Hola a tots, avui en el detallet d'història parlarem sobre la
manera correcte de comportar-se a la taula. En l'època victoriana hi havien un
seguit de normes que tenies que seguir per ser un bon amfitrió en els diferents
dinars i sopars que podia tenir una família al llarg de la seva vida.
Coses com precipitar-se a asseure’s a la
cadira, fixar la mirada en el menjar, tindre un aire llaminer, començar a
menjar abans que els altres, moure molt les mans, són coses que fan posar en
ridícul a qui ho fa.
Com a bon amfitrió, ha de ser agradable i
correcte perquè als convidats els sembli un home que es recordarà amb gust i
que captarà l'atenció de qui ha fet el favor de servir en perfectes condicions.
Aquí exposo les diferents normes que s'ha
de seguir per donar una bona impressió i comportar-se bé a la taula:
- No servir-se dos plats amb la mateixa cullera, forquilla o ganivet, i menys amb la cullera comú.
- No esquitxar amb la salsa a les persones que tens al costat.
- No tacar les estovalles al trinxar o quan serveixis el vi, ni els tovallons a la força de netejar-se la boca i els dits.
- No trencar, xuclar ni colpejar els ossos per treure'n la medul·la o embrutar-se els dits, ni agafar el menjar amb ells.
- No fer soroll mastegant o bevent.
- No menjar ràpid ni a poc a poc, perquè lo primer indica que només ha anat a menjar, i lo segon que no li agrada el menjar.
- No olorar els plats ni posar pegues als guisats, les carns, etc.
- No partir el pa amb les dents ni en molts trossos.
- No bufar les viandes, les sopes, etc., sinó esperar a que es refredin.
- No fer bromes pesades ni tocar a ningú amb el peu.
- No estar sempre callats ni treure conversacions tristes, si festives; però amb educació, cuidant sempre d'evitar personalitats.
- No netejar-se les dents amb la forquilla o el ganivet.
- No menjar de tots els plats sense excepció, perquè el poden tatxar de golafre o llaminer.
- No mostrar preferència per ningun plat sense donar raons que la sustentin.
- No dir les pegues que per casualitat fa l’encarregat de servir i trinxar.
- No esternudar, tossir, ni mocar-se sobre la taula, sinó a un costat i posant-se el mocador a la boca.
- No trobar a faltar certs plats, encara que mai els hagi vist, i molt menys sobre l’abundància i escassetat dels mateixos.
- No asseure’s ni aixecar-se de la taula abans que la majoria ho faci.
Espero que us hagi agradat les diferents
normes que les senyores i els senyors tenien que seguir en els dinars o sopars
socials. Espero que us hagi agradat i ens veiem en el pròxim detallets
d'història.
Salutacions des de la taula amb educació.
^^
No hay comentarios:
Publicar un comentario