"Detallets d'història" El festeig, una negociació important. ^^

Hola a tots, avui en el "Detallet d'història" d'avui seguirem parlant sobre el festeig i les diferents normes que tenien que seguir fins arribar al matrimoni.

El festeig, una negociació important.

Fins hi tot en el matrimoni hi havien regles. Fins el 1823 l'edat legal per casar-se eren els 21 anys tan per homes com per dones. Després de 1823, els nois podien casar-se amb 14 anys sense concentiment patern i les noies amb 12 anys. La majoria de noies, per això, se solien casar rondant l'edat entre 18-23 anys i això era molt freqüent en les classes altes.

També era il·legal casar-se amb la germana de la muller morta. Tot hi així si que es podien casar amb cosins germans. Tot-hi així a finals de segle l'actitud en vers els matrimonis entre cosins germans canvia.

El matrimoni només era animat dintre de la mateixa classe social. Si algú tenia la intenció d'aspirar a casar-s'he  amb una persona de classe social superior, se'l considerava un presuntuós i un estrany. En canvi si algú es casava amb una persona de classe inferior, es considera-va que la persona s'havia casat per sota de les seves possibilitats.

En els matrimonis de classe alta, les dones venien acompanyades d'una generosa dot i això suposava un al·licient per al matrimoni. Els aspectes financers es discutien obertament, igual que els matrimonis concertats d'avui. Els marits tenien que poder mantenir la dona en el nivell de vida en que ella estava acostumada i les dones per millorar el seu estat social, les que no estaven casades, feien servir la dot com a reclam per possibles pretendents. 

Per a protegir una hereva, els pares podien crear un fons d'inversió, que seria controlat per el tribunal de Chancery Court. Ella tindria accés a la conta si ho sol·licitava, però el marit no podia tocar ni un cèntim.

Estem arribant al final del festeig, per no fer varies entrades seguides del mateix tema aniré alternant i així no es farà pesat llegir sobre el mateix tema. Seguiu llegint els "Detallets d'història" sobre curiositats de l'època victoriana i de la Regència, fins la propera entrada.

Salutacions ^^

Font

Il·lustracions noves del manga Akuun! :3

Hola a tots, avui us porto nous dibuixos dels protagonistes d'Akuun que vaig fer fa uns dies, el més petit va ser improvitzat allà al Saló del Manga passat i el segon el vaig acabar no fa gaire. D'aquí poquet també començaré a penjat cosetes del nou manga Ruth Blydon, que ja tinc preparades varies coses.

El primer la Victòria reclama com a seu el Harland, tots dos amb un aire bastant festiu. M'agraden moltíssim els colors resultants de fer servir retoladors i seguiré provant combinacions en diferents degradats.

El segon va ser un dibuix ràpid del Harland assegut a terra i amb voli Bic. En els nous dibuixos del Harland no hi apareix tan musculós xD aquí va ser un afegitó que segurament no repetiré en aquest personatge xD

Seguiu a l'espectativa de nous dibuixos que cauran molt aviat i de seguir les meves entrades històriques en el racó "Detallets d'història". Espero que us hagi agradat i fins a la propera!

Salutacions. ^^

"Detallets d'història" Mini sèries que no us podeu perdre PART 4

Hola a tots, avui us porto un altre recull de mini sèries d'època que segur que us encantaran. Els autors que veurem avui són: Charles Dickens, Elizabeth Gaskell, George Eliot i Thomas Hardy.

Mini sèries:

The Mystery of Edwin Drood (Charles Dickens)

El protagonista de l'història es John Jasper que investiga la desaparició del seu nebot Edwin Drood sent ell també sospitós, l'home esta boig per Rosa Bud, que tenia que casar-se amb Edwin Drood.

Em va agradar molt aquesta mini sèrie, com juga amb la psicologia dels personatges i que et manté enganxada fins al final on es revela tot. Es una mini sèrie bastant fosca i amb poc romanç, però la gaudireu fins a l'últim moment.

Esposas e hijas (Elizabeth Gaskell)

Després da varis any de ser vidu, el senyor Gibson es vol tornar a casar, per la qual cosa la seva filla, Molly, no esta preparada. La seva vida canvia quan la seva manipuladora madrastra, que l'inmersa en un món de traïció i secrets familiars, i de la seva preciosa germanastra Cynthia. Encara que són molt diferents les dos s'acaben fent molt bones amigues, però un secret del passat de Cynthia portarà problemes a les dos.

En aquesta mini sèrie els personatges secundaris tenen molta més força que no pas els protagonistes, encara que els acabes agafant apreci. En aquesta no es veu el romanç fins al final del quart episodi i sorgeix molt sobtadament per part d'un dels protagonistes.

En definitiva es una gran mini sèrie que sempre t'acaba deixant content després de veure-la, la recomano.

Daniel Deronda (George Eliot)

Gwendolen Harlet es una noia molt guapa i que creu que te moltes qualitats, però alhora es egoista i malcriada. El seu destí canviarà quan coneix a Daniel Deronda, un jove amb una tendència natural a ajudar als demés, encara que sigui acosta d'ell mateix, viu com un cavaller amb el seu tiet aristòcrata, però per dins està turmentat per no saber el seu verdader origen.

Aquesta mini sèrie al començament se'ns presenta d'una manera però a mitja sèrie canvia completament. El final no es el que m'hagués agradat però tot i així es una molt bona sèrie.

Tess of the D' Urverbilles (Thomas Hardy)

L'historia se centra en Tess, una camperola tenas, que descobreix que el seu cognom te connexió amb un títol nobiliari d'una família aristocràtica. Serà aparti d'aquí, quan coneix el seu pèrfid cosí, que la seva vida es veurà afectada irremediablement.

Aquesta mini sèrie es tremendament dramàtica i trista, la felicitat escassa i quan et sembla que no pot anar pitjor encara va a més. En definitiva et deixa un mal sabor de boca a causa de l'intensitat de tot plegat, però igualment la recomano perquè igualment que sigui bastant trista es una història maca.

Espero que us hagi agradat el recull de mini sèries d'aquesta entrada i espereu a la següent entrega de "Detallets d'història".

Salutacions ^^

Pàgines noves d'Akuun i Love Luna! :3

Hola a tots, avui us porto la continuació dels meus dos manga. Seguirem les històries de l'Àngel i la Victoria en les seves trepidants aventures, on la meva evolució  en l'estil es veu enormement.

Comencem amb la de Love Luna, que ja està en el capítol 6, on l'Àngel entra per fi al Regne del Cel acompanyada per l'ombra ^^

( Si voleu veure la versió en castellà, o en altres idiomes, de la pàgina entreu a la web Amilova )

El manga de Love Luna igual que el d'Akuun sortiran al següent número del fanzine Shinsedai per al pròxim saló del Manga. Sortiran tots dos en el capítol 1, ja que hi va haver poroblemes en l'anterior número amb el de Love Luna i el d'Akuun necessitava que el reféssin.

En aquest nova pàgina d'Akuun, ja en el capítol 2, la Victoria i el Harland tenquen el tracte sobre els esperits i la mala sort.

Seguiu atentament el desenvolupament dels meus manga on hi haurà grans sorpreses i emocions, ens veiem en la pròxima entrada i gaudiu llegint les meves obres! ^^

Salutacions.

"Detallets d'història" Les negociacions en el festeig PART3

Hola a tots, segueixo explicant les diferents fases que te el festeig. Avui encetarem el tema de les negociacions entre les famílies, que com ja sabeu, no sempre les parelles es casaven per amor.

 Les negociacions en el festeig PART3

Seguim amb les normes i regles que s'havien de seguir:

- Les dones decents mai viatjarien soles en un cotxe tancat amb un home que no fos un parent.

- Ella mai convidaria un cavaller solter al seu domicili.

- Ella no podia rebre un home a casa, si estava sola. Un altre membre de la família tenia que estar present a l'habitació.

- Una autèntica senyoreta mai giraria la mirada quan passés pel costat d'algú al carrer, ni devia girar-s'he o donar-s'he la volta per mirar algú a l'esglèsia, a l'opera, etc.

- No es tenien cap mena de conversació impura davant de dones solteres.

- No es permetia cap tipus de contacte sexual abans del matrimoni. L'inocència era exigida pels homes en les noies i sobretot si aquestes s'arribéssin a convertir en les seves futures mullers.

- L'inteligència femenina no era animada, ni tampoc cap interès en política que elles poguessin sentir.

Negociacions:

Quan s'acabava la temporada, moltes relacions ja s'havien consolidat amb bones perspectives de futur. Així començava una relació seria amb el matrimoni com a meta final.

Existia una mena de companyerisme entre dones de classe alta. S'aconsellaven, es feien confidències, s'explicaven secrets i s'escribien cartes d'allò més apassionades. Elles organitzaven tots els assumptes socials, si t'enemistaves amb elles et podien apartar, per sempre, de l'alta societat. Si una noia jove tenia una bona amistat amb aquests selectes grups socials li era més fàcil trobar un bon partit.

Seguirem parlant sobre els trams finals del festeig en la següent entrada de "Detallets d'història", on veurem com acaba tot en matrimoni. Seguiu llegint la pròxima entrada de coses relacionades amb la època victoriana.

Salutacions

Font

"Detallets d'història" El Festeig PART 2

Hola a tots, avui en el "Detallet d'història" d'avui continuarem parlant del festeig i dels diferents passos que s'havien de seguir. Tots els tractes que s'havien de fer i com socialitzaven les classes populars.

El Festeig PART 2

Les classes baixes tenien l'oportunitat de socialitzar en el sopars del servei dominicals que se celebraven després de la missa del diumenge i les festes populars, en canvi les classes altes celebraven els seus actes socials a través de les temporades. Les temporades se celebraven a partir d'abril fins al juny. Si el parlament tenia alguna sessió, algunes famílies s'hi traslladaven abans de temps.

Els passos que havia de seguir una debutant  eren llevar-se a les 11 a.m o les 12 i esmorzar al seu vestidor, anar a algun concert celebrat al parc, sopar per allà les 8 i assistir a uns quants balls fins a les 5 de la matinada, i sense que la seva carabina la perdés de vista.

Quan s'estava en públic s'havia de mirar d'estar ben atenta al que es feia per no ofendre a ningú o ha algun pretendent.

Aquí posaré algunes de les regles de conducta que havien de seguir per comportar-se correctament en una celebració o ball:

- Una dona soltera mai es dirigiria a un cavaller sense haver estat presentada anteriorment.

- Una dona soltera mai caminaria pel carrer sola, sempre havia d'estar acompanyada per la seva carabina, que al mateix temps fos una dona més gran i preferiblement casada.

- Si s'havia arribat a l'etapa del festeig i en la que se l'hi permetia caminar pel carrer amb un cavaller, ho havien de fer separats l'un de l'altre. El cavaller li podria oferir la mà per superar irregularitats en el terreny , aquest es el tipus de contacte que podia mantenir un cavaller amb una senyoreta que no fos la seva promesa.

Seguirem parlant de com va evolucionar el festeig i quines coses són les que es podien fer i les que no. Es tenia que ser molt discret per no fer el ridícul i embrutar la reputació d'ambdós pretendents. Ens veiem en el següent "Detallet d'història", fins aviat.

Salutacions ^^

Fuente

"Detallets d'història" El Festeig

Hola a tots, avui en els "Detallets d'història" us parlaré sobre el festeig, on les joves eren festejades per els pretendents més selectes. Fins a certa edat les noies no eren presentades en societat així que en el moment d'assistir-hi ho havien de fer amb roba nova i de lo més elegant.

El Festeig

Sortir durant el festeig

Poder sortir per a les noies victorianes representava haver acabat els estudis i estar oficialment disponible en el mercat matrimonial. Les circumstàncies financeres o de la família podien accelerar o retrasar el debut de la noia, encara que se la presentava quan tenia uns disset o divuit anys. Per l'ocasió, la jove havia de fer-se un guarda roba nou per lluir lo més bé possible, davant del seu públic.

Una noia estava sota la protecció materna els primers anys de la seva vida social. Utilitzava les targetes de visita de la seva mare o d'algun altre parent femení si la seva mare estigués morta. Aquesta persona feia al mateix temps de caravina, ja que a les noies no se'ls permetia sortir soles i molt menys en companyia del sexe oposat.

El festeig avançava per passos, amb la primera conversa de la parella, la primera sortida junts( amb la caravina, que els seguia a menys distància de la que els hauria agradat), i finalment fent-se companyia mútuament quan l'atracció mútua ha estat confirmada. Però un cavaller tenia que anar amb compte en els primers passos del festeig. 

Si li presentaven una senyoreta amb l'objectiu de ballar no pot esperar que passi a ser directament un conegut de la noia en qüestió, si ambdós coincidien per el carrer. El cavaller tenia que esperar resignat a que un amic comú els tornés a presentar altre cop. Cosa que només podia succeir si la noia en qüestió donava el concentiment de tornar a ser presentada altre cop.

Com veieu no era gens fàcil conquistar a una noia victoriana, així que els pretendents tenien que fer mans i mànigues per aconseguir-ho. En el següent "Detallet d'història" seguirem parlant de les fases que havien de seguir per conquistar la seva futura parella. Així que espero ens veiem la pròxima vegada i seguiu gaudint de les meves entrades.

Salutacions ^^