“Detallets d’història” Els primers passos de l’infància i un incís en l’educació

Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui seguirem parlant sobre l’infància i els diferents mètodes que tenien d’educació diferenciat per el sexe. La diferencia entre la gent humil i la gent de classe alta es reflecteix en l’educació que reben els seus fills.

Els primers passos de l’infància i un incís en l’educació

L’univers asexuat de la primera infància:

El tema dels nens petits sempre s’ha reservat a les mares, y per tant havia sigut feminitzat: els nens i les nenes anaven vestits igual, amb vestit i cabells llargs fins als 3-4 anys o més encara.

Les joguines per als nenes es van anar fent cada cop més populars amb el temps. A les classes acomodades n’hi havia en abundància i a la ciutat començaven a proliferar els grans magatzems que tenien seccions corresponents per a cada joguina. En canvi al camp no era tan popular, la gent més humil i treballadors feien ells mateixos les joguines, encara que comportessin riscos com ara que el nen es fes mal amb alguna part.

Les nines van ser molt populars, al començament bastant asexuades eren importants en el univers infantil y estaven destinades a la distracció.

Educació( un petit incís):

L’educació primària, molt poc institucionalitzada, anava a càrrec de les mares, incloent l’aprenentatge de la lectura on s’utilitzava el mètode Jacotot. L’educació dels nens i les nenes es diferencia amb l’edat. En el cas dels nois entra en escena el pare, complint la funció de preceptor en el cas de les classes burgeses, així com de Mestres d’aprenentatge professional o de cap d’equip en les famílies obreres. L’atenció que es dedica a les filles es excepcional, menys en alguns ambients intel·lectuals, amb freqüència protestants. Alguns dels nois i de les noies van cap a Alemanya per perfeccionar els seus estudis i es col·locaven en bones posicions tals com preceptors o institutrius en famílies angleses o alemanyes.

En les filles es desenvolupaven més els sentiments paterns, sense la competitivitat que oposa entre sí dos fills. No falten les jovenetes que amb ganes d’emancipar-se es decideixen, en contra de la seva mare i del que representa, pel model masculí. Algunes de les relacions entre familiars eren tenses i desagradables, però en altres casos tota la família es portava de meravella, com passa també avui en dia.

El paper de les filles:

Les mares de classe burgesa tenien el deure i l’obligació de cuidar de les seves filles, eren les encarregades d’educar-les perquè es poguessin casar adequadament. Les instruïen per iniciar-les en el món, en la moral i en Déu. Les mares tenien una pesada missió: casar a les seves filles. Era com una carrera, les noies tenien que ser presentades i assistir a multitud de balls i recepcions, apart de les classes de piano i les de brodat sense un altre objectiu que aquest.

En el camp on vivien les classes humils i treballadores, l’aixovar materialitza i simbolitza totes aquestes preparacions pel matrimoni. Les filles més grans i properes a ocupar el seu lloc són les que més afecta la mort d’aquesta.

Com veieu la diferencia entre l’educació que rebien les noies, per part de la seva mare, com la que rebien els nois era molt diferent. Alguna d’aquestes accions, per part dels pares, podia causar malestar als fills que volguessin alguna cosa diferent. 

Seguirem explicant més coses sobre l’entorn dels nens i més coses sobre l’educació en el següent “Detallet d’història”, espero que us hagi agradat.

Salutacions :3