt complexa d’aprendre i s'utilitzava en certes ocasions.

Hi havien diversos llenguatges del ventall, però sovint recorrien a un codi de gestos conegut universalment.

Posicions:

• El ventall sobre el cor: Has guanyat el meu amor.
• Tancar el ventall tocant-se l'ull dret: Quan et podré veure?.
• El numero de vares ensenyades es la resposta a una pregunta numèrica, tipus: a quina hora ?.
• Ventall semi obert pressionant els llavis: Pots fer-me un petó.
• Tapar-se l'orella esquerra amb el ventall semi obert: No revelis el nostre secret.
• Fer moviments amenaçadors amb el ventall tancat: No siguis tan imprudent.
• Les dos mans juntes aguantant el ventall obert: Oblidem.
• Amagar els ulls darrere del ventall obert: T'estimo.
• Fer lliscar el ventall per la galta: T'estimo.
• Deixar lliscar pels ulls: ves-te’n sisplau.
• Deixar lliscar sobre el front: Has canviat.
• Aguantar-lo sobre els ulls  amb la mà dreta: Segueix-me.
• Aguantar-lo sobre els ulls amb la mà esquerra: Busco coneixement.
• Canviar-lo a la mà dreta: Ets un agosarat.
• Llençar-lo amb la mà: T’odio.
• Moure'l amb la mà dreta: Estimo a un altre.
• Presentar-lo tancat: M'estimes?
• Tocar la vora amb el dit: Vull parlar amb tu.
• Recolzar sobre la galta dreta: Si.
• Recolzar sobre la galta esquerra: No.
• Obrir-lo i tancar-lo varies vegades: Ets cruel.
• Deixar-lo penjant: Seguirem sent amics.
• Ventar-se a poc a poc: Estic casada.
• Ventar-se seguit: Estic promesa.
• Obrir-lo a poc a poc: Espera’m.
• Obrir-lo amb la mà esquerra: Vine i parla amb mi.
• Colpejar-lo tancat sobre la mà esquerra: Escriu-me.
• Semitancat a la mà dreta i sobre l'esquerra: No puc.
• Obert tapant la boca: Estic sola.
• Tancar un ventall completament obert lentament: Promet-ho casar-me amb tu.
• Posar el ventall darrere el cap: No m'oblidis.
• Posar el ventall darrere el cap amb el dit allargat: Adéu.
• Portar el ventall obert en la mà dreta: Ets massa fervent.
• Portar el ventall obert en la mà esquerra: Vine i m'expliques.
• Fer moviment ràpids amb el ventall sobre la mà esquerra: T'estan vigilant.

Com veieu les dones d'aquella època es tenien que aprendre més d'una cosa per les estrictes regles socials. 

Aquí unes webs d’interès:

http://encasadetiagretel.blogspot.com.es/2011/01/los-abanicos-en-la-era-victoriana.html

http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=10&t=957

http://gabinetedeprotocolo.blogspot.com.es/2013/08/un-whatsaap-de-la-epoca-victoriana-el.html

Espero que us hagi agradat i fins el proper detallet d'història.

Fins aviat. :3

"Detallets d'història" la salutació

Hola a tots, en aquest detallet d'història d'avui parlarem sobre que tan correcte havia de ser la manera de saludar de les dames i els cavallers de l'època victoriana.

La salutació

En la manera de saludar es veia l'educació i l’elegància de les dames i cavallers d'aquella època.

Tot seguit les diferents regles que havien de seguir a l'hora de saludar:

• La presentació no podia ser ni amistosa ni familiar
• la dona serà qui digui la modalitat del petó i el cavaller mai s'avançarà a la salutació
• les dames mai oferien la seva mà al ser presentades a un cavaller, sempre  saludaven inclinant el cap i dient un " m'alegro de conèixer-lo" o " és un plaer conèixer-lo, senyor"
• Els cavallers podien fer un petó a la mà de la dama , al front o a la galta.
• Petó a la galta era una manera de saludar molt intima:

1. Entre Homes: es fregaven  lleument les galtes, en cas de contacte amb els llavis seria en caire familiar.
2. Entre les dones estava molt estes com a forma de salutació
3. En tot cas havia de ser sec i silenciós.

• L'home adoptaria una postura bastant formal, amb els peus junts i les cames rectes. Una expressió digna i dreta.
• L'home ha d'inclinar-se sobre la mà de la dona , que l'aixecarà sense forces per facilitar el gest.
• Ell la portarà cap a la seva boca amb suavitat i decisió, sense forces.
• Per fer el petó a la mà no hi havia d'haver cap obstacle entre mig, l'home havia d'estar davant la dona.
• Mai s'havia de fer aquesta salutació només a certes dones, a menys que sigui una recepció molt solemne llavors només calia que en fes a l’amfitriona i a les dones de més edat.
• Mai s'havia de mirar fixament durant grans períodes de temps sinó es podia donar l'afecte d'hostilitat o de desig d'arribar a un contacte més íntim.
• Un home mai baixarà la vista per sota de la cara d'una dona.
• Quan donar un petó a la mà es veia excessiu es feia servir un altre gest. Acostar la mà de la noia i fer un gest amb el cap , aquest era adequat per senyoretes molt joves.
• Es tenia que posar de en peus davant d'una persona gran o d'una de més rang.

Buuff quantes normes, no recordar-se'n d'alguna era molt mal vist.

aquí us deixo uns enllaços per ampliar informació:

http://www.sociedadaugusta.com/AUGUSTA/viewtopic.php?f=10&t=192

http://www.protocolo.org/internacional/europa/protocolo_en_el_reino_unido_inglaterra.html

Espero que us hagi agradat i fins al proper detallet d'història. :3