“Detallets d’història” Els primers passos de l’infància i un incís en l’educació

Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui seguirem parlant sobre l’infància i els diferents mètodes que tenien d’educació diferenciat per el sexe. La diferencia entre la gent humil i la gent de classe alta es reflecteix en l’educació que reben els seus fills.

Els primers passos de l’infància i un incís en l’educació

L’univers asexuat de la primera infància:

El tema dels nens petits sempre s’ha reservat a les mares, y per tant havia sigut feminitzat: els nens i les nenes anaven vestits igual, amb vestit i cabells llargs fins als 3-4 anys o més encara.

Les joguines per als nenes es van anar fent cada cop més populars amb el temps. A les classes acomodades n’hi havia en abundància i a la ciutat començaven a proliferar els grans magatzems que tenien seccions corresponents per a cada joguina. En canvi al camp no era tan popular, la gent més humil i treballadors feien ells mateixos les joguines, encara que comportessin riscos com ara que el nen es fes mal amb alguna part.

Les nines van ser molt populars, al començament bastant asexuades eren importants en el univers infantil y estaven destinades a la distracció.

Educació( un petit incís):

L’educació primària, molt poc institucionalitzada, anava a càrrec de les mares, incloent l’aprenentatge de la lectura on s’utilitzava el mètode Jacotot. L’educació dels nens i les nenes es diferencia amb l’edat. En el cas dels nois entra en escena el pare, complint la funció de preceptor en el cas de les classes burgeses, així com de Mestres d’aprenentatge professional o de cap d’equip en les famílies obreres. L’atenció que es dedica a les filles es excepcional, menys en alguns ambients intel·lectuals, amb freqüència protestants. Alguns dels nois i de les noies van cap a Alemanya per perfeccionar els seus estudis i es col·locaven en bones posicions tals com preceptors o institutrius en famílies angleses o alemanyes.

En les filles es desenvolupaven més els sentiments paterns, sense la competitivitat que oposa entre sí dos fills. No falten les jovenetes que amb ganes d’emancipar-se es decideixen, en contra de la seva mare i del que representa, pel model masculí. Algunes de les relacions entre familiars eren tenses i desagradables, però en altres casos tota la família es portava de meravella, com passa també avui en dia.

El paper de les filles:

Les mares de classe burgesa tenien el deure i l’obligació de cuidar de les seves filles, eren les encarregades d’educar-les perquè es poguessin casar adequadament. Les instruïen per iniciar-les en el món, en la moral i en Déu. Les mares tenien una pesada missió: casar a les seves filles. Era com una carrera, les noies tenien que ser presentades i assistir a multitud de balls i recepcions, apart de les classes de piano i les de brodat sense un altre objectiu que aquest.

En el camp on vivien les classes humils i treballadores, l’aixovar materialitza i simbolitza totes aquestes preparacions pel matrimoni. Les filles més grans i properes a ocupar el seu lloc són les que més afecta la mort d’aquesta.

Com veieu la diferencia entre l’educació que rebien les noies, per part de la seva mare, com la que rebien els nois era molt diferent. Alguna d’aquestes accions, per part dels pares, podia causar malestar als fills que volguessin alguna cosa diferent. 

Seguirem explicant més coses sobre l’entorn dels nens i més coses sobre l’educació en el següent “Detallet d’història”, espero que us hagi agradat.

Salutacions :3

Més fanarts i dibuixos dels meus nous manga ^^

Hola a tots, en aquesta nova entrada porto nous dibuixos sobre dos de les meves obres. El primer es un dibuix que vaig fer per l'aniversari d'un amic.

Li vaig fer un fanart de Dragon Ball conjuntament amb un de Sailor moon, aquest es el resultat fent servir la meva tècnica preferida, en aquests moments els retoladors.

El segon el vaig fer durant la Japan Week que va tenir lloc no fa gaire. Mentre estàvem a l'stand vaig fer un dibuix de la segona història que anirà conjuntament amb la de Ruth Blydon, es titula Pirata y caballero encara que es un títol provisional.

Seguiré penjant més dibuixos que vagi fent i les pàgines que ja estan casi apunt. Ens veiem a la pròxima entrada. :P

Salutacions.

“Detallets d’història” La natalitat i els moments clau de la vida d’un nen

Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui seguirem parlant de la natalitat i dels diferents moments, que els pares creien clau, de la vida dels seus fills. 

La natalitat i els moments clau de la vida d’un nen

Naixement a domicili:

El naixement sempre havia sigut tema de conversa entre totes les dones de l’època victoriana. Les dones acomodades donaven a llum a casa, en el llit de matrimoni, i l’únic home que hi podia entrar era el metge, encara que tenien més preferència per les llevadores encara que estiguessin en decadència.

Donar a llum en un hospital es considerava de pobres i es relacionava amb la soledat i l’abandó, allà es on anaven a parar les mares solteres o les que havien sigut abandonades pels seus homes. El canvi no es va produir fins el període entre guerres, ja que es desitjava que no hi hagués un augment del percentatge de criatures mortes en el part, cosa molt comú a Europa.

“baby”, bebè: Diferents moments de la vida d’un nen:

Després d’haver entrat ja a la vida, el nen entra llavors a la família i a la societat. Els pares destaquen tres moments, clau, de la vida dels fills: El bebè, el nen de vuit anys i l’adolescent.

El bebè: Fins als anys 1860-1880, emergeix més lentament dels bolquers i de les mans estranyes, encara que les classes pudents, al segle XVIII, ja havien fet el descobriment que era convenient la criança materna. Encara que en el segle XIX la immensa majoria dels nens es posen al càrrec de nodrisses i el sentiment d’abandó causa grans marques en ells.

Encara que a finals del segle, neix una nova ciència: la puericultura. A finals del segle XIX, tota bona mare s’ocupa del seu fill de pit i es mimat de múltiples maneres. Les mares no paraven de parlar dels seus fills i de regalar-los multitud de coses, els pares més atents s’acontentaven amb fregar lleugerament els seus fills petits amb una mirada distreta.

El nen de vuit anys: Aquest moment es considera la transició per accedir a l’edat de la raó, atrau l’atenció de legisladors, dels metges i dels moralistes.

L’adolescent: L’edat crítica de la crisis de la pubertat i de l’identitat sexual, es un dels moments que aporta més inquietud i que els pares mantenen molt vigilat.

Més endavant parlarem amb més profunditat de les característiques de cada un d’aquests moments i aprofundirem en cada un dels membres de la família.

Espero que us hagi agradat i ens veiem en el pròxim “Detallet d’història” amb més informació interessant de l’època victoriana.

Salutacions ^^

"Detallets d'història" Els secrets de la procreació

Hola a tots amants de l'època victoriana, avui us porto informació sobre la procreació i la relació pares i fills. Com ja he esmentat en anteriors entrades, els fills, normalment no els cuidaven els pares sinó que ho feien les mainaderes i les institutrius, no obstant es el centre de la família. Aquest cop parlarem de quins eren els secrets de la procreació.

Secrets de la procreació

Pares i fills:
En tot el segle XIX, el fill està, més que mai, en el centre de la família. Es objecte de tot tipus d'inversions: de l'afectiva, certament, però també de l'econòmica, l'educativa i l'existencial.
Com ha hereu el fill es el provenir de la família, la seva mateixa imatge projectada i somiada.

Secrets de la procreació:
A mesura que passaven els anys la natalitat descendia, es tenien des de 2 a 9 fills o més.
També es tenien fills il·legítims i si el pare reconeixia el fill abans de casar-se amb la dona: estem davant una millor igualtat de sexes i la segona es la força constrictiva del llinatge que prima.
Algunes de les dones prefereixen"retirar-se" per no concebre un fill i llavors els toca als marits "posar atenció".
En els mitjans acomodats, la gent s'inspira en mètodes anglesos o en pràctiques apreses clandestinament en bordells, rentats que suposen l'ús de l'aigua i que explicaran l'èxit del bidet.
En 1906 es repartien preservatius i esponges "absorbit".
Moltes dones recorrien a l'avortament, ja que tenir un fill il·legítim o no desitjat consistia un problema per a elles.
Les dones que no volien ocupar-se dels fills recorrien a l'infanticidi. Era molt freqüent en la primera meitat del segle XIX, amb el temps va anar reculant però seguia sent el patrimoni de les noies solteres, serventes rurals, criades de les golfes de París, acorralades davant la vergonya d'un naixement il·legítim.
Els mètodes anticonceptius fallaven molt en aquella època, així que es tenien molts d'aquests "accidents".
 
Seguirem en la següent entrada de "Detallets d'història" on seguirem veient mètodes anticonceptius i que els hi passava als fills que no eren acceptats pels pares. Espero que us hagi agradat i continueu llegint en el pròxim "Detallet d'història".
 
Salutacions

“Detallets d’història” Tipus i característiques dels matrimonis

Hola a tots, en el “Detallet d’història” d’avui parlarem sobre les característiques del matrimoni, així com els impediments i tots els arranjaments que es feien abans de consentir-los. Sempre es buscava el benefici en aquest tipus d’enllaços.

Tipus i característiques dels matrimonis

El matrimoni i la família:

No sempre es posen d’acord l’enllaç i el desig , lluny d’això. El drama de les famílies, la tragèdia de les parelles resideix amb freqüència en aquests conflictes entre el desig i l’enllaç.

Com més aspiren les estratègies matrimonials a assegurar la cohesió familiar del mode més estricte, més canalitzen o ofeguen el desig.

Com més fort es l’ individualisme, més es revela contra les decisions del grup, contra els matrimonis decidits amb antelació o arreglats. Es aquest drama romàntic tan gran que pot arribar a crim passional.

Característiques dels matrimonis:

Hi havia una gran tassa de nupcialitat i campanyes poblacionísstes per la falta de natalitat.

La rebaixa d’edat pel matrimoni, els matrimonis tardans eren molt comuns.

Tot tipus de persones procuraven fer-se amb una família.

També es una manera d’escapar de la subjecció dels pares, de viure amb independència. A lo que se li afegeix la recerca d’un company més jove i més atraient, en concret per part de les dones que es resisteixen, en endavant, a casar-se amb vells.

Aquest tipus de matrimonis combinats, es la causa de que alguns es facin cèlibes, visquin eternament com “solters o els eterns tiets” i visquin a casa dels seus germans o germanes.

Casar-se amb un parent:

L’elecció social del company es igualment objecte d’estratègies que es converteixen en assumptes d’enorme importància pels familiars. Homogàmia i fins hi tot endogàmia són en tots els mitjans, regionals i socials, tendències fermes, que expliquen a si mateixos les formes de societat: es casa un amb un dels seus parents perquè es també amb qui ell mateix es troba.

L’Homogàmia es molt elevada a tot arreu. De rigor en ambients burgesos, en el que el matrimoni es dictat pels interessos de la família i de les firmes.

Hi ha uns cicles que regules la circulació dels bens, les dots i les dones.

Els hereus es casen amb una filla menor, la seva germana amb la dot es casa amb un hereu.

Els mig obrers tampoc escapen, es casen entre ells i amb testics que pertanyen al mateix ofici.

La recerca de la dot dissimulada persisteix a nivell individual.

Matrimonis impossibles:

En els petits burgesos, l’enllaç, element decisiu de la promoció, es objecte de càlcul i prohibicions. L’homogàmia es menys forta, ja que s’aspira a casar-se amb algú amb un estrat superior al propi. EX: Els empleats, per exemple de correus, rebutgen casar-se amb dones de la seva mateixa condició, perquè tenen posats els seus somnis en dones de llar.

Les dones paguen la seva independència amb la soledat.

El matrimoni suposa una negociació, dirigida pels pares, els amics, les persones properes i el sacerdot , on els seus factors han de ser estudiats minuciosament.

Però les estratègies matrimonials es diversifiquen i es compliquen. Els diners adopten formes variades: mobles, immobles, negocis i “esperances”. 

No falten tampoc altres elements molt considerables: el nom, el prestigi, la “situació”, la “classe” i la bellesa formen part de les condicions de l’intercanvia.

Els homes vells i rics busquen jovenetes. Per diners, no faltarà un tercer que carregui amb la mare soltera amb possible.

Amor i matrimoni:

Cada cop més es vol unir el matrimoni i l’amor, sobretot les dones.

Claire Démar va reivindicar un canvi en l’educació de les jovenetes, a les que s’ha volgut fer ignorar fins hi tot com es un home.

Els homes també volen una altre cosa: ja no s’acontenten amb la sumissió passiva, sinó que aspiren a consentiment, sinó amb l’activitat de l’esposa.

La vida de la llar:

En un espai dominat, en termes globals, les dones gaudeixen, no obstant, de compensacions.

Propicies al consentiment: una relativa protecció, menys incriminacions i el luxe de l’ostentació a disposició de les dones burgeses assignades al culte de l’aparença.

Com veieu no era fàcil contentar a la família i trobar l’amor en la parella, sovint els matrimonis eren concertats i els participants no s’havien vist mai encara fins al moment del casament.

La setmana que bé parlaré de tots els preparatius i el contingut del matrimoni, així com dels passos previs. Espero que us hagi agradat el “Detallet d’història” d’avui i seguiu llegint més curiositats de l’època victoriana.

Salutacions

“Detallets d’història” Figures i funcions de la família victoriana: El Pare PART 2

Com ja vaig mencionar en el “Detallet d’història” passat, avui continuarem amb la figura del pare, veurem quines funcions tenia dins de casa seva i que passava quan el patriarca moria.

 Figures i funcions de la família victoriana: El Pare PART 2

 

El pare era una figura important dins i fora de casa, era el que mantenia la família i qui procurava pels ingressos de la llar, ara veurem la part privada de la figura del pare a la família.

La casa del pare:

Encara que estigui fora amb freqüència, el pare segueix dominant la casa. Te les seves zones exclusives com: La sala de fumar i del billar, a la que es retiren els cavallers per xerrar després dels menjars; la biblioteca, ja que els llibres i la bibliografia segueixen sent coses d’homes, o el despatx, en el que els nens només hi entren tremolant.

En canvi les dones que treballaven fora de casa no podien tenir el seu despatx propi.

Quan feien balls o sopars a casa, a la sala d’estar el grup dels cavallers se solia col·locar al centre i de peu , mentre que el de les senyores s’asseien al voltant fent un cercle, era un model de gènere.

La decoració de la casa era més masculina del que es creia, ja que al acostar- se el casament, l’interior era decorat pel futur gendre en relació a la seva mare política, d’acord amb els manuals mundans.

També ensenyava a la seva dona com es tenia que vestir i com es tenia que pentinar per ressaltar la seva bellesa.

Si eren rics, en comptes de desentendre’s de la casa, la poblaven amb les seves adquisicions de col·leccionista.

En el cas que tinguessin un taller, els homes convertien les seves dones, filles o germanes en les seves secretàries.

El pare tenia tot el poder per fer i refer les vides dels seus fills.

La mort del pare:

L’escena de la mort del pare es la més important, la més carregada de tensió i de significació. El llit del moribund es on es diuen els adéus, on es transmeten els poders, de les grans reunions, dels perdons i les reconciliacions, no menys dels nous rancors originats en l’injustícia del desenllaç. La mare en canvi mor discretament; viuda, sola, d’edat avançada, ha vist marxar als seus fills; només en rares ocasions segueix conservant les decisions en els negocis i la clau del rebost.

Alguns prefereixen morir rodejats de família i llegar el negoci familiar als fills. Altres prefereixen morir fent un gran banquet rodejats d’amics i família.

La mort del pare dissol la família, fa possible l’existència de les altres famílies i l’alliberació dels individus. D’aquí el desig que a vegades existeix de la seva mort, i el rigor de la llei contra el parricidi.

La supressió del dret a testar, autèntic assassinat del pare, permet i estimula la divisió dels patrimonis i dissol el poder dels patriarques.

Aquí acaben les funcions del pare en la família i com portaven la seva vida dins i fora de la seva llar. Eren els que tenien tot el poder per prendre decisions i per portar prosperitat o pobresa a les seves famílies. No era fins a la seva mort quan la resta de la família era lliure per fer i desfer a la llar.

Espero que us hagi agradat el meu “Detallet d’història” sobre els pares i espero seguiu gaudint de més costums de l’època victoriana.

Salutacions ^^

“Detallets d’història” Les figures i funcions de la família: El Pare. PART 1

Com ja vaig esmentar en l’entrada anterior continuem amb els membres de la família i les seves tasques. Aquest cop ens centrarem en la figura del pare, el que tenia l’autoritat a la família, en les seves funcions i el que representava.

El Pare

La figura del pare

El pare es la figura d’autoritat a la casa, es el que domina, el dret, la filosofia i la política contribueixen a reafirmar i justificar la seva autoritat.

El pare també es el que atorga el nom.

El codi dels drets de l’home

El codi civil estableix la superioritat absoluta del marit en la parella i del pare en la família, així com la incapacitat de la dona i de la mare.

El marit deu protecció a la seva dona i la dona obediència al seu marit.

La dona no pot ser tutora ni asseure’s en un consell de família, es prefereix a parents llunyans i barons.

Si abandona la casa conjugal , pot ser reconduïda de nou a ella per la força pública i obligada a complir els seus deures.

La dona adúltera pot ser condemnada a mort perquè amenaça en atemptar contra lo més sagrat de la família: la descendència legítima.

Per exemple en Gévaudan es toleraven les aventures, però s’espiava els embarassos. No hi havia indulgència per la dona culpable d’un naixement il·legítim.

L’home adúlter no corria ningun risc i gaudia de descarades complicitats.

No es podia descobrir la paternitat, la moral exigia el matrimoni del progenitor amb la noia que havia deixat embarassada.

La dona no podia fer us dels seus béns ni del seu salari fins el 1907, abans es donava tot al marit.

L’home es podia prendre la justícia per la seva mà. L’home podia matar a la dona en virtut de la justícia paterna, també es podia aplicar als fills.

Es tenia que demanar permís al pare per casar-se abans dels 25.

El pare pot fer detenir als seus fills i fer servir la presó de l’estat. Els pot deixar tancats durant mesos i si els seus pares no els reclamaven els tancaven en un correccional fins a la majoria d’edat.

Bojos, dements i imbècils, privats dels seus drets de ciutadans podien ser tancats si la família ho reclamava.

Moltes dones podien ser tancades per boges i els qui ho demanaven són, de fet, homes.

Els poders del pare

El pare tenia poder tan en lo públic com en lo privat.

A casa el seu poder eren els diners, es ell qui reglamentava els gastos de la casa, dipositant una suma global en la seva dona, freqüentment molt justa.

Si la dona gastava molt el marit la renyava.

Encara que fos generós, el pare exerceix, per tant, control i poder.

Les decisions fundamentals corresponien al pare.

Hi havia molts matrimonis arreglats per el pare i a la mare li corresponia consolar a les seves filles.

Els arguments del pare es basaven en la ciència i la raó, en contra de les dones obedients i de poques llums, massa sensibles al sentiment, temptades per la passió i acusades per la bogeria.

El pare tenia dret a vigilar les relacions, les sortides, les anades i vingudes i la correspondència de la seva dona.

Les dones lluitaven per els seus drets i per evitar que els seus marits llegissin cartes confidencials.

Fins aquí la primera part de la figura del pare, on veiem que tenien carta blanca per fer de tot sense gaires represàlies i que eren molt importants per a la família. En el següent detallet d’història seguirem explicant més coses sobre la figura paterna i les seves característiques. 

Espero que us hagi agradat i seguirem la setmana que bé.

Salutacions.