Com ja vaig esmentar en l’entrada
anterior continuem amb els membres de la família i les seves
tasques. Aquest cop ens centrarem en la figura del pare, el
que tenia l’autoritat a la família, en les seves funcions i
el que representava.
El Pare
La figura del pare
El pare es la figura d’autoritat
a la casa, es el que domina, el dret, la filosofia i la política
contribueixen a reafirmar i justificar la seva autoritat.
El pare també es el que atorga
el nom.
El codi dels drets de l’home
El codi civil estableix la superioritat
absoluta del marit en la parella i del pare en la família,
així com la incapacitat de la dona i de la mare.
El marit deu protecció a la seva dona
i la dona obediència al seu marit.
La dona no pot ser tutora ni asseure’s
en un consell de família, es prefereix a parents llunyans i
barons.
Si abandona la casa conjugal , pot ser
reconduïda de nou a ella per la força pública i obligada a complir
els seus deures.
La dona adúltera pot ser condemnada a
mort perquè amenaça en atemptar contra lo més sagrat de la
família: la descendència legítima.
Per exemple en Gévaudan es toleraven
les aventures, però s’espiava els embarassos. No hi havia
indulgència per la dona culpable d’un naixement il·legítim.
L’home adúlter no corria ningun risc
i gaudia de descarades complicitats.
No es podia descobrir la paternitat, la
moral exigia el matrimoni del progenitor amb la noia que havia deixat
embarassada.
La dona no podia fer us dels seus béns
ni del seu salari fins el 1907, abans es donava tot al marit.
L’home es podia prendre la justícia
per la seva mà. L’home podia matar a la dona en virtut de la
justícia paterna, també es podia aplicar als fills.
Es tenia que demanar permís al pare
per casar-se abans dels 25.
El pare pot fer detenir als seus
fills i fer servir la presó de l’estat. Els pot deixar tancats
durant mesos i si els seus pares no els reclamaven els tancaven en un
correccional fins a la majoria d’edat.
Bojos, dements i imbècils, privats
dels seus drets de ciutadans podien ser tancats si la família ho
reclamava.
Moltes dones podien ser tancades per
boges i els qui ho demanaven són, de fet, homes.
Els poders del pare
El pare tenia poder tan en lo
públic com en lo privat.
A casa el seu poder eren els diners, es
ell qui reglamentava els gastos de la casa, dipositant una suma
global en la seva dona, freqüentment molt justa.
Si la dona gastava molt el marit la
renyava.
Encara que fos generós, el pare
exerceix, per tant, control i poder.
Les decisions fundamentals corresponien
al pare.
Hi havia molts matrimonis arreglats per
el pare i a la mare li corresponia consolar a les seves filles.
Els arguments del pare es basaven en la
ciència i la raó, en contra de les dones obedients i de poques
llums, massa sensibles al sentiment, temptades per la passió i
acusades per la bogeria.
El pare tenia dret a vigilar les
relacions, les sortides, les anades i vingudes i la correspondència
de la seva dona.
Les dones lluitaven per els seus drets
i per evitar que els seus marits llegissin cartes confidencials.
Fins aquí la primera part de la figura
del pare, on veiem que tenien carta blanca per fer de tot
sense gaires represàlies i que eren molt importants per a la
família. En el següent detallet d’història seguirem
explicant més coses sobre la figura paterna i les seves
característiques.
Espero que us hagi agradat i seguirem la setmana
que bé.
Salutacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario